Conclusions del VI Congrés Internacional d’Ordenació del Territori
El passat més d'octubre es va celebrar a Pamplona el VI Congrés Internacional d'Ordenació del Territori. Entre les conclusions d'aquest congrès, segons recull la web Construible, es destaca que cal apostar per una ciutat compacta i vertical ba...
La Janda
El pasado viernes estuve en la Janda desde las 14:30 hasta las 17:00. En ese tiempo pude ver 48 especies de aves. Me encanta este sitio, siempre tiene tanto que ofrecer... Fue curioso ver como un cernícalo vulgar se enfrentó contra una pareja de rato...
New York alternatiu
Terreform és una organització sense ànim de lucre dedicada a la investigació en les formes i pràctiques justes i sostenibles de l'arquitectura i l'urbanisme. Fundada el 2006 i amb seu a Nova York, Terreform esporta a terme per iniciativa pr
Més de 70 anys esperant el parc natural de Collserola
Remenant papers -bé documents en format digital- per iniciar el llarg camí que serà la tesi he anat a espetegar als treballs d'en Nicolau Rubió i Tudurí del Regional Planning del 1932. Una de les primeres propostes d'ordenació i planificació territorial del nostre país encaminades a definir la distribució i vocació de les zones del territori. En aquest treball és molt interessant la delimitació i bateig dels espais agrícoles com a "Terrenys moderns que deuen reservarse preferenment a l'agricultura". Però d'això ja en parlarem, si s'escau, en una altra ocasió.
Un dels temes notables, pel que fa a la conservació i protecció del espais naturals, és la delimitació de les àrees anomenades "Zona de parcs i boscos reservats". Tota una declaració dels paratges que calia conservar a les portes dels anys trenta. Molts d'ells avui ja són parc natural com és el cas de Els Ports (Beseit), Garraf, Collserola, Corredor-Monegre, l'Albera, Montseny, Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, Montserrat, Cadí, Alt Pirineu i Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El cas del Garraf i Corredor-Monegre són parcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona però que encara no han estat declarats per la Llei d'espais naturals. La serra de Collserola (Tibidabo) no ha estat fins fa pocs dies que ha obtingut el reconeixement ambiental, malgrat els pals a les rodes i entrebancs d'aquests darrers anys. Una fita difícil per trobar-se en un entorn metropolità on determinades autoritats administratives defineixen els espais naturals com "espais oberts o lliures" o senzillament com un obstacle al creixement il·limitat de l'artefacte urbà.
D'aquella proposta inicial de Rubió i Tudurí encara queden pendents la declaració de parc natural de tres espais que pels seus valors ambientals i estratègics per a la conservació de la biodiversitat són importants. Per tant, aquesta nova legislatura que s'apropa s'haurà d'accelerar la declaració dels parc natural de les muntanyes de Prades i Alt Ter (capçalera del Ter i del Freser) i connectar el parc de Sant Llorenç del Munt amb el del Montseny a través de la modificació dels límits d'aquests dos territoris.
El context històric, polític i ambiental d'aquella època no és el mateix que l'actual, però els valors del nostre patrimoni natural encara en mantenen
Més de 70 anys esperant el parc natural de Collserola
Remenant papers -bé documents en format digital- per iniciar el llarg camí que serà la tesi he anat a espetegar als treballs d'en Nicolau Rubió i Tudurí del Regional Planning del 1932. Una de les primeres propostes d'ordenació i planificació ter...
Laguna de Aclimatación
En el Parque Nacional Tablas de Daimiel existe una laguna de aclimatación dentro del territorio del parque. Se trata de una pequeña laguna cubierta con una malla y con acceso para verla mediante dos observatorios de madera. En ella podemos encontrar ...