El repte és la ciutat: Programa "Cambio Global España"
Molt interessant i recomanable (per lo didàctic i la bona síntesi que representa) el video que em va arribar a través de @manufernandez de l'Ateneo Naider.
Es tracta del video dedicat a les ciutats elaborat pel Programa Cambio Global España 2020/2050.
Com a síntesi, em quedo en la fresa del video: "La batalla per la sostenibilitat es guanyarà o es perdrà en les ciutats"
El repte és la ciutat: Programa "Cambio Global España"
Molt interessant i recomanable (per lo didàctic i la bona síntesi que representa) el video que em va arribar a través de @manufernandez de l'Ateneo Naider.
Es tracta del video dedicat a les ciutats elaborat pel Programa Cambio Global España 2020/2050.
Com a síntesi, em quedo en la fresa del video: "La batalla per la sostenibilitat es guanyarà o es perdrà en les ciutats"
Notes d’un viatge a Milà
Fa uns dies vaig estar a Milà, i deu ser per deformació professional o realment alguna cosa es mou a la ciutat italiana.
No es pot negar que la ciutat (d'unes dimensions semblants a les de Barcelona) està en un intens procés de transformació. Arreu es veuen grans árees de la ciutat (em va semblar que antics emplaçaments industrials) en clara remodelació. L'aposta sembla ser cap a un model de ciutat en alçada i amb una presència important de vegetació. De fet, a la cèntrica galeria Vittorio Emanuele II l'ajuntament hi ha situat una sala específica per a explicar els grans projectes que estan transformant la ciutat.
De fet, un d'aquests grans projectes, a la zona coneguda com a Porta Nova, s'hi estan alçant, entre d'altres, dues torres ben singulars, a les que fèiem referència fa uns dies en el nostre twitter: les torres Bosco Verticale, que pel que varem poder veure, realment s'assemblen molt a la imatge final que s'anunciava en el projecte.
Però, aquesta no serà la única edificació Milà que incorporarà vegetació en la seva estructura. De fet, em va sorprendre molt com, passejant per la ciutat i alçant una mica la vista, es podien veure molts d'edificis amb una vegetació desboirdant als terrats i balconades (aquest fet es pot observar fins i tot des del Google maps). Però també en edificis més modern, com un bar situat just al costat del teatre de l'Scala i que ens mostra que no cal ser el Cosmocaixa de Madrid per a integrar un mur verd en un edifici.
I encara un altre exemple del paisatgisme urbà de Milà. En un estret carrer peatonal que conflueix al "fashionista" Corso Venezia, hi varem trobar un bon exemple de com integrar la veegtació en l'espai urbà, sense necessitat de grans obres ni despeses econòmiques (i aprofitant la xarxa de clavagueram com a drenatge de les aigües de rec!)
Però tot i tanta vegetació, es veu que un dels principals problemes ambientals de Milà és la contaminació atmosfèria provocada, principalment pel trànsit. D'aquí que la ciutat hagi decidit realitzar una aposta ferma per un canvi en el seu model de mobilitat. I ha apostat fort, ja que s'ha sumat a la cada cop més significativa llista de ciutats europees que apliquen un peatge urbà (o taxa per congestió) per a limitar l'accés en vehicle privat al centre de les ciutats (previament ja s'aplicava una taxa per contaminació que s'anomenava Ecopass i que es va anular amb la implantació de l'Area C). Així, com ja passà fa uns anys a Londres, l'aplicació de l'anomenada Area C a Milàn va tenir una incidència ràpida i clara en el trànsit de la ciutat. Fins al punt de que en el primer mes d'aplicació, el trànsit a l'àrea central de la ciutat es va reduïr en un 37%!!!
Però aquesta no ha estat la única sol·lució que aplica Milà a la gestió de la seva mobilitat. A banda de la xarxa de tramvies (això sí, algun d'ells necessita una renovació urgent), autobusos, trolebus, metro i tren de rodalies, també s'ha implantat a Milà el servei de bicicleta pública (anomenat BikeMi) i el servei de carsharing (anomenat GuidaMi) que, per la quantitat de cotxes GuidaMi que varem veure per la ciutat, deu funcionar relativament bé (el fet de que aquests cotxes puguin circular gratuitament per l'Area C hi deu ajudar).
I ja per acabar l'anecdotari d'aquest viatge a Milà. Una cosa que espero que algun dia arribem a veure per aquestes contrades: en tots i cada un dels anuncis de promocions immobiliàries que es veien s'especificava, i de manera ben visible, la certificació energètica dels edificis. A veure si n'aprenem.
No es pot negar que la ciutat (d'unes dimensions semblants a les de Barcelona) està en un intens procés de transformació. Arreu es veuen grans árees de la ciutat (em va semblar que antics emplaçaments industrials) en clara remodelació. L'aposta sembla ser cap a un model de ciutat en alçada i amb una presència important de vegetació. De fet, a la cèntrica galeria Vittorio Emanuele II l'ajuntament hi ha situat una sala específica per a explicar els grans projectes que estan transformant la ciutat.
 |
| Torres Bosco Verticale en construcció |
 |
| Aspecte final del Bosco Verticale |
 |
| Exemple de terrat verd a Milà |
Però, aquesta no serà la única edificació Milà que incorporarà vegetació en la seva estructura. De fet, em va sorprendre molt com, passejant per la ciutat i alçant una mica la vista, es podien veure molts d'edificis amb una vegetació desboirdant als terrats i balconades (aquest fet es pot observar fins i tot des del Google maps). Però també en edificis més modern, com un bar situat just al costat del teatre de l'Scala i que ens mostra que no cal ser el Cosmocaixa de Madrid per a integrar un mur verd en un edifici.
I encara un altre exemple del paisatgisme urbà de Milà. En un estret carrer peatonal que conflueix al "fashionista" Corso Venezia, hi varem trobar un bon exemple de com integrar la veegtació en l'espai urbà, sense necessitat de grans obres ni despeses econòmiques (i aprofitant la xarxa de clavagueram com a drenatge de les aigües de rec!)Però tot i tanta vegetació, es veu que un dels principals problemes ambientals de Milà és la contaminació atmosfèria provocada, principalment pel trànsit. D'aquí que la ciutat hagi decidit realitzar una aposta ferma per un canvi en el seu model de mobilitat. I ha apostat fort, ja que s'ha sumat a la cada cop més significativa llista de ciutats europees que apliquen un peatge urbà (o taxa per congestió) per a limitar l'accés en vehicle privat al centre de les ciutats (previament ja s'aplicava una taxa per contaminació que s'anomenava Ecopass i que es va anular amb la implantació de l'Area C). Així, com ja passà fa uns anys a Londres, l'aplicació de l'anomenada Area C a Milàn va tenir una incidència ràpida i clara en el trànsit de la ciutat. Fins al punt de que en el primer mes d'aplicació, el trànsit a l'àrea central de la ciutat es va reduïr en un 37%!!!
 |
| Cartell informatiu accés a l'Area C |
 |
| Càmeres de control d'accés a l'Area C |
 |
| Estació de carsharing |
 |
| Servei de bici pública |
I ja per acabar l'anecdotari d'aquest viatge a Milà. Una cosa que espero que algun dia arribem a veure per aquestes contrades: en tots i cada un dels anuncis de promocions immobiliàries que es veien s'especificava, i de manera ben visible, la certificació energètica dels edificis. A veure si n'aprenem.
Notes d’un viatge a Milà
Fa uns dies vaig estar a Milà, i deu ser per deformació professional o realment alguna cosa es mou a la ciutat italiana.
No es pot negar que la ciutat (d'unes dimensions semblants a les de Barcelona) està en un intens procés de transformació. Arreu es veuen grans árees de la ciutat (em va semblar que antics emplaçaments industrials) en clara remodelació. L'aposta sembla ser cap a un model de ciutat en alçada i amb una presència important de vegetació. De fet, a la cèntrica galeria Vittorio Emanuele II l'ajuntament hi ha situat una sala específica per a explicar els grans projectes que estan transformant la ciutat.
De fet, un d'aquests grans projectes, a la zona coneguda com a Porta Nova, s'hi estan alçant, entre d'altres, dues torres ben singulars, a les que fèiem referència fa uns dies en el nostre twitter: les torres Bosco Verticale, que pel que varem poder veure, realment s'assemblen molt a la imatge final que s'anunciava en el projecte.
Però, aquesta no serà la única edificació Milà que incorporarà vegetació en la seva estructura. De fet, em va sorprendre molt com, passejant per la ciutat i alçant una mica la vista, es podien veure molts d'edificis amb una vegetació desboirdant als terrats i balconades (aquest fet es pot observar fins i tot des del Google maps). Però també en edificis més modern, com un bar situat just al costat del teatre de l'Scala i que ens mostra que no cal ser el Cosmocaixa de Madrid per a integrar un mur verd en un edifici.
I encara un altre exemple del paisatgisme urbà de Milà. En un estret carrer peatonal que conflueix al "fashionista" Corso Venezia, hi varem trobar un bon exemple de com integrar la veegtació en l'espai urbà, sense necessitat de grans obres ni despeses econòmiques (i aprofitant la xarxa de clavagueram com a drenatge de les aigües de rec!)
Però tot i tanta vegetació, es veu que un dels principals problemes ambientals de Milà és la contaminació atmosfèria provocada, principalment pel trànsit. D'aquí que la ciutat hagi decidit realitzar una aposta ferma per un canvi en el seu model de mobilitat. I ha apostat fort, ja que s'ha sumat a la cada cop més significativa llista de ciutats europees que apliquen un peatge urbà (o taxa per congestió) per a limitar l'accés en vehicle privat al centre de les ciutats (previament ja s'aplicava una taxa per contaminació que s'anomenava Ecopass i que es va anular amb la implantació de l'Area C). Així, com ja passà fa uns anys a Londres, l'aplicació de l'anomenada Area C a Milàn va tenir una incidència ràpida i clara en el trànsit de la ciutat. Fins al punt de que en el primer mes d'aplicació, el trànsit a l'àrea central de la ciutat es va reduïr en un 37%!!!
Però aquesta no ha estat la única sol·lució que aplica Milà a la gestió de la seva mobilitat. A banda de la xarxa de tramvies (això sí, algun d'ells necessita una renovació urgent), autobusos, trolebus, metro i tren de rodalies, també s'ha implantat a Milà el servei de bicicleta pública (anomenat BikeMi) i el servei de carsharing (anomenat GuidaMi) que, per la quantitat de cotxes GuidaMi que varem veure per la ciutat, deu funcionar relativament bé (el fet de que aquests cotxes puguin circular gratuitament per l'Area C hi deu ajudar).
I ja per acabar l'anecdotari d'aquest viatge a Milà. Una cosa que espero que algun dia arribem a veure per aquestes contrades: en tots i cada un dels anuncis de promocions immobiliàries que es veien s'especificava, i de manera ben visible, la certificació energètica dels edificis. A veure si n'aprenem.
No es pot negar que la ciutat (d'unes dimensions semblants a les de Barcelona) està en un intens procés de transformació. Arreu es veuen grans árees de la ciutat (em va semblar que antics emplaçaments industrials) en clara remodelació. L'aposta sembla ser cap a un model de ciutat en alçada i amb una presència important de vegetació. De fet, a la cèntrica galeria Vittorio Emanuele II l'ajuntament hi ha situat una sala específica per a explicar els grans projectes que estan transformant la ciutat.
|
| Torres Bosco Verticale en construcció |
|
| Aspecte final del Bosco Verticale |
|
| Exemple de terrat verd a Milà |
Però, aquesta no serà la única edificació Milà que incorporarà vegetació en la seva estructura. De fet, em va sorprendre molt com, passejant per la ciutat i alçant una mica la vista, es podien veure molts d'edificis amb una vegetació desboirdant als terrats i balconades (aquest fet es pot observar fins i tot des del Google maps). Però també en edificis més modern, com un bar situat just al costat del teatre de l'Scala i que ens mostra que no cal ser el Cosmocaixa de Madrid per a integrar un mur verd en un edifici.I encara un altre exemple del paisatgisme urbà de Milà. En un estret carrer peatonal que conflueix al "fashionista" Corso Venezia, hi varem trobar un bon exemple de com integrar la veegtació en l'espai urbà, sense necessitat de grans obres ni despeses econòmiques (i aprofitant la xarxa de clavagueram com a drenatge de les aigües de rec!)Però tot i tanta vegetació, es veu que un dels principals problemes ambientals de Milà és la contaminació atmosfèria provocada, principalment pel trànsit. D'aquí que la ciutat hagi decidit realitzar una aposta ferma per un canvi en el seu model de mobilitat. I ha apostat fort, ja que s'ha sumat a la cada cop més significativa llista de ciutats europees que apliquen un peatge urbà (o taxa per congestió) per a limitar l'accés en vehicle privat al centre de les ciutats (previament ja s'aplicava una taxa per contaminació que s'anomenava Ecopass i que es va anular amb la implantació de l'Area C). Així, com ja passà fa uns anys a Londres, l'aplicació de l'anomenada Area C a Milàn va tenir una incidència ràpida i clara en el trànsit de la ciutat. Fins al punt de que en el primer mes d'aplicació, el trànsit a l'àrea central de la ciutat es va reduïr en un 37%!!!
|
| Cartell informatiu accés a l'Area C |
|
| Càmeres de control d'accés a l'Area C |
|
| Estació de carsharing |
|
| Servei de bici pública |
I ja per acabar l'anecdotari d'aquest viatge a Milà. Una cosa que espero que algun dia arribem a veure per aquestes contrades: en tots i cada un dels anuncis de promocions immobiliàries que es veien s'especificava, i de manera ben visible, la certificació energètica dels edificis. A veure si n'aprenem.
Reflexions post-Smart City Expo
Avui ha finalitzat la primera fira Smart City Expo a Barcelona. Una cosa queda clara: el concepte Smart City és el nou concepte de moda en el mon de l'úrbanisme i el disseny urbà. El que té de bo, es que treu el monopoli del disseny urbà als arquitectes i amplia l'espectre de perfils professionals i temàtiques que s'hauran de tenir en compte a partir d'ara en el disseny i gestió de les ciutats.
La part dolenta, és que ningú sembla tenir encara massa clar què és una Smart City. En aquest sentit, la meva impressió és que una part dels asistents a la fira es centraven en la vessant tecnològica, i la resta s'esforçaven en recordar que les persones han d'estar en el centre de la discussió. Així, jo em quedo amb expressions que es varen sentir en el congrès tals com: "una ciutat no serà Smart per que tingui cervell, sinó per que tindrà cor", "una Smartcity, es compon de Smartpeople" o "Si una decisió urbana no té incidència sobre el benestar de les persones, no té sentit prendre-la"
De fet, si anem a la referència de la Wikipedia, veurem que la definició que en fa d'SmartCity, deixa clara la distinció entre aquest concepte i el de DigitalCity, que sí que es focalitza en els aspectes tecnològics.
En qualsevol cas, sí que sembla clar que, al menys en els païssos desenvolupats, la incorporació de les noves tecnologies serà un instrument bàsic per al desenvolupament d'una part dels principis de l'Smart city (potser per que es allí on s'hi veu més clarament la rendibilitat econòmica i per que el concepte va ser inventat per IBM fa uns cinc anys). Això ha quedat reflectit clarament en els nombrosos suplements i articles que s'han publicat a la premsa durant les setmanes i dies precedents a la Fira, així com en la tipologia de les empreses que ocupaven els stands que s'hi podien veure.
L'altra reflexió que m'ha quedat clara després d'aquesta fira és que el segle XXI serà el segle de les ciutats (va ser una mica deseperant sentit en casi totes les ponències com els ponents recordaven la xifra de que aquest any per primera vegada més del 50% de la població mundial era urbana), que les ciutats que vulguin estar en les posicions de lideratge en els rànkings mundials hauran de ser "smart" o no seran, i en últim lloc, també em queda clar que la sostenibilitat ambiental es troba en l'ADN del concepte SmartCity (la qual cosa és una bona noticia).
Per acabar, reflecteixo un tweet dels molts que es projectaren a les pantalles de la Fira i que ens hauria de fer reflexionar sobre la revolució que implica aquesta no va concepció del disseny urbà per a l'urbanisme tradicional: "¿Alguien sabe cómo trasladar las reflexiones sobre la Smart City a los PGOU en España? (media de 5 años para ser aprobados)". Sembla clar que les estructures i eines urbanístiques que apliquem en el nostre país no són les més adequades (per cert, el tweet és de @PabloSChillon).
I de regal, deixo aquí apuntades algunes frases i conceptes interessants sorgits de la Smart City Expo:
 |
| Fira de Barcelona - smartcityexpo.com |
De fet, si anem a la referència de la Wikipedia, veurem que la definició que en fa d'SmartCity, deixa clara la distinció entre aquest concepte i el de DigitalCity, que sí que es focalitza en els aspectes tecnològics.
En qualsevol cas, sí que sembla clar que, al menys en els païssos desenvolupats, la incorporació de les noves tecnologies serà un instrument bàsic per al desenvolupament d'una part dels principis de l'Smart city (potser per que es allí on s'hi veu més clarament la rendibilitat econòmica i per que el concepte va ser inventat per IBM fa uns cinc anys). Això ha quedat reflectit clarament en els nombrosos suplements i articles que s'han publicat a la premsa durant les setmanes i dies precedents a la Fira, així com en la tipologia de les empreses que ocupaven els stands que s'hi podien veure.
L'altra reflexió que m'ha quedat clara després d'aquesta fira és que el segle XXI serà el segle de les ciutats (va ser una mica deseperant sentit en casi totes les ponències com els ponents recordaven la xifra de que aquest any per primera vegada més del 50% de la població mundial era urbana), que les ciutats que vulguin estar en les posicions de lideratge en els rànkings mundials hauran de ser "smart" o no seran, i en últim lloc, també em queda clar que la sostenibilitat ambiental es troba en l'ADN del concepte SmartCity (la qual cosa és una bona noticia).
Per acabar, reflecteixo un tweet dels molts que es projectaren a les pantalles de la Fira i que ens hauria de fer reflexionar sobre la revolució que implica aquesta no va concepció del disseny urbà per a l'urbanisme tradicional: "¿Alguien sabe cómo trasladar las reflexiones sobre la Smart City a los PGOU en España? (media de 5 años para ser aprobados)". Sembla clar que les estructures i eines urbanístiques que apliquem en el nostre país no són les més adequades (per cert, el tweet és de @PabloSChillon).
I de regal, deixo aquí apuntades algunes frases i conceptes interessants sorgits de la Smart City Expo:
- El model que propugna Barcelona és el d'una ciutat a velocitat humana (Slow cities inside a Smart city"), autosuficient i hiperconectada.
- Internet encara no ha canviat les ciutats de la mateixa manera que ho varen fer el tren o el cotxe. Ha arribat el moment!
- Hem de passar d'un model de ciutat PITO (Products In - Trash Out) a un model DIDO (Data in - Data Out) basat en les Fab Labs: la propera revolucio industrial es la de la fabricacio digital i els Fab Labs, que permeten transformar la matèria en dades i les dades en matèria, tot això sense generar residus. http://fab.cba.mit.edu/
- We need liveable cities, not just cities to live (Ismael Fernandez Mejia, president d'ISOCARP)
- Smart City = Design Smart + Operate Smart
- Actualment hi ha en el món 9.000 milions de dispositius amb connexió a Internet (de persones només n0hi ha 7.000 milions)
- Siemens Green City Index
- El 75% de la mitigació potencial dels impactes ambientals generats per les ciutats rau en les accions dels individus, no en les grans infraestructures ni en les grans invesrions tecnològiques.
- L'èxit de les samartcities dependrà de que aquestes siguin rendibles econòmicament (i ja ho comencen a ser) i necessàriament passen per la col·laboració público-privada.
- Smart cities = people organized in smart comunities.
Reflexions post-Smart City Expo
Avui ha finalitzat la primera fira Smart City Expo a Barcelona. Una cosa queda clara: el concepte Smart City és el nou concepte de moda en el mon de l'úrbanisme i el disseny urbà. El que té de bo, es que treu el monopoli del disseny urbà als arquitectes i amplia l'espectre de perfils professionals i temàtiques que s'hauran de tenir en compte a partir d'ara en el disseny i gestió de les ciutats.
La part dolenta, és que ningú sembla tenir encara massa clar què és una Smart City. En aquest sentit, la meva impressió és que una part dels asistents a la fira es centraven en la vessant tecnològica, i la resta s'esforçaven en recordar que les persones han d'estar en el centre de la discussió. Així, jo em quedo amb expressions que es varen sentir en el congrès tals com: "una ciutat no serà Smart per que tingui cervell, sinó per que tindrà cor", "una Smartcity, es compon de Smartpeople" o "Si una decisió urbana no té incidència sobre el benestar de les persones, no té sentit prendre-la"
De fet, si anem a la referència de la Wikipedia, veurem que la definició que en fa d'SmartCity, deixa clara la distinció entre aquest concepte i el de DigitalCity, que sí que es focalitza en els aspectes tecnològics.
En qualsevol cas, sí que sembla clar que, al menys en els païssos desenvolupats, la incorporació de les noves tecnologies serà un instrument bàsic per al desenvolupament d'una part dels principis de l'Smart city (potser per que es allí on s'hi veu més clarament la rendibilitat econòmica i per que el concepte va ser inventat per IBM fa uns cinc anys). Això ha quedat reflectit clarament en els nombrosos suplements i articles que s'han publicat a la premsa durant les setmanes i dies precedents a la Fira, així com en la tipologia de les empreses que ocupaven els stands que s'hi podien veure.
L'altra reflexió que m'ha quedat clara després d'aquesta fira és que el segle XXI serà el segle de les ciutats (va ser una mica deseperant sentit en casi totes les ponències com els ponents recordaven la xifra de que aquest any per primera vegada més del 50% de la població mundial era urbana), que les ciutats que vulguin estar en les posicions de lideratge en els rànkings mundials hauran de ser "smart" o no seran, i en últim lloc, també em queda clar que la sostenibilitat ambiental es troba en l'ADN del concepte SmartCity (la qual cosa és una bona noticia).
Per acabar, reflecteixo un tweet dels molts que es projectaren a les pantalles de la Fira i que ens hauria de fer reflexionar sobre la revolució que implica aquesta no va concepció del disseny urbà per a l'urbanisme tradicional: "¿Alguien sabe cómo trasladar las reflexiones sobre la Smart City a los PGOU en España? (media de 5 años para ser aprobados)". Sembla clar que les estructures i eines urbanístiques que apliquem en el nostre país no són les més adequades (per cert, el tweet és de @PabloSChillon).
I de regal, deixo aquí apuntades algunes frases i conceptes interessants sorgits de la Smart City Expo:
|
| Fira de Barcelona - smartcityexpo.com |
De fet, si anem a la referència de la Wikipedia, veurem que la definició que en fa d'SmartCity, deixa clara la distinció entre aquest concepte i el de DigitalCity, que sí que es focalitza en els aspectes tecnològics.
En qualsevol cas, sí que sembla clar que, al menys en els païssos desenvolupats, la incorporació de les noves tecnologies serà un instrument bàsic per al desenvolupament d'una part dels principis de l'Smart city (potser per que es allí on s'hi veu més clarament la rendibilitat econòmica i per que el concepte va ser inventat per IBM fa uns cinc anys). Això ha quedat reflectit clarament en els nombrosos suplements i articles que s'han publicat a la premsa durant les setmanes i dies precedents a la Fira, així com en la tipologia de les empreses que ocupaven els stands que s'hi podien veure.
L'altra reflexió que m'ha quedat clara després d'aquesta fira és que el segle XXI serà el segle de les ciutats (va ser una mica deseperant sentit en casi totes les ponències com els ponents recordaven la xifra de que aquest any per primera vegada més del 50% de la població mundial era urbana), que les ciutats que vulguin estar en les posicions de lideratge en els rànkings mundials hauran de ser "smart" o no seran, i en últim lloc, també em queda clar que la sostenibilitat ambiental es troba en l'ADN del concepte SmartCity (la qual cosa és una bona noticia).
Per acabar, reflecteixo un tweet dels molts que es projectaren a les pantalles de la Fira i que ens hauria de fer reflexionar sobre la revolució que implica aquesta no va concepció del disseny urbà per a l'urbanisme tradicional: "¿Alguien sabe cómo trasladar las reflexiones sobre la Smart City a los PGOU en España? (media de 5 años para ser aprobados)". Sembla clar que les estructures i eines urbanístiques que apliquem en el nostre país no són les més adequades (per cert, el tweet és de @PabloSChillon).
I de regal, deixo aquí apuntades algunes frases i conceptes interessants sorgits de la Smart City Expo:
- El model que propugna Barcelona és el d'una ciutat a velocitat humana (Slow cities inside a Smart city"), autosuficient i hiperconectada.
- Internet encara no ha canviat les ciutats de la mateixa manera que ho varen fer el tren o el cotxe. Ha arribat el moment!
- Hem de passar d'un model de ciutat PITO (Products In - Trash Out) a un model DIDO (Data in - Data Out) basat en les Fab Labs: la propera revolucio industrial es la de la fabricacio digital i els Fab Labs, que permeten transformar la matèria en dades i les dades en matèria, tot això sense generar residus. http://fab.cba.mit.edu/
- We need liveable cities, not just cities to live (Ismael Fernandez Mejia, president d'ISOCARP)
- Smart City = Design Smart + Operate Smart
- Actualment hi ha en el món 9.000 milions de dispositius amb connexió a Internet (de persones només n0hi ha 7.000 milions)
- Siemens Green City Index
- El 75% de la mitigació potencial dels impactes ambientals generats per les ciutats rau en les accions dels individus, no en les grans infraestructures ni en les grans invesrions tecnològiques.
- L'èxit de les samartcities dependrà de que aquestes siguin rendibles econòmicament (i ja ho comencen a ser) i necessàriament passen per la col·laboració público-privada.
- Smart cities = people organized in smart comunities.
Cursos recomendados
