Petits gestos que apaguen centrals nuclears
Els tres últims posts de Clemente Álvarez al bloc Ecolab, semblen tenir poc a veure l'un amb l'altre però en la meva opinió els tres tenen, com a mínim, una cosa en comú: la importància dels petits gestos. A banda, al menys dos dels posts responen a les típiques preguntes que sovint ens fem sobre la nostra manera d'actuar vers la sostenibilitat.
El primer dels posts al que em vull referir és el titulat "Los 'pepinos' con los que se ahorra energía en Japón". L'article m'ha sembla especialment interessant per diverses raons. Una d'elles és per que fa temps que em demanava quin impacte tindria sobre la societat japonesa i el seu model energètic l'accident nuclear de Fukushima i si aquest es traspassaria d'alguna manera al model energètic global (avançaria la hipertecnificada i disciplinada societat japonesa cap a un exemple de societat altament eficient i basada en les energies renovables?). Doncs aquest article ens dona algunes respostes:
Tanca el post una refleció interessant de Pierre Galio, representant de l'Agència del Medi Ambient i Control de l'Energia de França (ADEME), sobre si no són aquests petits gestos una molèstia que ens amarguen la vida?: "Es considera que la menor limitació és una privació de llibertat. És com si es digués que les lleis són una limitació que ens impedeix viure amb llibertat, en lloc d'un sistema de valors que ens permet viure junts". "El problema és que en la nostra societat no hi ha límits de consum, no hi ha límits de comportament. Els canvis d'hàbits són difícils, però quan es converteixen en un costum es tornen una cosa natural. Els petits gestos són un començament "
El primer dels posts al que em vull referir és el titulat "Los 'pepinos' con los que se ahorra energía en Japón". L'article m'ha sembla especialment interessant per diverses raons. Una d'elles és per que fa temps que em demanava quin impacte tindria sobre la societat japonesa i el seu model energètic l'accident nuclear de Fukushima i si aquest es traspassaria d'alguna manera al model energètic global (avançaria la hipertecnificada i disciplinada societat japonesa cap a un exemple de societat altament eficient i basada en les energies renovables?). Doncs aquest article ens dona algunes respostes:
 |
| Ciutat d'Anjo |
- En el quart estiu més colorós a Tokio des de 1898, la ciutat ha funcionat sense gaires dificultats i amb un nivell de confort satisfactori per als ciutadans.
- De les 54 centrals nuclears que té el Japó, actualment només estan operatives 11. I el país segueix funcionant aparentment amb normalitat.
- La gent a descobert sol·lucions bioclimàtiques alternatives a l'aire acondicionat. Així, s'han estés les anomenades "cortines verdes" consistents en deixar crexer una capa de vegetació davant les façanes dels edificis. Amb això, s'han registrat descensos de temperatura a l'interior d'entre 2 i 3 graus.
- Es va imposar una reducció obligatòria del consum a les empreses del 15%, però la reducció en la demana energètica ha estat del 19%!!
A banda d'això, els petits gestos individuals com desconnectar els aparells quan no s'utilitzen, posar l'aire acondicionat a 28 graus (a Espanya l'IDAE recomana 26 graus) o substituïr les lluminaries de les llars per LEDs s'han generalitzat entre lapoblació.
Aquest últim punt lliga amb el segon post que volia comentar: "¿Sirven de verdad los pequeños gestos para ahorrar energía?". Tot i que en el post la resposta pot quedar una mica oberta a la interpretació per part d'alguns, hem sembla un article interessant per a posar sobre la taula la dimensió real d'aquests petits gestos (com per exemple desendollar el carregadors del mòbil quan no s'usa) i sobretot, reflexions com que els petits gestos poden ser importants i necessaris, però també ho és avançar cap a un canvi en el paradigma de desenvolupament.
Com sempre està molt encertat el Dr. Ramon Folch quan parla del "sindrome de la insignificància" com a coartada personal per a defugir les petites accions individuals, pero que guntes fan un molt.
Finalment, interessant encara que sigui pel fet de ressoldre petits dubtes que algun ens hem plantejat sovint, voliem esmentar el post "El reciclage de las pequeñas cosas" que ens mostra que fins i tot el més petit gest en matèria de reciclatge té la seva utilitat.
Quin petit canvi faràs avui?
Petits gestos que apaguen centrals nuclears
Els tres últims posts de Clemente Álvarez al bloc Ecolab, semblen tenir poc a veure l'un amb l'altre però en la meva opinió els tres tenen, com a mínim, una cosa en comú: la importància dels petits gestos. A banda, al menys dos dels posts responen a les típiques preguntes que sovint ens fem sobre la nostra manera d'actuar vers la sostenibilitat.
El primer dels posts al que em vull referir és el titulat "Los 'pepinos' con los que se ahorra energía en Japón". L'article m'ha sembla especialment interessant per diverses raons. Una d'elles és per que fa temps que em demanava quin impacte tindria sobre la societat japonesa i el seu model energètic l'accident nuclear de Fukushima i si aquest es traspassaria d'alguna manera al model energètic global (avançaria la hipertecnificada i disciplinada societat japonesa cap a un exemple de societat altament eficient i basada en les energies renovables?). Doncs aquest article ens dona algunes respostes:
Tanca el post una refleció interessant de Pierre Galio, representant de l'Agència del Medi Ambient i Control de l'Energia de França (ADEME), sobre si no són aquests petits gestos una molèstia que ens amarguen la vida?: "Es considera que la menor limitació és una privació de llibertat. És com si es digués que les lleis són una limitació que ens impedeix viure amb llibertat, en lloc d'un sistema de valors que ens permet viure junts". "El problema és que en la nostra societat no hi ha límits de consum, no hi ha límits de comportament. Els canvis d'hàbits són difícils, però quan es converteixen en un costum es tornen una cosa natural. Els petits gestos són un començament "
El primer dels posts al que em vull referir és el titulat "Los 'pepinos' con los que se ahorra energía en Japón". L'article m'ha sembla especialment interessant per diverses raons. Una d'elles és per que fa temps que em demanava quin impacte tindria sobre la societat japonesa i el seu model energètic l'accident nuclear de Fukushima i si aquest es traspassaria d'alguna manera al model energètic global (avançaria la hipertecnificada i disciplinada societat japonesa cap a un exemple de societat altament eficient i basada en les energies renovables?). Doncs aquest article ens dona algunes respostes:
|
| Ciutat d'Anjo |
- En el quart estiu més colorós a Tokio des de 1898, la ciutat ha funcionat sense gaires dificultats i amb un nivell de confort satisfactori per als ciutadans.
- De les 54 centrals nuclears que té el Japó, actualment només estan operatives 11. I el país segueix funcionant aparentment amb normalitat.
- La gent a descobert sol·lucions bioclimàtiques alternatives a l'aire acondicionat. Així, s'han estés les anomenades "cortines verdes" consistents en deixar crexer una capa de vegetació davant les façanes dels edificis. Amb això, s'han registrat descensos de temperatura a l'interior d'entre 2 i 3 graus.
- Es va imposar una reducció obligatòria del consum a les empreses del 15%, però la reducció en la demana energètica ha estat del 19%!!
A banda d'això, els petits gestos individuals com desconnectar els aparells quan no s'utilitzen, posar l'aire acondicionat a 28 graus (a Espanya l'IDAE recomana 26 graus) o substituïr les lluminaries de les llars per LEDs s'han generalitzat entre lapoblació.
Aquest últim punt lliga amb el segon post que volia comentar: "¿Sirven de verdad los pequeños gestos para ahorrar energía?". Tot i que en el post la resposta pot quedar una mica oberta a la interpretació per part d'alguns, hem sembla un article interessant per a posar sobre la taula la dimensió real d'aquests petits gestos (com per exemple desendollar el carregadors del mòbil quan no s'usa) i sobretot, reflexions com que els petits gestos poden ser importants i necessaris, però també ho és avançar cap a un canvi en el paradigma de desenvolupament.
Com sempre està molt encertat el Dr. Ramon Folch quan parla del "sindrome de la insignificància" com a coartada personal per a defugir les petites accions individuals, pero que guntes fan un molt.
Finalment, interessant encara que sigui pel fet de ressoldre petits dubtes que algun ens hem plantejat sovint, voliem esmentar el post "El reciclage de las pequeñas cosas" que ens mostra que fins i tot el més petit gest en matèria de reciclatge té la seva utilitat.
Quin petit canvi faràs avui?
