Categoría: Mobilitat

 (Publicat, dimarts 10 de novembre de 2020 al Diari de Sabadell)Fa quatre dies que la realitat virtual ens va permetre caminar per un bany d’hologrames que figuraven ser el nou Passeig de la Plaça Major. De fet, l’any 2012 també vàrem poder gaudir…

Leer más

(Publicat, dimarts 26 de maig de 2020 al Diari de Sabadell)Aquesta nova fase que hem estrenat aquesta setmana albira un nou estadi. Una mena d’aiguabarreig amb un ull mirant les dades, esperant que no hi hagi un repunt, i l’altre, enfocant els obstacle…

Leer más

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 28 de novembre de 2017)La ciutat moderna va rebentar les muralles i la nova ciutat va fluir ocupant l’entorn més immediat. Salvant les distàncies, les noves muralles d’avui són les infraestructures, siguin autopi…

Leer más

(Publicat al Diari de Sabadell, Dimarts 5 de setembre de 2017)

Bici

Aquests dies, bona part de la ciutadania acostumem a voltar amb el nostre vehicle per indrets poc habituals. Això ens permet observar i experimentar com circulem tots plegats i quin ús fem de la xarxa viària d’alta capacitat o de les carreteres comarcals. Els dies de vacances moltes viles d’estiueig experimenten rècords d’ocupació dels diferents serveis que ofereixen.

Històricament, al mes d’agost l’autopista AP-7 és quan més cotxes hi circulen i quan el nombre de camions disminueix de l’ordre d’un 25%. Avui encara podríem dir que aquesta via de pagament encara és de turistes. Independentment de les dades estivals, és evident que un dels reptes més importants que té el Vallès és gestionar la xarxa d’autovies i autopistes que hi passen i el connecten tant amb Barcelona com amb la Selva i el Penedès. A banda de la xarxa d’alta capacitat, també és bàsic refer la xarxa capil·lar que ens permet accedir a qualsevol llogarret de la comarca. Per aquesta fita es requereix una pràctica poc invasiva i oblidar-se dels buldòzers. Per tant, s’ha de socialitzar que ens convé moure’ns amb aquells mitjans que disminueixen l’impacte ambiental, sigui a peu, bici o transport col·lectiu. Aquest canvi cultural no és fàcil, però és necessari si volem aconseguir viure en entorns més saludables. El repte de construir la ciutat ambiental ens truca a la porta insistentment.

En aquest procés de reforma de la conurbació urbana del Vallès, s’ha d’evitar la construcció de noves vies d’alta capacitat i redirigir les inversions públiques a altres projectes. Es tracta de canviar el destí de la inversió i no pas apel·lar a la inacció. Malauradament, refer els passius ambientals de l’era de la industrialització del carbó no és una tasca fàcil, per tant, s’ha d’evitar agreujar-la amb noves actuacions com la B-40. Tot i així, esperem que el famós pla de mobilitat específic del Vallès que prepara el Govern de Catalunya amb certes complicitats locals estigui a l’altura.

Sense fugir d’estudi, paga la pena reflexionar sobre el conjunt de la xarxa d’autovies i autopistes que travessen el Vallès. Si partim de la hipòtesi que no ens convé més ocupació del territori i millorar la mobilitat amb estratègies més sostenibles, convindria definir un Pla de millora i adaptació al territori del Vallès d’aquestes vies com ara l’AP-7, A-7, C-60, C-17, C-33, C-58 i C-16. Més de 130 quilòmetres de vies d’alta capacitat que conviuen entre nosaltres.

En una altra ocasió s’ha parlat de la regulació variable de velocitat d’aquestes vies com a mesura per garantir la seva funcionalitat i evitar certes retencions o bé l’execució de certes obres de microcirurgia. Per exemple, actualment s’està executant el desdoblament de l’accés des de l’A-7 en direcció nord per accedir a la C-17 a Parets del Vallès, a tocar de la Torre de Cellers. Tot i aquestes mesures i d’altres que s’haurien d’aplicar, es requereix una major acció per reduir l’accidentalitat en aquestes vies i altres. Cada vegada que en una d’aquestes autovies es produeix un accident immediatament es tradueix amb aturades, i fins i tot col·lapses temporals, a les vies. L’any passat al Vallès es varen produir 3.149 accidents, més d’un 11% que els succeïts el 2011. Aquestes incidències també comporten pèrdua d’hores hàbils pel que s’escaigui, risc de més accidents, l’efecte babau, malestar entre els usuaris o bé conduccions més agressives. I dissortadament algunes vegades hi ha persones que hi perden la vida. A la carretera, sigui urbana o interurbana, ens convé serenitat, prudència i atenció per evitar un dels flagells que ens fustiguen diàriament.

Sabadell, 3 de setembre de 2017

Leer más