Autor: Manel Cunill i Llenas

mobilitat sostenible

La repesca de les infraestructures. I l’enllaç AP-7 amb l’A-2?

Fa pocs dies que ha transcendit el resultat de la repesca de les actuacions del Ministerio de Fomento a Catalunya. Tot i que caldrà veure com i de quina manera es confirmen.

Avui per avui, es desconeixen els criteris de la revisió d'examen del ministre Blanco, però sorprenen algunes dades del resultat final. Em refereixo, per exemple, a l'execució de l'enllaç entre l'autovia del Baix Llobregat i l'autopista AP-7 a l'alçada de Castellbisbal. Segons les fonts del Ministerio el pressupost d'execució d'aquesta actuació, actualment, és de 46,37 milions d'euros. Tot i que el pressupost total aprovat pel Consell de Ministres del desembre del 2006 era de 59,25 milions d'euros. Segurament la diferència entre el pressupostat i licitat es deu al repartiment del cost de l'obra en diferents exercicis.

Aquesta actuació és una peça clau del sistema viari de la Regió Metropolitana de Barcelona. La seva manca d'execució o endarreriment condemna a molts usuaris amb destí a la N-II o A-2 a continuar passant pel peatge de Martorell o bé col·lapsant altres carreteres comarcals. En el seu dia la concessionària Acesa (Abertis) va procurar que aquesta actuació no es realitzes. Òbviament els interessos de la concessionària eren evitar l'accés gratuït a la N-II, bàsicament, pel flux de vehicles del corredor Vallès-La Selva de l'A-7.

Si comparem el cost d'aquest enllaç amb d'altres inversions amb infraestructures no estem davant d'un projecte desorbitat. Més aviat, una actuació raonable i especialment d'elevada eficiència i productivitat. Llavors per què s'atura? Aprofita la concessionària un moment de crisi per pressionar un altre cop al Ministerio de Fomento?

A partir de les dades d'Abertis i del Ministerio de Foment es pot fer l'exercici de calcular quina és la facturació de la sortida número 25 de l'AP-7 a Martorell. És a dir, la porta d'accés a l'autovia A-2. Aproximadament estaríem parlant d'uns 10 milions d'euros a l'any. Tal com podeu comprovar un motiu de pes per pressionar al Ministerio. I aquest, amb la complicitat del Govern de Catalunya, han cedit.

Això sí, continuarem malgastant 190 milions d'euros per executar un nou tram del quart cinturó entre el Llobregat i Terrassa. No fos cas que l'economia entri en recessió!
Manel Cunill i Llenas
Agroecologia

L’Agricultura ecològica: un sector en creixement

El vigor d'un sector en bona part passa pels resultats econòmics de la seva activitat. Fa pocs dies que he rebut la memòria d'activitats i de gestió econòmica del CCPAE. En l'esmentat document es pot comprovar que aquest és un sector que creix. No només el que fa el nombre d'agents i superfície (2009: 71.523 hectàrees inscrites) sinó en la facturació. En els darrers anys s'han registrat augments anual entre el 15 i el 20% any rere any. Per exemple, el 2008 el sector de l'agricultura ecològica va facturar gairebé 78 milions d’euros, pels 65 milions del 2007, una pujada del 19%. Majoritàriament el destí de les vendes mostra una tendència creixent del consum interior, però encara manté la seva importància l’exportació a la UE i fora de la UE. El 2008, del total de 78 milions d’euros facturats, 37,9 milions (39%) es van destinar al mercat català, 20,3 milions (29%) al mercat espanyol, 14,3 milions (20%) a la UE, i 4,5 milions (7%) fora de la UE.

Actualment, es calcula que el cultiu ecològic mundial ocupa 35 milions d’hectàrees, i hi ha 1,4 milions d’agricultors ecològics. Aquest es un sector que té capacitat de generar nous llocs de treball (green jobs o environment jobs ) i oportunitats. L'informe de la Soil Association "Organic works. Providing more jobs through organic farming and local foof supply" avaluava que una explotació d'agricultura ecològica genera un 32% de més llocs de treball que una de convencional. Tot plegat suma: un sector en creixement, més llocs de treball, incorporació de gent jove, productes més saludables, conservació de la biodiversitat... Una oportunitat de canvi!
Manel Cunill i Llenas