De veritat, què diuen els partits parlamentaris dels 80 km/h?
Què proposa CiU? Velocitat variable
Com ho diu? La proposta 785 referent a "Mobilitat" el programa exposa que "Eliminarem el límit dels 80 km/h a l’entorn de Barcelona i establirem límits de velocitat racionals en funció de la situació viària de cada carretera" També s'esmenta a la mesura 345 de l'apartat "La Catalunya Segura" que diu: "... adequarem els límits de velocitat a les situacions reals de risc i de congestió de trànsit, amb la supressió dels límits actuals que, amb caràcter general, situen com a màxim en 80 km/h la velocitat permesa en determinats trams d’autopistes i autovies..." (pàgina 115 i 49 del document: Eleccions nacionals 2010 Convergència i Unió Programa de Govern.)
Què proposa el PSC? Velocitat variable
Com ho diu? En l'apartat 5.2.2 Contracte per a una societat sostenible afirma: "Flexibilitzarem la limitació fixa de la velocitat màxima a 80 Km/h a la corona metropolitana de Barcelona." (pàgina 87 del document: Programa electoral eleccions autonòmiques 2010)
Què proposa ERC? El programa electoral d'ERC no fa cap proposta pel que fa els 80 km/h
Què proposa el PP? Velocitat variable
Com ho diu? En un apartat titulat "Acabar amb el col·lapse de la xarxa viària catalana" diu: "Suprimir la limitació de velocitat de 80 km/h i velocitat variable a l'àrea de Barcelona" (pàgina 47 del document: Programa Electoral Solucions per a la crisi)
Què proposa ICV? Només valora la mesura
Com ho diu? En el capítol "Una mobilitat segura, sostenible i saludable" fa una valoració de la mesura, en concret explica: "Pel que fa als objectius de disminució de l’emissió de contaminants a l’atmosfera de l’àrea metropolitana de Barcelona, marcats per la UE, cal destacar que la mesura dels 80km/h ha comportat una espectacular reducció dels accidents de trànsit, morts i ferits, i a més ha significat una reducció important de partícules en suspensió que ha millorat força la qualitat de l’aire que respirem, situant-nos a límits permesos. (pàgina 60 del document: "Esquerra, ecologia i llibertat. Programa Eleccions al Parlament de Catalunya 2010.)
Què proposa Ciutadans? Velocitat variable
Com ho diu? El punt 61 referent a Mobilitat exposa: "Eliminarem el límit de 80 km/h a l'entorn de Barcelona i establirem límits de velocitat en funció de la situació viària de cada carretera, autovia o autopista. (pàgina 15 del document: Compromís de C'S amb els ciutadans de Catalunya. Programa Electoral 2010)
I Televisió de Catalunya com ho explica?
De veritat, què diuen els partits parlamentaris dels 80 km/h?
L'altre dia escoltant i veien el telenotícies de "la nostra" ens explicava els posicionament dels partits polítics sobre la limitació a 80 km/h a determinades vies de l'àrea metropolitana de Barcelona. Els informatius de TV3 amb uns presentadors ma...
Més de 70 anys esperant el parc natural de Collserola
Remenant papers -bé documents en format digital- per iniciar el llarg camí que serà la tesi he anat a espetegar als treballs d'en Nicolau Rubió i Tudurí del Regional Planning del 1932. Una de les primeres propostes d'ordenació i planificació territorial del nostre país encaminades a definir la distribució i vocació de les zones del territori. En aquest treball és molt interessant la delimitació i bateig dels espais agrícoles com a "Terrenys moderns que deuen reservarse preferenment a l'agricultura". Però d'això ja en parlarem, si s'escau, en una altra ocasió.
Un dels temes notables, pel que fa a la conservació i protecció del espais naturals, és la delimitació de les àrees anomenades "Zona de parcs i boscos reservats". Tota una declaració dels paratges que calia conservar a les portes dels anys trenta. Molts d'ells avui ja són parc natural com és el cas de Els Ports (Beseit), Garraf, Collserola, Corredor-Monegre, l'Albera, Montseny, Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, Montserrat, Cadí, Alt Pirineu i Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El cas del Garraf i Corredor-Monegre són parcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona però que encara no han estat declarats per la Llei d'espais naturals. La serra de Collserola (Tibidabo) no ha estat fins fa pocs dies que ha obtingut el reconeixement ambiental, malgrat els pals a les rodes i entrebancs d'aquests darrers anys. Una fita difícil per trobar-se en un entorn metropolità on determinades autoritats administratives defineixen els espais naturals com "espais oberts o lliures" o senzillament com un obstacle al creixement il·limitat de l'artefacte urbà.
D'aquella proposta inicial de Rubió i Tudurí encara queden pendents la declaració de parc natural de tres espais que pels seus valors ambientals i estratègics per a la conservació de la biodiversitat són importants. Per tant, aquesta nova legislatura que s'apropa s'haurà d'accelerar la declaració dels parc natural de les muntanyes de Prades i Alt Ter (capçalera del Ter i del Freser) i connectar el parc de Sant Llorenç del Munt amb el del Montseny a través de la modificació dels límits d'aquests dos territoris.
El context històric, polític i ambiental d'aquella època no és el mateix que l'actual, però els valors del nostre patrimoni natural encara en mantenen
Més de 70 anys esperant el parc natural de Collserola
Remenant papers -bé documents en format digital- per iniciar el llarg camí que serà la tesi he anat a espetegar als treballs d'en Nicolau Rubió i Tudurí del Regional Planning del 1932. Una de les primeres propostes d'ordenació i planificació ter...
Una història d’entrebancs
(versió en català de l'article publicat a La Vanguardia el diumenge 10 d'octubre de 2010)
En la dècada dels vuitanta Collserola era percebuda pel poder municipal com el Central Park de Barcelona. Sens dubte una comparació inadequada per la major dimensió i el patrimoni natural que alberga Collserola. El 1987 un pla urbanístic va establir criteris d'ordenació que tímidament protegien el medi natural de la serra. En els noranta van aparèixer les primeres resistències a incloure la serra al Pla d'Espais d'Interès Natural. Collserola era un parc metropolità! Finalment, es va integrar en aquest Pein, el que va constituir el primer reconeixement, a partir de les lleis ambientals, de la importància de la serra. Però no hi ha dècada sense avenç. La definició de la xarxa europea Natura 2000 va sorgir com una nova oportunitat per consolidar la protecció de Collserola, però van aparèixer noves traves i excuses per excloure-la. Només en la pròrroga aconsegueix el segell de protecció ambiental europeu.
Després, el tripartit es va comprometre a declarar-la parc natural, un compromís que triga a materialitzar pels interessos dels diferents ajuntaments, especialment el de Barcelona, i la manca de lideratge del Departament de Medi Ambient. Des de gener del 2008 semblava imminent la declaració. Les setmanes i els mesos han passat sense que Collserola es declari Parc. Però què passa?
Segurament les paraules del conseller Baltasar parlant de posar límits al parc, delaten una concepció molt estesa en determinats sectors amb capacitat de decisió: s'ha de posar setge a la natura. Però, en realitat, on cal posar els límits és en el creixement urbà de les ciutats que envolten Collserola i evitar el seu aïllament. Els espais naturals són el principal actiu del territori metropolità, configuren identitat i contribueixen al benestar de les persones. Considerar-los una reserva de sòl per créixer sense fi és pueril. Segurament aquesta visió comporta que es trigui tant a reconèixer el valor socioambiental de Collserola.
En la dècada dels vuitanta Collserola era percebuda pel poder municipal com el Central Park de Barcelona. Sens dubte una comparació inadequada per la major dimensió i el patrimoni natural que alberga Collserola. El 1987 un pla urbanístic va establir criteris d'ordenació que tímidament protegien el medi natural de la serra. En els noranta van aparèixer les primeres resistències a incloure la serra al Pla d'Espais d'Interès Natural. Collserola era un parc metropolità! Finalment, es va integrar en aquest Pein, el que va constituir el primer reconeixement, a partir de les lleis ambientals, de la importància de la serra. Però no hi ha dècada sense avenç. La definició de la xarxa europea Natura 2000 va sorgir com una nova oportunitat per consolidar la protecció de Collserola, però van aparèixer noves traves i excuses per excloure-la. Només en la pròrroga aconsegueix el segell de protecció ambiental europeu.Després, el tripartit es va comprometre a declarar-la parc natural, un compromís que triga a materialitzar pels interessos dels diferents ajuntaments, especialment el de Barcelona, i la manca de lideratge del Departament de Medi Ambient. Des de gener del 2008 semblava imminent la declaració. Les setmanes i els mesos han passat sense que Collserola es declari Parc. Però què passa?
Segurament les paraules del conseller Baltasar parlant de posar límits al parc, delaten una concepció molt estesa en determinats sectors amb capacitat de decisió: s'ha de posar setge a la natura. Però, en realitat, on cal posar els límits és en el creixement urbà de les ciutats que envolten Collserola i evitar el seu aïllament. Els espais naturals són el principal actiu del territori metropolità, configuren identitat i contribueixen al benestar de les persones. Considerar-los una reserva de sòl per créixer sense fi és pueril. Segurament aquesta visió comporta que es trigui tant a reconèixer el valor socioambiental de Collserola.
Una història d’entrebancs
(versió en català de l'article publicat a La Vanguardia el diumenge 10 d'octubre de 2010)
En la dècada dels vuitanta Collserola era percebuda pel poder municipal com el Central Park de Barcelona. Sens dubte una comparació inadequada per la major d...
Cursos recomendados
