Les (sorprenents) matemàtiques de les ciutats

Us recomano aquesta interessantíssima presentació de Geoffrey West a la web TED. Aquest físic, ha descobert que unes senzilles lleis matemàtiques, que primer s’han trobat en els organisme vius, també regeixen les propietats de les ciutats. La riquesa, la criminalitat, la mobilitat i altres aspectes de la vida d’una ciutat poden deduir a partir d’un sol número: la població. En aquesta impressionant xerrada de TEDGlobal, demostra com funciona això i com es pot aplicar a organismes, ciutats i també a corporacions.

Però potser el més interessant es que aquestes lleis demostren que les ciutats estan dominades totalment per l’economia d’escala, i que com més gran és una ciutat (qualsevol ciutat, de qualsevol ciutat del món) més eficient és en tots els sentits. Per exemple, si una ciutat duplica la seva dimensió, el nombre de vehicles no es duplica, sinó que només creix aproximadament un 75%, el mateix passa amb el consum d’energia, o els quilometres de carretera/capita. Per contra, aquestes mateixes normes, també mostren que les ciutats són imans per a la innovació, la generació de riquesa i la millora del benestar dels seus habitants. Així, es veu que  cada vegada que una ciutat duplica el seu tamany (recordo que això funciona per a qualsevol ciutat del món!) la renda per càpita, els salaris, els llocs de treball innovadors, etc… s’incremeten en un 15%! Malauradament, el mateix passa també amb la criminalitat, o els casos de SIDA, per exemple. Malgrat tot, la part positiva és el que fa que tot i així, cada setmana, un milió de persones es traslladin a viure a les ciutats.

Però aquestes són només algunes de les sorprenents dades que explica el professor West. Us recomano sincerament que dediqueu 15′ a veure el video. I si després voleu aprofundir més en la fascinant teoria de les ciutats, llediu el llibre «El triunfo de las ciudades» d’Edward Glaeser, el qual aprofundeix encara més en diversos aspectes que just ara es comencen a fer evidents relacionats amb les ciutats i el paper que juguen en el desenvolupament de la humanitat i la millora de les societats i l’eficiencia mediambiental (trobareu uns bons resums d’aquest llibre al bloc «del tirador a la ciudad» (resums al bloc: 1, 2, 3, 4, 5).

Leer más

Les (sorprenents) matemàtiques de les ciutats

Us recomano aquesta interessantíssima presentació de Geoffrey West a la web TED. Aquest físic, ha descobert que unes senzilles lleis matemàtiques, que primer s’han trobat en els organisme vius, també regeixen les propietats de les ciutats. La riquesa, la criminalitat, la mobilitat i altres aspectes de la vida d’una ciutat poden deduir a partir d’un sol número: la població. En aquesta impressionant xerrada de TEDGlobal, demostra com funciona això i com es pot aplicar a organismes, ciutats i també a corporacions.

Però potser el més interessant es que aquestes lleis demostren que les ciutats estan dominades totalment per l’economia d’escala, i que com més gran és una ciutat (qualsevol ciutat, de qualsevol ciutat del món) més eficient és en tots els sentits. Per exemple, si una ciutat duplica la seva dimensió, el nombre de vehicles no es duplica, sinó que només creix aproximadament un 75%, el mateix passa amb el consum d’energia, o els quilometres de carretera/capita. Per contra, aquestes mateixes normes, també mostren que les ciutats són imans per a la innovació, la generació de riquesa i la millora del benestar dels seus habitants. Així, es veu que  cada vegada que una ciutat duplica el seu tamany (recordo que això funciona per a qualsevol ciutat del món!) la renda per càpita, els salaris, els llocs de treball innovadors, etc… s’incremeten en un 15%! Malauradament, el mateix passa també amb la criminalitat, o els casos de SIDA, per exemple. Malgrat tot, la part positiva és el que fa que tot i així, cada setmana, un milió de persones es traslladin a viure a les ciutats.

Però aquestes són només algunes de les sorprenents dades que explica el professor West. Us recomano sincerament que dediqueu 15′ a veure el video. I si després voleu aprofundir més en la fascinant teoria de les ciutats, llediu el llibre «El triunfo de las ciudades» d’Edward Glaeser, el qual aprofundeix encara més en diversos aspectes que just ara es comencen a fer evidents relacionats amb les ciutats i el paper que juguen en el desenvolupament de la humanitat i la millora de les societats i l’eficiencia mediambiental (trobareu uns bons resums d’aquest llibre al bloc «del tirador a la ciudad» (resums al bloc: 1, 2, 3, 4, 5).

Leer más

El repte és la ciutat: Programa "Cambio Global España"

Molt interessant i recomanable (per lo didàctic i la bona síntesi que representa) el video que em va arribar a través de @manufernandez de l’Ateneo Naider.
Es tracta del video dedicat a les ciutats elaborat pel Programa Cambio Global España 2020/2050.

Com a síntesi, em quedo en la fresa del video: «La batalla per la sostenibilitat es guanyarà o es perdrà en les ciutats»

Leer más

El repte és la ciutat: Programa "Cambio Global España"

Molt interessant i recomanable (per lo didàctic i la bona síntesi que representa) el video que em va arribar a través de @manufernandez de l’Ateneo Naider.
Es tracta del video dedicat a les ciutats elaborat pel Programa Cambio Global España 2020/2050.

Com a síntesi, em quedo en la fresa del video: «La batalla per la sostenibilitat es guanyarà o es perdrà en les ciutats»

Leer más

Notes d’un viatge a Milà

Fa uns dies vaig estar a Milà, i deu ser per deformació professional o realment alguna cosa es mou a la ciutat italiana.

No es pot negar que la ciutat (d’unes dimensions semblants a les de Barcelona) està en un intens procés de transformació. Arreu es veuen grans árees de la ciutat (em va semblar que antics emplaçaments industrials) en clara remodelació. L’aposta sembla ser cap a un model de ciutat en alçada i amb una presència important de vegetació. De fet, a la cèntrica galeria Vittorio Emanuele II l’ajuntament hi ha situat una sala específica per a explicar els grans projectes que estan transformant la ciutat.

Torres Bosco Verticale en construcció
Aspecte final del Bosco Verticale

De fet, un d’aquests grans projectes, a la zona coneguda com a Porta Nova, s’hi estan alçant, entre d’altres, dues torres ben singulars, a les que fèiem referència fa uns dies en el nostre twitter: les torres Bosco Verticale, que pel que varem poder veure, realment s’assemblen molt a la imatge final que s’anunciava en el projecte.

Exemple de terrat verd a Milà

Però, aquesta no serà la única edificació Milà que incorporarà vegetació en la seva estructura. De fet, em va sorprendre molt com, passejant per la ciutat i alçant una mica la vista, es podien veure molts d’edificis amb una vegetació desboirdant als terrats i balconades (aquest fet es pot observar fins i tot des del Google maps). Però també en edificis més modern, com un bar situat just al costat del teatre de l’Scala i que ens mostra que no cal ser el Cosmocaixa de Madrid per a integrar un mur verd en un edifici.

I encara un altre exemple del paisatgisme urbà de Milà. En un estret carrer peatonal que conflueix al «fashionista» Corso Venezia, hi varem trobar un bon exemple de com integrar la veegtació en l’espai urbà, sense necessitat de grans obres ni despeses econòmiques (i aprofitant la xarxa de clavagueram com a drenatge de les aigües de rec!)

Però tot i tanta vegetació, es veu que un dels principals problemes ambientals de Milà és la contaminació atmosfèria provocada, principalment pel trànsit. D’aquí que la ciutat hagi decidit realitzar una aposta ferma per un canvi en el seu model de mobilitat. I ha apostat fort, ja que s’ha sumat a la cada cop més significativa llista de ciutats europees que apliquen un peatge urbà (o taxa per congestió) per a limitar l’accés en vehicle privat al centre de les ciutats (previament ja s’aplicava una taxa per contaminació que s’anomenava Ecopass i que es va anular amb la implantació de l’Area C). Així, com ja passà  fa uns anys a Londres, l’aplicació de l’anomenada Area C a Milàn va tenir una incidència ràpida i clara en el trànsit de la ciutat. Fins al punt de que en el primer mes d’aplicació, el trànsit a l’àrea central de la ciutat es va reduïr en un 37%!!!

Cartell informatiu accés a l’Area C
Càmeres de control d’accés a l’Area C

Estació de carsharing
Servei de bici pública

Però aquesta no ha estat la única sol·lució que aplica Milà a la gestió de la seva mobilitat. A banda de la xarxa de tramvies (això sí, algun d’ells necessita una renovació urgent), autobusos, trolebus, metro i tren de rodalies, també s’ha implantat a Milà el servei de bicicleta pública (anomenat BikeMi) i el servei de carsharing (anomenat GuidaMi) que, per la quantitat de cotxes GuidaMi que varem veure per la ciutat, deu funcionar relativament bé (el fet de que aquests cotxes puguin circular gratuitament per l’Area C hi deu ajudar).

I ja per acabar l’anecdotari d’aquest viatge a Milà. Una cosa que espero que algun dia arribem a veure per aquestes contrades: en tots i cada un dels anuncis de promocions immobiliàries que es veien s’especificava, i de manera ben visible, la certificació energètica dels edificis. A veure si n’aprenem.

Leer más

Notes d’un viatge a Milà

Fa uns dies vaig estar a Milà, i deu ser per deformació professional o realment alguna cosa es mou a la ciutat italiana.

No es pot negar que la ciutat (d’unes dimensions semblants a les de Barcelona) està en un intens procés de transformació. Arreu es veuen grans árees de la ciutat (em va semblar que antics emplaçaments industrials) en clara remodelació. L’aposta sembla ser cap a un model de ciutat en alçada i amb una presència important de vegetació. De fet, a la cèntrica galeria Vittorio Emanuele II l’ajuntament hi ha situat una sala específica per a explicar els grans projectes que estan transformant la ciutat.

Torres Bosco Verticale en construcció
Aspecte final del Bosco Verticale

De fet, un d’aquests grans projectes, a la zona coneguda com a Porta Nova, s’hi estan alçant, entre d’altres, dues torres ben singulars, a les que fèiem referència fa uns dies en el nostre twitter: les torres Bosco Verticale, que pel que varem poder veure, realment s’assemblen molt a la imatge final que s’anunciava en el projecte.

Exemple de terrat verd a Milà

Però, aquesta no serà la única edificació Milà que incorporarà vegetació en la seva estructura. De fet, em va sorprendre molt com, passejant per la ciutat i alçant una mica la vista, es podien veure molts d’edificis amb una vegetació desboirdant als terrats i balconades (aquest fet es pot observar fins i tot des del Google maps). Però també en edificis més modern, com un bar situat just al costat del teatre de l’Scala i que ens mostra que no cal ser el Cosmocaixa de Madrid per a integrar un mur verd en un edifici.

I encara un altre exemple del paisatgisme urbà de Milà. En un estret carrer peatonal que conflueix al «fashionista» Corso Venezia, hi varem trobar un bon exemple de com integrar la veegtació en l’espai urbà, sense necessitat de grans obres ni despeses econòmiques (i aprofitant la xarxa de clavagueram com a drenatge de les aigües de rec!)

Però tot i tanta vegetació, es veu que un dels principals problemes ambientals de Milà és la contaminació atmosfèria provocada, principalment pel trànsit. D’aquí que la ciutat hagi decidit realitzar una aposta ferma per un canvi en el seu model de mobilitat. I ha apostat fort, ja que s’ha sumat a la cada cop més significativa llista de ciutats europees que apliquen un peatge urbà (o taxa per congestió) per a limitar l’accés en vehicle privat al centre de les ciutats (previament ja s’aplicava una taxa per contaminació que s’anomenava Ecopass i que es va anular amb la implantació de l’Area C). Així, com ja passà  fa uns anys a Londres, l’aplicació de l’anomenada Area C a Milàn va tenir una incidència ràpida i clara en el trànsit de la ciutat. Fins al punt de que en el primer mes d’aplicació, el trànsit a l’àrea central de la ciutat es va reduïr en un 37%!!!

Cartell informatiu accés a l’Area C
Càmeres de control d’accés a l’Area C

Estació de carsharing
Servei de bici pública

Però aquesta no ha estat la única sol·lució que aplica Milà a la gestió de la seva mobilitat. A banda de la xarxa de tramvies (això sí, algun d’ells necessita una renovació urgent), autobusos, trolebus, metro i tren de rodalies, també s’ha implantat a Milà el servei de bicicleta pública (anomenat BikeMi) i el servei de carsharing (anomenat GuidaMi) que, per la quantitat de cotxes GuidaMi que varem veure per la ciutat, deu funcionar relativament bé (el fet de que aquests cotxes puguin circular gratuitament per l’Area C hi deu ajudar).

I ja per acabar l’anecdotari d’aquest viatge a Milà. Una cosa que espero que algun dia arribem a veure per aquestes contrades: en tots i cada un dels anuncis de promocions immobiliàries que es veien s’especificava, i de manera ben visible, la certificació energètica dels edificis. A veure si n’aprenem.

Leer más