Publicado en: Manel Cunill i Llenas por Manel Cunill i Llenas. Texto original

El Vallès és una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. Una plana agrícola delimitada per les serralades litoral i prelitoral arbrades des del Llobregat al Tordera acull . Un espai vertebrat per rius i rieres que han condicionat, des de fa segles, els assentaments humans. Les conques del Besòs i del Tordera tributen les seves aigües a la Mediterrània estructurant aquesta bioregió del sud d’Europa. A més, La realitat sociopolítica del Vallès és notablement diferent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El Vallès és multicapital, no només administrativament, sinó també en diverses disciplines socials, educatives, polítiques, ambientals, culturals o econòmiques. Els hàbitats urbans estan units o separats per camps i boscos a diferència d’altres realitats metropolitanes. Aquesta singularitat poc comuna evidencia que no és el pati del darrere de cap megalòpolis urbana com s’ha postulat, reiteradament, des de la segona meitat del segle XX.
 
Si ens fixem amb els espais agraris que vertebren el Vallès constatem que encara disposem d’una base territorial per a la pràctica de l’agricultura més que notable. I per tant, de sobirania alimentària. Malgrat que durant el període 1979-2019 s’ha perdut 17.247 hectàrees de terres agrícoles, encara avui romanen 18.948 hectàrees i 978 explotacions agrícoles al Vallès, segons el cens agrari del 2020. Una passa important per fomentar les polítiques agràries i territorials és el necessari desplegament de la Llei d’espais agraris a partir dels plans territorials específics. En aquest cas, diverses entitats del Vallès estan promovent el Pla Territorial Sectorial Agrari Específic del Vallès.
 
Precisament els prop de 85 cultius diferents que es produeixen al Vallès és una mostra de la diversitat de productes que es conreen. En el context de la Regió Metropolitana de Barcelona el Vallès és la bioregió on es produeixen més cereals, farratges, lleguminoses i la tercera en hortícoles. També destacar les prop de 250 hectàrees de mongeta del ganxet que es cultiven a la plana del Vallès. Aquesta excel·lent llegum està reconeguda per la Unió Europea per una Denominació d’Origen Protegida. També es disposen de varietats pròpies d’oliveres, com és el cas de la Vera del Vallès present en més de 167 hectàrees. L’Alt Penedès amb 24.000 hectàrees, majoritàriament de vinya, i el Vallès amb prop de 19.000 hectàrees; representen el 76% del sòl agrari de la Regió Metropolitana de Barcelona. En poques paraules, ambdues comarques esdevenen el celler i el rebost de la metròpoli.
 
L’escenari canviant de l’artefacte metropolità de Barcelona aconsella avançar en estructures de governança capaces de gestionar la complexitat d’aquest territori, siguin sectorials o globals. En el cas de l’espai agrícola treballar a escala local és del tot insuficient. Més aviat s’ha de fer en un àmbit supramunicipal o conca fluvial com pot ser la bioregió del Vallès. L’acció d’aquesta nova governança agroambiental hauria de passar per un acord entre els pagesos, administració i ciutadania. Tot plegat amb l’objectiu de fermar una aliança entre el sector públic i privat per garantir l’activitat econòmica agrària i la sobirania alimentària.
 
Més enllà dels bons propòsits i les reflexions, s’ha de passar a l’acció. I això és una tasca compartida entre la ciutadania i el sector agrari. La creació de cooperatives de consum responsable, la pràctica de l’agroecologia, els productes de proximitat, la diversificació de les explotacions agràries són algunes de les eines a promoure. Tot i això, la clau està en la decisió personal i col·lectiva de què comprem i on?. La sobirania alimentària no s’anuncia, s’exerceix. 

(Publicat el 23 d'agost de 2022 al Diari de Sabadell)

Puedes leer y comentar el artículo completo en Manel Cunill i Llenas