Publicado en: Manel Cunill i Llenas por Manel Cunill i Llenas. Texto original
 |
| L'AP-7 al seu pas pel Vallès (2022) |
Malauradament, aquesta realitat ha comportat una major accidentalitat, a vegades amb conseqüències mortals. De fet, fa pocs dies el Servei Català de Trànsit explicava que durant el període comprès entre l’1 de gener fins al 28 de febrer d’enguany havien mort 25 persones a les carreteres urbanes catalanes. Si volem comparar aquest mateix període per l’any 2021, les dades certifiquen que varen morir 10 persones. Ambdues dades són del tot esgarrifoses. Segurament molts lectors recordaran el fatídic accident que va succeir el 24 de gener d’enguany a l’AP-7 a l’altura de Barberà del Vallès amb un luctuós balanç de 3 persones mortes en un xoc entre quatre turismes i un camió.És evident que les administracions competents amb les infraestructures viàries tenen un deure inapel·lable per aplicar un seguit de mesures urgents. Sobretot per evitar la proliferació del flagell dels accidents de trànsit a Catalunya. Aquesta acció política requerirà valentia, diligència i fermesa per executar mesures tant de caràcter estructural com també de gestió. En l’àmbit del Vallès és palmari que el tram d’AP-7 entre Cardedeu i El Papiol és el que requereix major atenció i priorització de les actuacions que s’han de revisar i executar. En aquest eix del Vallès també s’hi hauria d’incorporar la B-30, la C-17, la C-58 i la C-16 amb llurs interconnexions i accessibilitats al Vallès.
Actualment a l’AP-7 existeix un “radar de tram” de 6 km, des del Baricentro fins a Mollet, però només en direcció Girona. Aquest radar fixa la velocitat màxima a 120 km/h: una una mesura del tot ineficaç. I més quan dins d’aquest espai hi ha senyalitzat un dels “trams de concentració d’accidents”. Sembla que les indicacions informatives dels panells ja siguin suficients per excusar la responsabilitat de l’administració competent. Per tant, una de les primeres mesures seria ampliar el “tram de radar” des de El Papiol a Cardedeu en els dos sentits. També s’hauria d’implementar la limitació de velocitat variable d’acord amb la intensitat de vehicles que circulen en cada moment. En aquest tram del Vallès, de prop de 40 quilòmetres, també caldria prohibir els avançaments entre els camions i reduir la velocitat per evitar incidències i facilitar la circulació més fluïda i segura.
Amb relació a les mesures més estructurals -aquelles que requereixen formigó i ferro- és peremptori ampliar l’accés des de l’AP-7 a la C-58 en direcció Sabadell amb dos carrils i no amb l’actual carril únic. Lògicament, aquesta mesura gestionada amb un sistema de control de limitació de velocitat variable. Ara bé, aquesta megainfraestructura que suporta el Vallès requereix una reforma d’ampli abast. Bàsicament que garanteixi la permeabilitat amb el medi natural i la trama urbana, redueixi la capacitat viària duplicada per un antic peatge troncal avui inexistent, frenar les emissions contaminants a l’atmosfera i encabir altres modes de transport i usos més sostenibles. Amb tot, reformar el corredor viari d’antany serà una feina feixuga i poc agraïda, però el repte real de la nostra comunitat és que les persones i les coses es moguin menys. Sense aquesta autoresponsabilitat tot serà més dificultós.
(Publicat el 8 de març de 2022 al Diari de Sabadell)
Puedes leer y comentar el artículo completo en Manel Cunill i Llenas
