0’7% de l’IRPF ambiental
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 29 de març de 2016)
Fa pocs dies, el Tribunal Suprem feia pública una sentència de l’enèsim Reial Decret del govern de torn de l’Estat sobre la gestió dels diners procedents de la casella de l’IRPF per a finalitats socials. Malauradament aquesta nova sentència és contrària al recurs presentat pel Govern de Catalunya al darrer Reial Decret que pretenia excloure l’accés a les entitats socials catalanes a aquests fons. Les fins ara tretze sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional favorables a les demandes catalanes són la prova de càrrec als diferents governs espanyols contraris a permetre l’accés i gestió del recursos provinents del 0’7% al Govern català i a les entitats socials del país. L’estratègia compartida durant tots aquests anys, a dreta i esquerra, ha estat incomplir les sentències i modificar la normativa fins a aconseguir una sentència mínimament favorable.
Aquesta situació no només ha passat en l’àmbit social sinó també en l’ambiental. El 2007 el Govern de l’Estat va modificar la normativa de l’IRPF social en dos àmbits importants. Per una banda, els afers ambientals s’incorporaven com a beneficiaris dels fons l’IRPF d’interès social. I per l’altra, es passava del 0’52% al 0’7%, és a dir, més recursos per aquesta finalitat. Per primera vegada, les associacions ambientals podríem obtenir diners d’aquests fons als quals els ciutadans contribueixen amb els seus tributs. La lletra petita de com accedir aquests diners va delatar que es reservaven exclusivament a entitats d’àmbit estatal. El 2009 el Ministerio de Medio Ambiente concretava amb més detall com excloure les entitats ambientals catalanes d’aquests cabals. Fins i tot els requisits eren més restrictius que els fixats per a les entitats socials. Per exemple, a les associacions ambientals se les requeria que fossin declarades d’utilitat pública o bé fundacions i, a més, estar inscrites en el registre d’associacions de l’Estat o en el protectorat de fundacions del Ministerio de Medio Ambiente, mentre que a les socials només es demanava que estiguessin legalment constituïdes i inscrites en el corresponent registre administratiu. També se sol·licitava a les entitats ambientals que acreditessin activitat com a mínim en cinc Comunitats o Ciutats Autònomes i que en els seus estatuts figurés que l’àmbit d’actuació era tot l’Estat. Requisits que en aquells moments tampoc no s’exigien a les entitats socials. Aquesta ordre es va impugnar per part del Govern de Catalunya.
Finalment, el mes de maig de 2013 el Tribunal Constitucional va donar la raó a la Generalitat de Catalunya en relació al conflicte de competències dels ajuts ambientals del 0,7% de l’IRPF. La sentència reconeixia que la Generalitat era competent en convocar i gestionar aquests ajuts. Aquesta decisió del Constitucional té el seu origen en el recurs presentat el 2009 en contra de les bases dels ajuts de l’IRPF per a programes ambientals. El contingut de la sentència convidava a l’Estat a reformular i convenir amb el Govern català aquests fons. Malgrat tot plegat, el govern espanyol ha continuat en la seva política d’excloure les entitats ambientals l’àmbit d’actuació de les quals no sigui tot l’Estat.
En la convocatòria del 2014 el Ministerio va atorgar 3.835.134 euros a entitats ambientals i en la del 2015 es destinaren 8.066.278 euros. Malgrat aquest increment del 110’32% dels recursos econòmics, la solidaritat de les entitats ambientals espanyoles i l’equitat de l’Estat han estat absentes. Això sí, dels requisits d’accés ha desaparegut el d’acreditar activitat com a mínim en cinc Comunitats o Ciutats Autònomes. No fos cas que la majoria dels beneficiaris no poguessin demostrar-ho.
Sabadell, 28 de març de 2016
Fa pocs dies, el Tribunal Suprem feia pública una sentència de l’enèsim Reial Decret del govern de torn de l’Estat sobre la gestió dels diners procedents de la casella de l’IRPF per a finalitats socials. Malauradament aquesta nova sentència és contrària al recurs presentat pel Govern de Catalunya al darrer Reial Decret que pretenia excloure l’accés a les entitats socials catalanes a aquests fons. Les fins ara tretze sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional favorables a les demandes catalanes són la prova de càrrec als diferents governs espanyols contraris a permetre l’accés i gestió del recursos provinents del 0’7% al Govern català i a les entitats socials del país. L’estratègia compartida durant tots aquests anys, a dreta i esquerra, ha estat incomplir les sentències i modificar la normativa fins a aconseguir una sentència mínimament favorable.
Aquesta situació no només ha passat en l’àmbit social sinó també en l’ambiental. El 2007 el Govern de l’Estat va modificar la normativa de l’IRPF social en dos àmbits importants. Per una banda, els afers ambientals s’incorporaven com a beneficiaris dels fons l’IRPF d’interès social. I per l’altra, es passava del 0’52% al 0’7%, és a dir, més recursos per aquesta finalitat. Per primera vegada, les associacions ambientals podríem obtenir diners d’aquests fons als quals els ciutadans contribueixen amb els seus tributs. La lletra petita de com accedir aquests diners va delatar que es reservaven exclusivament a entitats d’àmbit estatal. El 2009 el Ministerio de Medio Ambiente concretava amb més detall com excloure les entitats ambientals catalanes d’aquests cabals. Fins i tot els requisits eren més restrictius que els fixats per a les entitats socials. Per exemple, a les associacions ambientals se les requeria que fossin declarades d’utilitat pública o bé fundacions i, a més, estar inscrites en el registre d’associacions de l’Estat o en el protectorat de fundacions del Ministerio de Medio Ambiente, mentre que a les socials només es demanava que estiguessin legalment constituïdes i inscrites en el corresponent registre administratiu. També se sol·licitava a les entitats ambientals que acreditessin activitat com a mínim en cinc Comunitats o Ciutats Autònomes i que en els seus estatuts figurés que l’àmbit d’actuació era tot l’Estat. Requisits que en aquells moments tampoc no s’exigien a les entitats socials. Aquesta ordre es va impugnar per part del Govern de Catalunya.
Finalment, el mes de maig de 2013 el Tribunal Constitucional va donar la raó a la Generalitat de Catalunya en relació al conflicte de competències dels ajuts ambientals del 0,7% de l’IRPF. La sentència reconeixia que la Generalitat era competent en convocar i gestionar aquests ajuts. Aquesta decisió del Constitucional té el seu origen en el recurs presentat el 2009 en contra de les bases dels ajuts de l’IRPF per a programes ambientals. El contingut de la sentència convidava a l’Estat a reformular i convenir amb el Govern català aquests fons. Malgrat tot plegat, el govern espanyol ha continuat en la seva política d’excloure les entitats ambientals l’àmbit d’actuació de les quals no sigui tot l’Estat.
En la convocatòria del 2014 el Ministerio va atorgar 3.835.134 euros a entitats ambientals i en la del 2015 es destinaren 8.066.278 euros. Malgrat aquest increment del 110’32% dels recursos econòmics, la solidaritat de les entitats ambientals espanyoles i l’equitat de l’Estat han estat absentes. Això sí, dels requisits d’accés ha desaparegut el d’acreditar activitat com a mínim en cinc Comunitats o Ciutats Autònomes. No fos cas que la majoria dels beneficiaris no poguessin demostrar-ho.
Sabadell, 28 de març de 2016
0’7% de l’IRPF ambiental
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 29 de març de 2016)
Fa pocs dies, el Tribunal Suprem feia pública una sentència de l’enèsim Reial Decret del govern de torn de l’Estat sobre la gestió dels diners procedents de la casella de l’IRPF per a finalitats socials. Malauradament aquesta nova sentència és contrària al recurs presentat pel Govern de Catalunya al darrer Reial Decret que pretenia excloure l’accés a les entitats socials catalanes a aquests fons. Les fins ara tretze sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional favorables a les demandes catalanes són la prova de càrrec als diferents governs espanyols contraris a permetre l’accés i gestió del recursos provinents del 0’7% al Govern català i a les entitats socials del país. L’estratègia compartida durant tots aquests anys, a dreta i esquerra, ha estat incomplir les sentències i modificar la normativa fins a aconseguir una sentència mínimament favorable.
Aquesta situació no només ha passat en l’àmbit social sinó també en l’ambiental. El 2007 el Govern de l’Estat va modificar la normativa de l’IRPF social en dos àmbits importants. Per una banda, els afers ambientals s’incorporaven com a beneficiaris dels fons l’IRPF d’interès social. I per l’altra, es passava del 0’52% al 0’7%, és a dir, més recursos per aquesta finalitat. Per primera vegada, les associacions ambientals podríem obtenir diners d’aquests fons als quals els ciutadans contribueixen amb els seus tributs. La lletra petita de com accedir aquests diners va delatar que es reservaven exclusivament a entitats d’àmbit estatal. El 2009 el Ministerio de Medio Ambiente concretava amb més detall com excloure les entitats ambientals catalanes d’aquests cabals. Fins i tot els requisits eren més restrictius que els fixats per a les entitats socials. Per exemple, a les associacions ambientals se les requeria que fossin declarades d’utilitat pública o bé fundacions i, a més, estar inscrites en el registre d’associacions de l’Estat o en el protectorat de fundacions del Ministerio de Medio Ambiente, mentre que a les socials només es demanava que estiguessin legalment constituïdes i inscrites en el corresponent registre administratiu. També se sol·licitava a les entitats ambientals que acreditessin activitat com a mínim en cinc Comunitats o Ciutats Autònomes i que en els seus estatuts figurés que l’àmbit d’actuació era tot l’Estat. Requisits que en aquells moments tampoc no s’exigien a les entitats socials. Aquesta ordre es va impugnar per part del Govern de Catalunya.
Finalment, el mes de maig de 2013 el Tribunal Constitucional va donar la raó a la Generalitat de Catalunya en relació al conflicte de competències dels ajuts ambientals del 0,7% de l’IRPF. La sentència reconeixia que la Generalitat era competent en convocar i gestionar aquests ajuts. Aquesta decisió del Constitucional té el seu origen en el recurs presentat el 2009 en contra de les bases dels ajuts de l’IRPF per a programes ambientals. El contingut de la sentència convidava a l’Estat a reformular i convenir amb el Govern català aquests fons. Malgrat tot plegat, el govern espanyol ha continuat en la seva política d’excloure les entitats ambientals l’àmbit d’actuació de les quals no sigui tot l’Estat.
En la convocatòria del 2014 el Ministerio va atorgar 3.835.134 euros a entitats ambientals i en la del 2015 es destinaren 8.066.278 euros. Malgrat aquest increment del 110’32% dels recursos econòmics, la solidaritat de les entitats ambientals espanyoles i l’equitat de l’Estat han estat absentes. Això sí, dels requisits d’accés ha desaparegut el d’acreditar activitat com a mínim en cinc Comunitats o Ciutats Autònomes. No fos cas que la majoria dels beneficiaris no poguessin demostrar-ho.
Sabadell, 28 de març de 2016
Fa pocs dies, el Tribunal Suprem feia pública una sentència de l’enèsim Reial Decret del govern de torn de l’Estat sobre la gestió dels diners procedents de la casella de l’IRPF per a finalitats socials. Malauradament aquesta nova sentència és contrària al recurs presentat pel Govern de Catalunya al darrer Reial Decret que pretenia excloure l’accés a les entitats socials catalanes a aquests fons. Les fins ara tretze sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional favorables a les demandes catalanes són la prova de càrrec als diferents governs espanyols contraris a permetre l’accés i gestió del recursos provinents del 0’7% al Govern català i a les entitats socials del país. L’estratègia compartida durant tots aquests anys, a dreta i esquerra, ha estat incomplir les sentències i modificar la normativa fins a aconseguir una sentència mínimament favorable.
Aquesta situació no només ha passat en l’àmbit social sinó també en l’ambiental. El 2007 el Govern de l’Estat va modificar la normativa de l’IRPF social en dos àmbits importants. Per una banda, els afers ambientals s’incorporaven com a beneficiaris dels fons l’IRPF d’interès social. I per l’altra, es passava del 0’52% al 0’7%, és a dir, més recursos per aquesta finalitat. Per primera vegada, les associacions ambientals podríem obtenir diners d’aquests fons als quals els ciutadans contribueixen amb els seus tributs. La lletra petita de com accedir aquests diners va delatar que es reservaven exclusivament a entitats d’àmbit estatal. El 2009 el Ministerio de Medio Ambiente concretava amb més detall com excloure les entitats ambientals catalanes d’aquests cabals. Fins i tot els requisits eren més restrictius que els fixats per a les entitats socials. Per exemple, a les associacions ambientals se les requeria que fossin declarades d’utilitat pública o bé fundacions i, a més, estar inscrites en el registre d’associacions de l’Estat o en el protectorat de fundacions del Ministerio de Medio Ambiente, mentre que a les socials només es demanava que estiguessin legalment constituïdes i inscrites en el corresponent registre administratiu. També se sol·licitava a les entitats ambientals que acreditessin activitat com a mínim en cinc Comunitats o Ciutats Autònomes i que en els seus estatuts figurés que l’àmbit d’actuació era tot l’Estat. Requisits que en aquells moments tampoc no s’exigien a les entitats socials. Aquesta ordre es va impugnar per part del Govern de Catalunya.
Finalment, el mes de maig de 2013 el Tribunal Constitucional va donar la raó a la Generalitat de Catalunya en relació al conflicte de competències dels ajuts ambientals del 0,7% de l’IRPF. La sentència reconeixia que la Generalitat era competent en convocar i gestionar aquests ajuts. Aquesta decisió del Constitucional té el seu origen en el recurs presentat el 2009 en contra de les bases dels ajuts de l’IRPF per a programes ambientals. El contingut de la sentència convidava a l’Estat a reformular i convenir amb el Govern català aquests fons. Malgrat tot plegat, el govern espanyol ha continuat en la seva política d’excloure les entitats ambientals l’àmbit d’actuació de les quals no sigui tot l’Estat.
En la convocatòria del 2014 el Ministerio va atorgar 3.835.134 euros a entitats ambientals i en la del 2015 es destinaren 8.066.278 euros. Malgrat aquest increment del 110’32% dels recursos econòmics, la solidaritat de les entitats ambientals espanyoles i l’equitat de l’Estat han estat absentes. Això sí, dels requisits d’accés ha desaparegut el d’acreditar activitat com a mínim en cinc Comunitats o Ciutats Autònomes. No fos cas que la majoria dels beneficiaris no poguessin demostrar-ho.
Sabadell, 28 de març de 2016
GATO MONTÉS, ÁGUILA PESCADORA, AMPLEXO DE SAPOS, Y MÁS…
Hay que ir al campo siempre que se pueda, siempre que haya tiempo, porque por mucho que uno crea conocer un territorio, los seres vivos, son libres y siempre están dispuestos a recompensarnos con nuevos y curiosos avistamientos. Da igual lo que digan las guías y los expertos, su libertad los saca de la norma. Esta Semana Santa la hemos pasado en Santorcaz y casi todos los días he salido al campo, unas veces con mis chicas y una vez con unos nuevos, pero ya grandes amigos del grupo TAGONIUS, al que pertenezco desde hace poco. Da igual ir de parloteo con Lucía y empujando un carrito de bebé o ir con dos expertos naturalistas, en ambos casos me llevé gratas sorpresas que sin más preámbulos empiezo a relatar.
El sábado, el proyecto HOSPEDA del grupo TAGONIUS aterrizó en Santorcaz con la colocación de dos cajas nido para cernícalo vulgar (Falco tinnunculus), o cualquier otra ave que se anime a utilizarlas (búho chico, autillo, mochuelo, etc.). Pasamos un rato agradable de bricolaje y trabajo en altura, mientras nos sobrevolaban milanos, cernícalos, ratoneros y aguiluchos laguneros. Después de despedirnos, cuando estaba a punto de entrar en casa, me llamaron al móvil: que me esperase, que venían a buscarme para intentar fotografiar a un gato montés (Felis silvestris) que vieron desde el coche. No tenía yo esperanzas en verlo después de 2 minutos, pero ahí estaba un fabuloso macho a la caza de roedores a plena luz del día y no muy lejos de la carretera. Era la primera vez que fotografiaba uno, y encima en mi pueblo.
 |
| Gato montés de caza en el rastrojo |
 |
| Mirando fijamente a la cámara |
 |
| Sentado casi pasa desapercibido entre la hierba seca |
 |
| Antes de desaparecer en la vegetación nos enseñó su gruesa cola rematada de negro y la "suela" de sus patas, también de negro |
Como dije, ese día hicimos más cosas y vimos varias rapaces, y para dejar constancia, ahí van algunas fotos. Esperemos que pronto sean ocupadas estas cajas y podamos hacer un seguimiento de sus moradores.
 |
| Caja recién instalada lista para ser ocupada |
 |
| Un cernícalo ya se animó a inspeccionar su posible nuevo alojamiento |
 |
| Milano negro (Milvus migrans) |
 |
| Milano real (Milvus milvus) comiendo algo en el aire |
 |
| Incluso con la cola desplegada se aprecia su fuerte escotadura, mayor que la del milano negro |
Otra sorpresa, de la semana, fue el jueves, que nos animamos a pasear con la pequeña. La tarde era un poco sosa pero ya al atardecer apareció una rapaz con un vuelo raro para lo que acostumbro a ver por Santorcaz. Finalmente se posó en lo alto de un tendido de alta tensión y mis ojos no daban crédito: un águila pescadora (Pandion haliaetus). Obviamente se trataba de un ejemplar en paso, probablemente de vuelta desde África hacia el Norte de Europa. Como nuestro camino seguía al tendido fuimos levantando al animal, que se iba desplazando de un apoyo al siguiente, hasta que regresamos a casa.
 |
| Águila pescadora con su vientre completamente blanco y partes superiores oscuras |
 |
| En el siguiente poste, con algomás de luz y de perfil se aprecia su antifaz negro |
 |
| Los sapos machos son más pequeños, pero ambos sexos comparten un curioso color naranja en los ojos |
 |
| Los huevos de sapo son cordones enredados entre la vegetación |
Y aunque eso fue lo más significativo de la semana, como digo, algún paseo dimos más y algún rato he pasado en el jardín cámara en mano, lo que siempre hace que algún pajarillo se ponga a tiro, y que no por ser más comunes, no tengan los mismos méritos para aparecer en este blog.
 |
| Carbonero garrapinos (Parus ater) en la acacia del jardín de al lado de casa |
 |
| Inclinado, otro individuo muestra su característico diseño facial |
 |
| En las paredes de mi jardín buscando ¿nido o insectos? |
 |
| En la misma acacia un jilguero (Carduelis carduelis) |
 |
| De nuevo en la misma acacia un mosquitero común (Phylloscopus collybita) |
 |
| Detalle del mosquitero |
 |
| Pareja de pardillos (Carduelis cannabina) el macho con el pecho ya con el plumaje de celo |
 |
| Otro pardillo macho, esta vez de espaldas y con la luz del atardecer |
 |
| Estornino negro (Sturnus unicolor) en una antena |
 |
| Lavandera blanca (Motacilla alba) |
 |
| Atardecer desde el camino de Pioz |
GATO MONTÉS, ÁGUILA PESCADORA, AMPLEXO DE SAPOS, Y MÁS…
Hay que ir al campo siempre que se pueda, siempre que haya tiempo, porque por mucho que uno crea conocer un territorio, los seres vivos, son libres y siempre están dispuestos a recompensarnos con nuevos y curiosos avistamientos. Da igual lo que digan las guías y los expertos, su libertad los saca de la norma. Esta Semana Santa la hemos pasado en Santorcaz y casi todos los días he salido al campo, unas veces con mis chicas y una vez con unos nuevos, pero ya grandes amigos del grupo TAGONIUS, al que pertenezco desde hace poco. Da igual ir de parloteo con Lucía y empujando un carrito de bebé o ir con dos expertos naturalistas, en ambos casos me llevé gratas sorpresas que sin más preámbulos empiezo a relatar.
El sábado, el proyecto HOSPEDA del grupo TAGONIUS aterrizó en Santorcaz con la colocación de dos cajas nido para cernícalo vulgar (Falco tinnunculus), o cualquier otra ave que se anime a utilizarlas (búho chico, autillo, mochuelo, etc.). Pasamos un rato agradable de bricolaje y trabajo en altura, mientras nos sobrevolaban milanos, cernícalos, ratoneros y aguiluchos laguneros. Después de despedirnos, cuando estaba a punto de entrar en casa, me llamaron al móvil: que me esperase, que venían a buscarme para intentar fotografiar a un gato montés (Felis silvestris) que vieron desde el coche. No tenía yo esperanzas en verlo después de 2 minutos, pero ahí estaba un fabuloso macho a la caza de roedores a plena luz del día y no muy lejos de la carretera. Era la primera vez que fotografiaba uno, y encima en mi pueblo.
|
| Gato montés de caza en el rastrojo |
|
| Mirando fijamente a la cámara |
|
| Sentado casi pasa desapercibido entre la hierba seca |
|
| Antes de desaparecer en la vegetación nos enseñó su gruesa cola rematada de negro y la "suela" de sus patas, también de negro |
Como dije, ese día hicimos más cosas y vimos varias rapaces, y para dejar constancia, ahí van algunas fotos. Esperemos que pronto sean ocupadas estas cajas y podamos hacer un seguimiento de sus moradores.
|
| Caja recién instalada lista para ser ocupada |
|
| Un cernícalo ya se animó a inspeccionar su posible nuevo alojamiento |
|
| Milano negro (Milvus migrans) |
|
| Milano real (Milvus milvus) comiendo algo en el aire |
|
| Incluso con la cola desplegada se aprecia su fuerte escotadura, mayor que la del milano negro |
Otra sorpresa, de la semana, fue el jueves, que nos animamos a pasear con la pequeña. La tarde era un poco sosa pero ya al atardecer apareció una rapaz con un vuelo raro para lo que acostumbro a ver por Santorcaz. Finalmente se posó en lo alto de un tendido de alta tensión y mis ojos no daban crédito: un águila pescadora (Pandion haliaetus). Obviamente se trataba de un ejemplar en paso, probablemente de vuelta desde África hacia el Norte de Europa. Como nuestro camino seguía al tendido fuimos levantando al animal, que se iba desplazando de un apoyo al siguiente, hasta que regresamos a casa.
|
| Águila pescadora con su vientre completamente blanco y partes superiores oscuras |
|
| En el siguiente poste, con algomás de luz y de perfil se aprecia su antifaz negro |
|
| Los sapos machos son más pequeños, pero ambos sexos comparten un curioso color naranja en los ojos |
|
| Los huevos de sapo son cordones enredados entre la vegetación |
Y aunque eso fue lo más significativo de la semana, como digo, algún paseo dimos más y algún rato he pasado en el jardín cámara en mano, lo que siempre hace que algún pajarillo se ponga a tiro, y que no por ser más comunes, no tengan los mismos méritos para aparecer en este blog.
|
| Carbonero garrapinos (Parus ater) en la acacia del jardín de al lado de casa |
|
| Inclinado, otro individuo muestra su característico diseño facial |
|
| En las paredes de mi jardín buscando ¿nido o insectos? |
|
| En la misma acacia un jilguero (Carduelis carduelis) |
|
| De nuevo en la misma acacia un mosquitero común (Phylloscopus collybita) |
|
| Detalle del mosquitero |
|
| Pareja de pardillos (Carduelis cannabina) el macho con el pecho ya con el plumaje de celo |
|
| Otro pardillo macho, esta vez de espaldas y con la luz del atardecer |
|
| Estornino negro (Sturnus unicolor) en una antena |
|
| Lavandera blanca (Motacilla alba) |
|
| Atardecer desde el camino de Pioz |
Cursos recomendados
