Una tarda al Parlament

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 1 de març de 2016)

Sessió de la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat
Fa pocs dies a la Sala de grups del Parlament de Catalunya es va celebrar la Sessió informativa de la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat. La compareixença del conseller de Territori i Sostenibilitat, acompanyat pel seu equip, estava motivada per la presentació dels objectius que té previst el Departament per aquesta legislatura. Aquesta sessió també es va fer de forma conjunta amb la Comissió de Territori. Afortunadament, en aquesta legislatura existirà una Comissió específica pels afers ambientals a diferència d’anteriors on les qüestions ambientals no disposaven d’aquest tracte parlamentari. Esperem que sigui un primer pas per restaurar un Departament propi per les polítiques ambientals tal com passa a la resta d’Europa.

Les quatre hores entre les parets de les nobles estances del Parc de la Ciutadella va ser de profit. El directe sempre permet percebre els detalls de la comunicació no verbal, i detectar allò que serà rellevant i diferenciar aquelles coses que només esdevindran bons propòsits o brindis al sol. El primer que va sorprendre de la intervenció va ser la proposta legislativa que oferia pels mesos vinents el conseller Rull. Ni més ni menys que la tramitació d’onze lleis, algunes de noves i altres modificacions de les vigents. Més tard va matissar que segurament algunes s’adoptarien en aquesta legislatura i les altres a la següent. Ara bé, tot plegat una tasca titànica de dubtosa materialització en els terminis establerts. A banda de la llei de canvi climàtic (en tràmit), de totes les proposades la que esdevindria prioritària és la de Biodiversitat i del Patrimoni Natural. Una llei que fa anys que s’arrossega pels despatxos de Govern que mai acaba d’entrar al Parlament. Aquest nou text legislatiu hauria de millorar l’actual Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. Esperem que hi hagi prou vigor dins del Departament competent per finalitzar la legislatura amb aquesta llei de la natura aprovada i la postulada Agència del Patrimoni Natural constituïda.

En l’àmbit de les infraestructures el conseller va fer una prèvia on es preguntava si “totes les inversions que es van fer, i que ara hem de pagar, eren necessàries?” per després continuar amb una altra pregunta “com establim criteris de priorització que generin el màxim rendiment social i econòmic als projectes triats?” Dues preguntes sensates que requereixen una tasca prèvia abans de respondre-les: avaluar en audiència pública la política d’infraestructures dels darrers 30 anys en el nostre país. Sense avaluació no hi haurà criteri social i ambiental que avali noves actuacions en infraestructures. En aquest context les paraules del diputat cupaire, Sergi Saladié varen ser més que oportunes: “Catalunya, un país que legisla molt, gestiona poc i no avalua res”.

En l’àmbit vallesà l’afer del quart cinturó, l’autovia C-58 i la C-17 varen rebre certa atenció per part del conseller. Destacar que en relació al quart cinturó es va constatar, per part del govern, la priorització del tram Abrera-Terrassa i la defensa de la construcció de la Ronda del Vallès. En aquest fil també va ser notori l’enuig del Govern i de JuntsxSi de la decisió del Ministerio de tramitar de nou el projecte del tram Terrassa-Sabadell-Granollers. En aquest cas no per motius de la naturalesa de l’obra sinó per disputes sobre qui en té la competència. Ideològicament es consolida la recuperació del projecte de la Ronda del Vallès del tripartit amb la novetat que es finançarà amb els diners de la nova república catalana. Un despropòsit més adreçat a incrementar la llista de projectes de baix retorn social, d’elevat impacte socioambiental i generador de deute impagable. Val a dir que en clau més local cap menció al perllongament del soterrament dels FGC fins a Can Feu per part del conseller ni dels diputats vallesans presents a la sala.

Sabadell, 28 de febrer de 2016 Puedes leer y comentar el artículo completo en: Manel Cunill i Llenas