Publicado en: Manel Cunill i Llenas por Manel Cunill i Llenas. Texto original

(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 17 de novembre de 2015)

Bosc del Rodal afectat per la ventada del 9/12/2014
Fa pocs dies, la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 va presentar les primeres propostes per a la recuperació de l’espai natural de Can Deu, greument devastat per la ventada del desembre passat. Aquest nou pas s’estructura a partir d’un Pla d'actuació que tindrà una vigència inicial de dos anys on inclou la recuperació de l’arbrat. Aquesta actuació a Can Deu també té la seva derivada en altres indrets del Rodal, tal com s’explicava en aquest mateix diari. En síntesi, s’aposta per l’opció de la regeneració natural i es descarta, inicialment, la reforestació.

Si atenem a la naturalesa de les organitzacions que han format part de la comissió tècnica per a la regeneració del Bosc de Can Deu s’evidencia un pes excessiu del sector forestal en detriment del social i ambiental. Segurament aquest biaix comporta que algunes de les consideracions i propostes que es volen tirar endavant no seran del tot suficients o fins i tot poc adequades.

A més, confrontar la regeneració natural amb la reforestació no té cap sentit. Malgrat que sigui més car reforestar, hi ha zones que si no es fa es degradaran irremeiablement. Molt possiblement el primer problema que té el bosc de Can Deu és recuperar i protegir el seu sòl que, alhora, permet la vida de les plantes. Sense sòl no hi haurà ni regeneració natural ni reforestació. Fins i tot les fotografies que il·lustren la notícia de la presentació del Pla d’actuació evidencien l’estat de desprotecció del sòl. Precisament enguany, l’ONU ha declarat l'Any Internacional dels Sòls i ha fet una crida a garantir la seva protecció. S’estima que un terç de tots els sòls del món es degraden, bàsicament a causa de l'erosió, compactació o l’esgotament de la matèria orgànica i els nutrients. Si tenim en compte que per la creació de 2 o 3 centímetres de sòl es poden tardar fins a 1.000 anys sembla evident que la mesura més rellevant és evitar la seva pèrdua.

A l’espera que sigui consultable per a la ciutadania la documentació presentada fa pocs dies hi ha una actuació que seria la més prioritària: la protecció dels sòls. L’actual situació de desprotecció i els eventuals aiguats poden agreujar l’erosió dels sòls de Can Deu. Quan plou no només s’emporta “terra” sinó també llavors i milers d’organismes que viuen al sòl. Tot plegat, bàsic per garantir la vida. Val a dir que un quart de la biodiversitat global viu en els sòls. Això també implicaria definir els camins que es podran utilitzar per gaudir de l’espai natural.

D’altra banda, també es descarta la creació de noves àrees agrícoles per la poca rendibilitat. Una decisió potser poc meditada si tenim en compte l’opció, per exemple, de crear nous oliverars en algunes de les àrees artigades, com per exemple el sot de la Bòbila. Això significaria un element de diversitat agroforestal i una oportunitat per recuperar la varietat local d’olivera “Vera del Vallès”. També caldria aplicar les tècniques agronòmiques disponibles i aprofitar les varietats pròpies per millorar la productivitat dels actuals espais agrícoles.

L’aposta per la participació de la ciutadania és un encert, però no s’hauria de limitar a feines d’assistència gratuïta en certs experiments. S’hauria d’apostar per captar talent i complicitats a partir del concepte britànic de la ciència ciutadana promovent iniciatives similars a la convocatòria del setmanari El Temps. En aquest cas, les idees que esdevenen projectes són les més interessants. Fomentem-les!

Sabadell, 15 de novembre  de 2015

Puedes leer y comentar el artículo completo en Manel Cunill i Llenas