La C-58 vallesana

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 3 de novembre de 2015)

Fa pocs dies un accident a primeríssima hora del matí amb 5 vehicles implicats a l’alçada de Ripollet va deixar la C-58 col·lapsada. Aquesta no serà la primera ni la darrera vegada que succeeix un accident en aquesta autopista del Vallès. Les conseqüències dels accidents sovint els avaluem en funció de la gravetat de la incidència: morts, ferits greus i ferits lleus. D’altra banda, un accident també comporta la pèrdua de milers d’hores de treball, malestar i estrès a les persones que es troben atrapades en aquesta mena de retencions. Per tot plegat, l’objectiu de reduir el nombre d’accidents, i especialment els que impliquen morts o ferits, hauria de ser una prioritat de país.

L’actual C-58 té els seus orígens en el projecte de la B-29 dissenyada per accedir amb autopista urbana a Barcelona des de Terrassa. Forma part del famós projecte de la Red Arterial de Barcelona, en el context del somni “desarrollista” de la Gran Barcelona. El 14 de juliol es va inaugurar per les autoritats franquistes el primer tram de 18 quilòmetres (La Trinitat -Barcelona- / Riera de Les Arenes -Terrassa-) dels 22 totals dels projectats. Anys més tard ja es va anomenar A-18, es van desdoblar alguns carrils, es va perllongar, construir el carril VAO i adoptar l’antic nom de la carretera de Gràcia a Manresa: C-58.

En el tram metropolità de la C 58 és on es concentren més accidents. Segons les dades publicades en l’informe EuroRap Catalunya 2014 (Generalitat de Catalunya/RACC) l’autopista vallesana tristament contribueix amb tres trams dins dels 10 trams amb més concentració d’accidents de Catalunya. Precisament el tram des de Barcelona a Cerdanyola de la C-58 figura el tercer lloc d’aquest rànquing. Afegir que El Vallès, i d’acord amb les dades de l’Anuari Estadístic d’Accidents de Trànsit a Catalunya 2014, és la segona comarca de Catalunya pel que fa el nombre d’accidents amb 2.879.

La C-58 conjuntament amb la C-17 i C-33 formen part de la històrica “V” de connexió del Vallès amb Barcelona. De la mateixa manera de l’AP-7 es va convertir amb el carrer Major del Vallès. Aquests són els tres eixos que suporten l’actual Vallès urbà. I és precisament en aquesta xarxa on cal actuar per garantir l’engranatge socioeconòmic i el benestar dels vallesans. És bo recordar que aquestes xarxes són autèntiques “fàbriques” d’emissions de contaminants pels ciutadans del Vallès.

En el cas de la C-58 requereix diferents nivells d’actuació. Per una banda, conscienciar als conductors d’una conducta cívica en aquesta xarxa d’alta capacitat o ocupació. Els conductors són coresponsables del que passa a les nostres carreteres. Una distracció, un excés de velocitat o una actitud agressiva pot desencadenar amb un dels molts accidents que passen cada setmana. També s’hauria d’aplicar a tota la C 58 la velocitat variable per a gestionar la congestió, evitar els accidents o bé reduir la contaminació. Sense una gestió de la infraestructura difícilment pacificarem el trànsit de les autopistes metropolitanes. Aquesta mesura seria extensible a la resta dels dos eixos d’alta capacitat del Vallès (AP-7 i C-17/C-33). En un tercer nivell d’actuació seria la millora de les connexions amb la resta de la xarxa viària i reducció de l’impacte de l’actual traçat. Per exemple, citar la deficitària connexió de la C-58 amb l’AP-7 amb un sol carril a l’alçada de Badia del Vallès en direcció Barcelona. No tot se soluciona amb els radars, poden ajudar però no són suficients per resoldre aquest repte vallesà.

Sabadell, 1 de novembre de 2015


Puedes leer y comentar el artículo completo en: Manel Cunill i Llenas.