Tot per a la vianda

Publicado en: Manel Cunill i Llenas por Manel Cunill i Llenas. Texto original

 (Article publicat a La Vanguardia, dilluns 30 de març de 2015)

Camp de carxoferes al Parc Agrari del Baix Llobregat
Vivim en ciutats gràcies al fet que la humanitat va aprendre a conrear la terra, emmagatzemar el gra i domesticar certs animals. Tot plegat va començar fa més de 7.000 anys a Mesopotàmia i des de llavors ha plogut força a les 1,5 milions d’hectàrees de terres agrícoles que cultivem ara. Avui podem comprar centenars de tones de blat de moro del Brasil i recollir-lo al port de Barcelona o Tarragona. Amb un clic o una trucada es pot adquirir aquesta i altres “comodities” agrícoles que permeten, per exemple, fabricar el pinso per a una explotació ramadera de la plana de Vic. Aquest és un fotograma de la pel·lícula del que podríem anomenar la globalització agroalimentària. Es demanden milers de tones de matèries primeres que ja no es produeixen en els nostres camps per engreixar animals que s’exportaran a l’altra punta del món. A quin preu? El que fixen corporacions, operadors i llotges de cotització situats a milers de quilòmetres de les explotacions agràries. La dependència i la manca de sobirania a l’hora d’adquirir les matèries primeres i de vendre la producció agrària aboca molts agricultors i ramaders a un elevat grau d’incertesa. A més, en l’actualitat l’estructura productiva agrària està més adreçada a produir grans quantitats per a tercers que no pas abastir o accedir directament al mercat de proximitat. D’altra banda, també s’ha simplificat i concentrat la indústria capaç d’absorbir el producte agrari amb el conseqüent impacte sobre el preu de compra als agricultors. Lògicament no podem generalitzar, però sí apuntar que tot plegat se sustenta en un cert equilibri precari poc recomanable on el pagès és la baula més feble. Tot plegat, albira l’inici d’una nova etapa d’iniciatives i projectes agraris que consolidaran una nova estructura de producció d’aliments.

Probablement, l’agroecologia pot ser el bressol d’una nova concepció de l’activitat agrària. Un cau d’idees d’on sorgeixin diverses propostes que atenuïn l’impacte de la globalització i esperoni el sector agrari a una activitat agroeconòmica més centrada en la qualitat i proximitat. En aquest context les Denominacions d’Origen o Indicacions Geogràfiques Protegides són eines i normes europees útils per reconèixer i valorar la producció local agrària. Ara bé, per aquesta nova etapa també es requereix la complicitat decidida de la ciutadania per consumir els productes agraris que es produeixen en els camps que ens envolten. Bona part de la sobirania la decidim a l’hora d’escollir el lloc i el producte que volem consumir. D’altra banda, la Unió Europea ens empeny a una agricultura més sostenible, per exemple amb l'eliminació de certs biocides, la introducció de les rotacions amb la nova política d’ajuts agraris i amb mesures més respectuoses amb la salut i la biodiversitat. Com més diversos siguin els models agraris que convisquin en un territori més resilient serà una de les activitats que ha modelat el nostre paisatge i que ens aporta un dels béns bàsics pel benestar: la vianda.

Sabadell, 25 de març de 2015

Puedes leer y comentar el artículo completo en Manel Cunill i Llenas