Enterrar els Catalans
(Publicat al Diari de Sabadell, dijous 20 de febrer de 2014 )
Enterrar o soterrar els catalans fins al passeig de Can Feu? Segurament aquest és el dilema que hi ha sobre la taula des de fa més de 5 anys. Avui, s’entreveu que els responsables de governar la ciutat i el conseller del ram han decidit enterrar el projecte de soterrar el tram: Rambla Ibèria-Passeig de Can Feu. Una decisió desencertada de la qual lògicament no en faran ostentació pública.
L’arribada del tren a Sabadell data de la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX. La primera línia va ser l’actual R4 d’ADIF que l’any 1855 entrava a la nostra ciutat com a conseqüència del perllongament des de Montcada fins a Sabadell (Estació Sabadell Centre) de la Línia promoguda per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona. L’actual via de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) va arribar a la ciutat el 1922 (Sabadell Estació) procedent de Sant Cugat del Vallès. Camins de ferro traçats fa 159 i 92 anys, respectivament, i que encara ens n’acompanyaran molts més.
Al llarg d’aquests anys el traçat d’aquestes vies ha estat molt similar a l’inicial. Les modificacions més substancials han estat el soterrament de determinats trams o bé el perllongament de la línia. En l’àmbit urbà de Sabadell l’arribada el setembre de 1925 de la línia del FGC a Sabadell-Rambla, amb tres anys de retard, va ser motiu d’un debat polèmic amb final satisfactori. El projecte de traçat en superfície pel carrer Horta Novella fins al centre es va traduir en un rebuig per part de la ciutadania i l’oposició política. En aquella ocasió, dirigida pel republicà Jaume Ninet Vallhonrat que en defensava el soterrament. Malgrat el seguidisme del llavors equip de govern al projecte de l’empresa promotora del ferrocarril i altres interessos, “el sentit comú” i la destresa de l’oposició va fer arribar a bon port el projecte d’un túnel.
El 1973 va entrar en servei el traçat soterrat a Sabadell de l’actual R4. Un altre projecte no absent de debat com va ser la Gran Via que naixia sobre de les vies cobertes.
Aquesta longevitat de les infraestructures i l’impacte que tenen sobre el territori, sigui urbà o natural, l’activitat econòmica i el benestar de les persones és el que recomana debatre amb profunditat i pluralitat la seva planificació i execució. En una escala de dècades o centúries no es perden els anys amb els debats sinó que es guanyen. Què hauria passat a Sabadell si Horta Novella hagués estat en superfície? En aquest país quan es nega el debat ciutadà i l’acord social sobre aquestes xarxes viàries o ferroviàries sovint s’amaga cert despotisme il·lustrat i partidari.
Les obres del perllongament de la línia del FGC a Sabadell són una de les actuacions més significatives d’aquests darrers anys. En aquest context les dues propostes ciutadanes que s’han articulat han estat, per una banda, la continuïtat de la via del tren fins a Castellar del Vallès i, per l’altra, el soterrament fins al passeig de Can Feu. En aquest darrer cas amb l’embranzida de la Plataforma Soterrament FGC Ara!
Val a dir que el juliol del 2010 el Govern va resoldre l’adjudicació de la redacció de l’estudi informatiu i el projecte constructiu del perllongament del soterrament de la línia de FGC a Sabadell des de la Rambla Ibèria fins al passeig de Can Feu (EI-TF-09408 i TF-09408) per un import de 554.937,01 euros. Aquest estudi és l’eina bàsica per poder executar el que s’hauria d’iniciar, ben aviat, a Sabadell. Ara bé, la fórmula de finançament “pactada” en el conveni entre l’Ajuntament i Generalitat per aquest nou tram de 400 metres és del tot inviable. Amb una lectura del contingut del conveni, i uns mínims coneixements urbanístics, es pot concloure que ja es va signar perquè mai fos possible executar aquest soterrament. En resum: es disposa de projecte (pas important i bàsic), però ningú vol pagar, i menys el titular de l’obra. Tot plegat sembla poc responsable.
La ciutadania no pot perdre l’oportunitat de soterrar aquests 400 metres des de Sabadell-Estació fins al passeig de Can Feu. Seria una acció que permetria disposar d’un nou passeig cívic i endreçar una part de la ciutat que ja ha pagat, amb escreix, les incomoditats de viure al costat de la via del tren.
Ara per ara, les obres continuen i la decisió tècnica de perllongar el soterrament es demora fins que no sigui viable. Una pràctica poc noble per part de l’Ajuntament i la Generalitat. En el conjunt de la inversió total d’aquest projecte ferroviari de país sembla ridícul que la Generalitat no vulgui assumir el cost d’aquesta actuació del tot modesta, però d’elevat retorn social i de millora urbana.
Enterrar o soterrar els catalans fins al passeig de Can Feu? Segurament aquest és el dilema que hi ha sobre la taula des de fa més de 5 anys. Avui, s’entreveu que els responsables de governar la ciutat i el conseller del ram han decidit enterrar el projecte de soterrar el tram: Rambla Ibèria-Passeig de Can Feu. Una decisió desencertada de la qual lògicament no en faran ostentació pública.
Sabadell Estació, 1956 (Font: © Base cartogràfica ICC) |
Al llarg d’aquests anys el traçat d’aquestes vies ha estat molt similar a l’inicial. Les modificacions més substancials han estat el soterrament de determinats trams o bé el perllongament de la línia. En l’àmbit urbà de Sabadell l’arribada el setembre de 1925 de la línia del FGC a Sabadell-Rambla, amb tres anys de retard, va ser motiu d’un debat polèmic amb final satisfactori. El projecte de traçat en superfície pel carrer Horta Novella fins al centre es va traduir en un rebuig per part de la ciutadania i l’oposició política. En aquella ocasió, dirigida pel republicà Jaume Ninet Vallhonrat que en defensava el soterrament. Malgrat el seguidisme del llavors equip de govern al projecte de l’empresa promotora del ferrocarril i altres interessos, “el sentit comú” i la destresa de l’oposició va fer arribar a bon port el projecte d’un túnel.
El 1973 va entrar en servei el traçat soterrat a Sabadell de l’actual R4. Un altre projecte no absent de debat com va ser la Gran Via que naixia sobre de les vies cobertes.
Aquesta longevitat de les infraestructures i l’impacte que tenen sobre el territori, sigui urbà o natural, l’activitat econòmica i el benestar de les persones és el que recomana debatre amb profunditat i pluralitat la seva planificació i execució. En una escala de dècades o centúries no es perden els anys amb els debats sinó que es guanyen. Què hauria passat a Sabadell si Horta Novella hagués estat en superfície? En aquest país quan es nega el debat ciutadà i l’acord social sobre aquestes xarxes viàries o ferroviàries sovint s’amaga cert despotisme il·lustrat i partidari.
Les obres del perllongament de la línia del FGC a Sabadell són una de les actuacions més significatives d’aquests darrers anys. En aquest context les dues propostes ciutadanes que s’han articulat han estat, per una banda, la continuïtat de la via del tren fins a Castellar del Vallès i, per l’altra, el soterrament fins al passeig de Can Feu. En aquest darrer cas amb l’embranzida de la Plataforma Soterrament FGC Ara!
Val a dir que el juliol del 2010 el Govern va resoldre l’adjudicació de la redacció de l’estudi informatiu i el projecte constructiu del perllongament del soterrament de la línia de FGC a Sabadell des de la Rambla Ibèria fins al passeig de Can Feu (EI-TF-09408 i TF-09408) per un import de 554.937,01 euros. Aquest estudi és l’eina bàsica per poder executar el que s’hauria d’iniciar, ben aviat, a Sabadell. Ara bé, la fórmula de finançament “pactada” en el conveni entre l’Ajuntament i Generalitat per aquest nou tram de 400 metres és del tot inviable. Amb una lectura del contingut del conveni, i uns mínims coneixements urbanístics, es pot concloure que ja es va signar perquè mai fos possible executar aquest soterrament. En resum: es disposa de projecte (pas important i bàsic), però ningú vol pagar, i menys el titular de l’obra. Tot plegat sembla poc responsable.
La ciutadania no pot perdre l’oportunitat de soterrar aquests 400 metres des de Sabadell-Estació fins al passeig de Can Feu. Seria una acció que permetria disposar d’un nou passeig cívic i endreçar una part de la ciutat que ja ha pagat, amb escreix, les incomoditats de viure al costat de la via del tren.
Ara per ara, les obres continuen i la decisió tècnica de perllongar el soterrament es demora fins que no sigui viable. Una pràctica poc noble per part de l’Ajuntament i la Generalitat. En el conjunt de la inversió total d’aquest projecte ferroviari de país sembla ridícul que la Generalitat no vulgui assumir el cost d’aquesta actuació del tot modesta, però d’elevat retorn social i de millora urbana.