Día: 2 de diciembre de 2011

model de ciutat

Reflexions post-Smart City Expo

Avui ha finalitzat la primera fira Smart City Expo a Barcelona. Una cosa queda clara: el concepte Smart City és el nou concepte de moda en el mon de l'úrbanisme i el disseny urbà. El que té de bo, es que treu el monopoli del disseny urbà als arquitectes i amplia l'espectre de perfils professionals i temàtiques que s'hauran de tenir en compte a partir d'ara en el disseny i gestió de les ciutats.
Fira de Barcelona - smartcityexpo.com
La part dolenta, és que ningú sembla tenir encara massa clar què és una Smart City. En aquest sentit, la meva impressió és que una part dels asistents a la fira es centraven en la vessant tecnològica, i la resta s'esforçaven en recordar que les persones han d'estar en el centre de la discussió. Així, jo em quedo amb expressions que es varen sentir en el congrès tals com: "una ciutat no serà Smart per que tingui cervell, sinó per que tindrà cor", "una Smartcity, es compon de Smartpeople" o "Si una decisió urbana no té incidència sobre el benestar de les persones, no té sentit prendre-la"

De fet, si anem a la referència de la Wikipedia, veurem que la definició que en fa d'SmartCity, deixa clara la distinció entre aquest concepte i el de DigitalCity, que sí que es focalitza en els aspectes tecnològics.

En qualsevol cas, sí que sembla clar que, al menys en els païssos desenvolupats, la incorporació de les noves tecnologies serà un instrument bàsic per al desenvolupament d'una part dels principis de l'Smart city (potser per que es allí on s'hi veu més clarament la rendibilitat econòmica i per que el concepte va ser inventat per IBM fa uns cinc anys). Això ha quedat reflectit clarament en els nombrosos suplements i articles que s'han publicat a la premsa durant les setmanes i dies precedents a la Fira, així com en la tipologia de les empreses que ocupaven els stands que s'hi podien veure.

L'altra reflexió que m'ha quedat clara després d'aquesta fira és que el segle XXI serà el segle de les ciutats (va ser una mica deseperant sentit en casi totes les ponències com els ponents recordaven la xifra de que aquest any per primera vegada més del 50% de la població mundial era urbana), que les ciutats que vulguin estar en les posicions de lideratge en els rànkings mundials hauran de ser "smart" o no seran, i en últim lloc, també em queda clar que la sostenibilitat ambiental es troba en l'ADN del concepte SmartCity (la qual cosa és una bona noticia).

Per acabar, reflecteixo un tweet dels molts que es projectaren a les pantalles de la Fira i que ens hauria de fer reflexionar sobre la revolució que implica aquesta no va concepció del disseny urbà per a l'urbanisme tradicional: "¿Alguien sabe cómo trasladar las reflexiones sobre la Smart City a los PGOU en España? (media de 5 años para ser aprobados)". Sembla clar que les estructures i eines urbanístiques que apliquem en el nostre país no són les més adequades (per cert, el tweet és de @PabloSChillon).

I de regal, deixo aquí apuntades algunes frases i conceptes interessants sorgits de la Smart City Expo:

  • El model que propugna Barcelona és el d'una ciutat a velocitat humana (Slow cities inside a Smart city"), autosuficient i hiperconectada.
  • Internet encara no ha canviat les ciutats de la mateixa manera que ho varen fer el tren o el cotxe. Ha arribat el moment!
  • Hem de passar d'un model de ciutat PITO (Products In - Trash Out) a un model DIDO (Data in - Data Out) basat en les Fab Labs:  la propera revolucio industrial es la de la fabricacio digital i els Fab Labs, que permeten transformar la matèria en dades i les dades en matèria, tot això sense generar residus. http://fab.cba.mit.edu/
  • We need liveable cities, not just cities to live (Ismael Fernandez Mejia, president d'ISOCARP)
  • Smart City = Design Smart + Operate Smart
  • Actualment hi ha en el món 9.000 milions de dispositius amb connexió a Internet (de persones només n0hi ha 7.000 milions)
  • Siemens Green City Index
  • El 75% de la mitigació potencial dels impactes ambientals generats per les ciutats rau en les accions dels individus, no en les grans infraestructures ni en  les grans invesrions tecnològiques.
  • L'èxit de les samartcities dependrà de que aquestes siguin rendibles econòmicament (i ja ho comencen a ser) i necessàriament passen per la col·laboració público-privada.
  • Smart cities = people organized in smart comunities.
model de ciutat

Reflexions post-Smart City Expo

Avui ha finalitzat la primera fira Smart City Expo a Barcelona. Una cosa queda clara: el concepte Smart City és el nou concepte de moda en el mon de l'úrbanisme i el disseny urbà. El que té de bo, es que treu el monopoli del disseny urbà als arquitectes i amplia l'espectre de perfils professionals i temàtiques que s'hauran de tenir en compte a partir d'ara en el disseny i gestió de les ciutats.
Fira de Barcelona - smartcityexpo.com
La part dolenta, és que ningú sembla tenir encara massa clar què és una Smart City. En aquest sentit, la meva impressió és que una part dels asistents a la fira es centraven en la vessant tecnològica, i la resta s'esforçaven en recordar que les persones han d'estar en el centre de la discussió. Així, jo em quedo amb expressions que es varen sentir en el congrès tals com: "una ciutat no serà Smart per que tingui cervell, sinó per que tindrà cor", "una Smartcity, es compon de Smartpeople" o "Si una decisió urbana no té incidència sobre el benestar de les persones, no té sentit prendre-la"

De fet, si anem a la referència de la Wikipedia, veurem que la definició que en fa d'SmartCity, deixa clara la distinció entre aquest concepte i el de DigitalCity, que sí que es focalitza en els aspectes tecnològics.

En qualsevol cas, sí que sembla clar que, al menys en els païssos desenvolupats, la incorporació de les noves tecnologies serà un instrument bàsic per al desenvolupament d'una part dels principis de l'Smart city (potser per que es allí on s'hi veu més clarament la rendibilitat econòmica i per que el concepte va ser inventat per IBM fa uns cinc anys). Això ha quedat reflectit clarament en els nombrosos suplements i articles que s'han publicat a la premsa durant les setmanes i dies precedents a la Fira, així com en la tipologia de les empreses que ocupaven els stands que s'hi podien veure.

L'altra reflexió que m'ha quedat clara després d'aquesta fira és que el segle XXI serà el segle de les ciutats (va ser una mica deseperant sentit en casi totes les ponències com els ponents recordaven la xifra de que aquest any per primera vegada més del 50% de la població mundial era urbana), que les ciutats que vulguin estar en les posicions de lideratge en els rànkings mundials hauran de ser "smart" o no seran, i en últim lloc, també em queda clar que la sostenibilitat ambiental es troba en l'ADN del concepte SmartCity (la qual cosa és una bona noticia).

Per acabar, reflecteixo un tweet dels molts que es projectaren a les pantalles de la Fira i que ens hauria de fer reflexionar sobre la revolució que implica aquesta no va concepció del disseny urbà per a l'urbanisme tradicional: "¿Alguien sabe cómo trasladar las reflexiones sobre la Smart City a los PGOU en España? (media de 5 años para ser aprobados)". Sembla clar que les estructures i eines urbanístiques que apliquem en el nostre país no són les més adequades (per cert, el tweet és de @PabloSChillon).

I de regal, deixo aquí apuntades algunes frases i conceptes interessants sorgits de la Smart City Expo:

  • El model que propugna Barcelona és el d'una ciutat a velocitat humana (Slow cities inside a Smart city"), autosuficient i hiperconectada.
  • Internet encara no ha canviat les ciutats de la mateixa manera que ho varen fer el tren o el cotxe. Ha arribat el moment!
  • Hem de passar d'un model de ciutat PITO (Products In - Trash Out) a un model DIDO (Data in - Data Out) basat en les Fab Labs:  la propera revolucio industrial es la de la fabricacio digital i els Fab Labs, que permeten transformar la matèria en dades i les dades en matèria, tot això sense generar residus. http://fab.cba.mit.edu/
  • We need liveable cities, not just cities to live (Ismael Fernandez Mejia, president d'ISOCARP)
  • Smart City = Design Smart + Operate Smart
  • Actualment hi ha en el món 9.000 milions de dispositius amb connexió a Internet (de persones només n0hi ha 7.000 milions)
  • Siemens Green City Index
  • El 75% de la mitigació potencial dels impactes ambientals generats per les ciutats rau en les accions dels individus, no en les grans infraestructures ni en  les grans invesrions tecnològiques.
  • L'èxit de les samartcities dependrà de que aquestes siguin rendibles econòmicament (i ja ho comencen a ser) i necessàriament passen per la col·laboració público-privada.
  • Smart cities = people organized in smart comunities.
ResiduosTécnico Ambiental

Despegamos Con Los Residuos

Uno de los mayores quebraderos de cabeza de los técnicos ambientales municipales suelen ser precisamente los residuos por la cantidad de conflictos y situaciones indeseadas que de ellos se suelen derivar. Por ello a lo largo de diferentes entradas en este blog trataré de aclarar los principios generales y la legislación que rigen en esta materia así como soluciones/buenas prácticas puestas en marcha por diferentes municipios para facilitar la adecuada consecución de esta tarea.

Lo primero que nos viene a la cabeza es ¿quién debe gestionar los residuos? Si se trata de residuos sólidos urbanos (R.S.U.) la Ley Reguladora de Bases del Régimen Local (Ley 7/1985, de 2 de Abril) establece en su artículo 25 apartado l) que es competencia del municipio “el Suministro de agua y alumbrado público; servicios de limpieza viaria, de recogida y tratamiento de residuos, alcantarillado y tratamiento de aguas residuales.”

Sin embargo, dado que en España sus 8.116 municipios no pueden gestionar por sí solos de forma individual la prestación de este servicio, muchas son las localidades que se han mancomunado o han creado un consorcio para tal fin. Por tanto, si acabas de empezar tu desarrollo profesional como técnico ambiental, algunas de las primeras tareas en el ámbito de los residuos es averiguar:

  1. Si tu municipio está mancomunado y en caso afirmativo cuáles son los servicios que se prestan de forma conjunta.
  2. Si existe un consorcio en tu territorio creado para el tratamiento de los residuos y por supuesto, averiguar el teléfono del técnico de dicho consorcio (es uno de los teléfonos a los que posiblemente vas a tener que recurrir con asiduidad, así que empieza a hacerte una agenda de contactos para tu puesto laboral y añade este)
A continuación es importante que averigües si en tu municipio existe recogida selectiva de residuos (contenedores verde, azul, amarillo, naranja,…) y cuántos contenedores existen de cada uno de ellos, así como su ubicación (si tu municipio es demasiado grande puede que te sea útil echar mano de herramientas como GIS. Para los más despistados (aunque imagino que no es necesario) especifico los tipos de contenedores existentes:
    
  1. Azul: papel y cartón
  2. Amarillo: envases y latas
  3. Verde: Vidrio
  4. Naranja: Aceite doméstico
  5. Marrón: se está empezando a usar ahora en algunas ciudades, como por ejemplo en Guipúzcoa o Murcia y en él deben depositarse los restos procedentes de alimentos, usándose estos para obtener cómpost y biogás. Sin embargo, en municipios más pequeños, especialmente en Cataluña, Navarra, Comunidad de Madrid y País Vasco hace años que hacen uso de compostadores comunitarios o individuales.
    Papeleras para separación selectiva.
    Autor: Stefano Costanzo [1] 
  6. Contenedor de pilas (diferente color según dónde estemos)
  7. Gris (o naranja, verde,…): el de toda la vida, donde se echa lo que no se recicla.
  8. Otros contenedores: generalmente agrupados en un Punto Limpio/Ecoparque, para residuos voluminosos, eléctricos, electrodomésticos, peligrosos,…


Conocidos los tipos de contenedores en tu municipio, trata de averiguar a cuánto asciende la tasa de basura, qué conflictos han generado los residuos en el pasado, cuáles se están dando en el presente y por supuesto con qué frecuencia (y que días) se hace la recogida para cada contenedor.

Como ya tienes faena para empezar lo dejamos aquí pero pronto aparecerá una nueva entrada con más consejillos e información de interés en este ámbito. (ciclo de los residuos, tipos de contenedores, cifras informativas,…)


[1] Extraído de http://es.fotopedia.com/items/f99mkad2ks77v-5CBkfCCqA8k el 12 de Julio de 2012. Imagen con Licencia CCde tipo BY – NC (Attribution, Noncommercial)