La propera Sustainable Building Conference tindrà lloc a Barcelona

Adrià Gelabert

Publicado en: HÀBITATS URBANS por Adrià Gelabert. Texto original

Una nova bona noticia per a Barcelona! Si fa uns dies anunciavem que la ciutat acollirà una cimera sobre innovació urbana al 2012, ara hem sabut la noticia de que Barcelona -que representava la candidatura espanyola presentada pel Green Building Council Espanya (GBCe)- ha estat escollida per a acollir la  Conferència Mundial Sustainable Building 2014 (SB14).

GBCe és una associació sense ànim de lucre que uneix a representants de tots els agents del sector de l'edificació amb la finalitat de contribuir a la transformació del mercat cap a una edificació més sostenible.

El Congrés Internacional Sustainable Building es promogut cada tres anys per CIB (Internacional Council for Research and Innovation in Building and Construction), iiSBE (International Iniciative for Sustainable Environment), UNEP (United Nations Environment Programme) i FIDIC (Internacional Federation of Consulting Engineers) .

La candidatura de Barcelona i del Green Building Council Espanya s'ha imposat a les presentades per Holanda, Portugal, Qatar i Escocia, entre d'altres. Tindrà lloc en la primera quinzena d'octubre de 2014 i s'espera que hi acudiran unes 3.000 persones, més de 50 països hi estaran representats i que per l'àrea expositiva de la Fira de Barcelona hi passaran més de 20.000 visitants.

Nils Larsson, director Executiu de iiSBE, ha manifestat que la proposta espanyola ha estat escullida per la gran quantitat de suports que ha rebut per part d'administracions, organitzacions, entitats i empreses del sector de l'edificació i per l'estructura proposada que recull el treball i l'experiència dels Congressos Regionals que és celebraran a diferents regions i païssos de tot el món durant 2013.

Com a lema del Congrés i eix del debat que es produirà durant aquests dies a la Fira de Barcelona, ​​GBC Espanya ha proposat el tema "Resultats en Edificació Sostenible: Ens estem movent tan ràpid com hauríem?" A més, el programa de treball inclourà l'estudi dels tres reptes comuns als quals s'enfronta el sector, que afecten, tot i que sigui de manera diferent, en les diferents parts del món a:
  • Un allotjament assequible en un entorn adequat, especialment en els països emergentes.
  • Reducir la petjada ecològica i, per tant, energètica i climàtica, atenent els ecosistemes: sòl, biodiversitat, etc.
  • Promoure un nou model d'activitat econòmica sostenible i ocupació suficient.
Del que es tracta és que aquests problemes comuns s'analitzin, en termes globals i regionals. Serà una excel·lent oportunitat d'intercanvi d'informació i coneixements sobre la situació de l'edificació i la ciutat al món, d'analitzar conjuntament els seus problemes, i de definir estratègies que serveixin per corregir les actuals tendències que condueixen, per raons diverses, a un increment exponencial de les emissions contaminants a l'aire, l'aigua i al sòl.

Luis Álvarez-Ude, director general de GBCe, ha mostrat la seva satisfacció per l'elecció d'Espanya com a seu del congrés internacional, "estem molt il.lusionats per la confiança que han dipositat des CIB, iiSBE, UNEP i FIDIC en la nostra capacitat per organitzar amb èxit el SB14 Barcelona. Ens queden per davant tres anys d'intens treball en què haurem de coordinar les Conferències SB Regionals que se celebraran al llarg de 2013 en diferents regions del món i recollir les conclusions propiciades per aquestes trobades i tractarem d'estar a l'altura de les expectatives dipositades en nosaltres ".

El nombre de assistents aquestes cites internacionals ha anat augmentant segons han passat els anys des dels 600 que van assistir a Vancouver al 1998, els 2.500 que ho van fer en Melbourne 2008. Durant, l'última dècada els SB han viatjar a Holanda, Noruega, Japó i Austràlia. La propera SB es celebrarà a Hèlsinki (Finlàndia) el pròxim mes d'octubre.

Puedes leer y comentar el artículo completo en HÀBITATS URBANS

Entradas relacionadas

Notes d’un viatge a Amsterdam (en el que no parlaré de bicis)

Fa dies que no escrivia res en el bloc i la veritat es que se m'està acumulant la feina (això de poder resumir reflexions en 140 caràcters a través del twitter @habitatsurbans és massa temptador). En qualsevol cas, aquí van algunes observacions que em van cridar l'atenció en un viatge a Amsterdam el passat més de juny, i tot plegat, intentant evitar (i casi aconseguint) parlar del tòpic de les bicicletes holandeses.

Una de les coses que em va sorprendre d'Amsterdam quan un passeja pel centre de la ciutat (recordem que és una capital europea de casi 750.000 habitants i una àrea metropolitana de 1,5 milions) és la calma del trànsit. De fet el trànsit de cotxes és casi inexistent en comparació amb una ciutat com Barcelona. Tot i així (o precisament per això mateix) els carrers bullen de vida! I de fet, l'absència de cotxes, no només circulant, sinó també aparcats a la via pública permet passejar amb calma i observar altres maneres d'aprofitar el carrer i millorar-ne la qualitat. Aquí van algunes observacions:

Qualsevol lloc es bo per a posar-hi una mica de verd.

Sempre hi haurà qui dirà que en les capitals nòrdiques o centre-europees el clima facilita la presència de vegetació a la ciutat. O que els carrers més antics de les nostres ciutats i pobles no permeten posar-hi vegetació per que són massa estrets (o per que es necessita l'espai per a aparcar els cotxes!). Aquí van alguns exemples que desmonten alguns mites i que espero que ens serveixin d'inspiració.

Veieu sinó els carrers de les fotos següents. Són estrets, antics i no tenen res d'especial. Només una cosa: l'exclusió del cotxe (a més del bon gust d'alguns dels veins que posen plantes en els seus portals) ha permés plantar arbres, posar jardineres, etc. la qual cosa, juntament amb la pacificació del trànsit fan que aquest espai casi sigui un carrer-parc en el que un es pot imaginar perfectament als nens jugant al carrer o als veïns parlant al portal de casa.



I si no es poden plantar arbres a la vorera o en la calçada. Tampoc no hi ha cap problema! Els Amsterdamesos ho ressolen posant parterres o grans testos al carrer. Això sí! restant places d'aparcament als cotxes i no ocupant l'espai de la vorera.



Però potser una de les coses més interessants que em vaig trobar passejant per la ciutat va ser el veure com l'ajuntament està treballant per a "renaturalitzar" els caracterítics canals de la ciutat. Generalment els canals d'Amsterdam estan delimitats per murs verticals de pedra, la qual cosa no permet pràcticament l'establiment de cap tipus de comunitat vegetal. Per a canviar aquesta situació, i per a pemetre la reaparició dintre de la ciutat d'ecosistemes aqüàtics capaços de sustentar espècies de fauna i de contribuir a la depuració natural de les aigües, s'estan instal·lant en alguns canals una mena de gavions flotants que permeten el creixement d'algunes espècies de plantes aqüàtiques que no requereixen d'un substrat de terra tant consistent. Per la successió natural, s'espera que aquestes espècies vagin consolidant un substrat sobre el que puguin creixer noves espècies vegetals i que aquestes comunitats puguin acollir alhora noves espècies de fauna (ocells, peixos, microinvertebrats, etc.)




A Amsterdam, el vehicle elèctric ja ha arrencat

Aquest punt l'explicaré ràpid. Mentre aquí ens conformem amb fer fotos a punts de càrrega de vehícles elèctric on mai s'hi ha vist un vehicle endollat, a Amsterdam va resultar esperançador observar el contrari. Prácticament a cada punt de càrrega que vàrem veure hi havia un cotxe elèctric carregant-se.



Però el millor de tot, es que no només el cotxe elèctric ja és una realitat palpable, sinó que fins i tot les típiques embarcacions que passegen als turístes pels canals també han començat a "electrificar-se"


Noves formes d'aprofitament de l'espai públic

Cada cop són més els "artefactes" que competeixen per ocupar l'espai públic amb les persones (papereres, senyals, aparcaments de bicis, fanals, punts de càrrega de vehícles elèctrics, etc.) i a Amsterdam posiblement les bicicletes siguin un dels principals "okupes" de l'espai públic. D'aquí que potser no resulti tant sorprenent que un sistema d'aparcament a doble nivell que fins ara jo només coneixia per a cotxes, allà s'estigui utilitzant per a maximixar l'espai destinat a aparcar bicicletes.


Però aquesta política també s'està aplican a les parts més noves de la ciutat. Així, en un carrer re-urbanitzat recentment després de que finalitzessin les obres del metro, ens vam trobar amb que el model de mobiliàra urbà seleccionat era similar al que en el seu moment es va utilitzar en una prova pilot al carrer Fontanella de Barcelona. Es tracta d'un model de màstil o bàcul que permet soportar gairebé tots els tipus d'elements que generalment es disposen a la via pública. El fet de que papereres, fanals, senyals, etc. es puguin ubicar en un mateix suport, i no cada un en el seu pal individual, permet alliberar la vorera d'obstables innecessaris i millora l'experiència del vianant.


Frenar els cotxes abans d'entrar a la ciutat

Un altre apunt ràpid que ens hauria de servir d'inspiració a l'hora de dissenyar l'espai urbà en les nostres ciutats. Observeu de quina manera es frenen els vehícles quan després de sortir d'una via ràpida entren a la ciutat. Impossible correr en aquest tram de carrer!



Produïr l'energia allà on es consumeix (i si és renovable, millor!)

Sovint es culpa a les ciutats de que per a mantenir-se requereixen de grans quantitats d'energia i que aquesta es produeix sovint en llocs allunyats d'aquestes (externalitzen els problemes derivats de la produccio energètica). Però a Amsterdam, ja de camí cap a l'aeroport, vàrem poder observar com el cinturó indutrial que envolta el port de la ciutat ha esdevingut un planter de grans generadors eòlics que nodreixen la ciutat d'una part de l'energia que consumeix. Un exemple clar de que aquetes molins es poden integrar perfectament amb els entorns urbans i que les ciutats poden començar a produïr la seva pròpia energia de manera més neta.














I properament... notes d'un viatge a Copenhague! (aquí ja us avanço de que sí parlaré de bicicletes!)

Adrià Gelabert

Notes d’un viatge a Amsterdam (en el que no parlaré de bicis)

Fa dies que no escrivia res en el bloc i la veritat es que se m'està acumulant la feina (això de poder resumir reflexions en 140 caràcters a través del twitter @habitatsurbans és massa temptador). En qualsevol cas, aquí van algunes observacions que em van cridar l'atenció en un viatge a Amsterdam el passat més de juny, i tot plegat, intentant evitar (i casi aconseguint) parlar del tòpic de les bicicletes holandeses.

Una de les coses que em va sorprendre d'Amsterdam quan un passeja pel centre de la ciutat (recordem que és una capital europea de casi 750.000 habitants i una àrea metropolitana de 1,5 milions) és la calma del trànsit. De fet el trànsit de cotxes és casi inexistent en comparació amb una ciutat com Barcelona. Tot i així (o precisament per això mateix) els carrers bullen de vida! I de fet, l'absència de cotxes, no només circulant, sinó també aparcats a la via pública permet passejar amb calma i observar altres maneres d'aprofitar el carrer i millorar-ne la qualitat. Aquí van algunes observacions:

Qualsevol lloc es bo per a posar-hi una mica de verd.

Sempre hi haurà qui dirà que en les capitals nòrdiques o centre-europees el clima facilita la presència de vegetació a la ciutat. O que els carrers més antics de les nostres ciutats i pobles no permeten posar-hi vegetació per que són massa estrets (o per que es necessita l'espai per a aparcar els cotxes!). Aquí van alguns exemples que desmonten alguns mites i que espero que ens serveixin d'inspiració.

Veieu sinó els carrers de les fotos següents. Són estrets, antics i no tenen res d'especial. Només una cosa: l'exclusió del cotxe (a més del bon gust d'alguns dels veins que posen plantes en els seus portals) ha permés plantar arbres, posar jardineres, etc. la qual cosa, juntament amb la pacificació del trànsit fan que aquest espai casi sigui un carrer-parc en el que un es pot imaginar perfectament als nens jugant al carrer o als veïns parlant al portal de casa.



I si no es poden plantar arbres a la vorera o en la calçada. Tampoc no hi ha cap problema! Els Amsterdamesos ho ressolen posant parterres o grans testos al carrer. Això sí! restant places d'aparcament als cotxes i no ocupant l'espai de la vorera.



Però potser una de les coses més interessants que em vaig trobar passejant per la ciutat va ser el veure com l'ajuntament està treballant per a "renaturalitzar" els caracterítics canals de la ciutat. Generalment els canals d'Amsterdam estan delimitats per murs verticals de pedra, la qual cosa no permet pràcticament l'establiment de cap tipus de comunitat vegetal. Per a canviar aquesta situació, i per a pemetre la reaparició dintre de la ciutat d'ecosistemes aqüàtics capaços de sustentar espècies de fauna i de contribuir a la depuració natural de les aigües, s'estan instal·lant en alguns canals una mena de gavions flotants que permeten el creixement d'algunes espècies de plantes aqüàtiques que no requereixen d'un substrat de terra tant consistent. Per la successió natural, s'espera que aquestes espècies vagin consolidant un substrat sobre el que puguin creixer noves espècies vegetals i que aquestes comunitats puguin acollir alhora noves espècies de fauna (ocells, peixos, microinvertebrats, etc.)




A Amsterdam, el vehicle elèctric ja ha arrencat

Aquest punt l'explicaré ràpid. Mentre aquí ens conformem amb fer fotos a punts de càrrega de vehícles elèctric on mai s'hi ha vist un vehicle endollat, a Amsterdam va resultar esperançador observar el contrari. Prácticament a cada punt de càrrega que vàrem veure hi havia un cotxe elèctric carregant-se.



Però el millor de tot, es que no només el cotxe elèctric ja és una realitat palpable, sinó que fins i tot les típiques embarcacions que passegen als turístes pels canals també han començat a "electrificar-se"


Noves formes d'aprofitament de l'espai públic

Cada cop són més els "artefactes" que competeixen per ocupar l'espai públic amb les persones (papereres, senyals, aparcaments de bicis, fanals, punts de càrrega de vehícles elèctrics, etc.) i a Amsterdam posiblement les bicicletes siguin un dels principals "okupes" de l'espai públic. D'aquí que potser no resulti tant sorprenent que un sistema d'aparcament a doble nivell que fins ara jo només coneixia per a cotxes, allà s'estigui utilitzant per a maximixar l'espai destinat a aparcar bicicletes.


Però aquesta política també s'està aplican a les parts més noves de la ciutat. Així, en un carrer re-urbanitzat recentment després de que finalitzessin les obres del metro, ens vam trobar amb que el model de mobiliàra urbà seleccionat era similar al que en el seu moment es va utilitzar en una prova pilot al carrer Fontanella de Barcelona. Es tracta d'un model de màstil o bàcul que permet soportar gairebé tots els tipus d'elements que generalment es disposen a la via pública. El fet de que papereres, fanals, senyals, etc. es puguin ubicar en un mateix suport, i no cada un en el seu pal individual, permet alliberar la vorera d'obstables innecessaris i millora l'experiència del vianant.


Frenar els cotxes abans d'entrar a la ciutat

Un altre apunt ràpid que ens hauria de servir d'inspiració a l'hora de dissenyar l'espai urbà en les nostres ciutats. Observeu de quina manera es frenen els vehícles quan després de sortir d'una via ràpida entren a la ciutat. Impossible correr en aquest tram de carrer!



Produïr l'energia allà on es consumeix (i si és renovable, millor!)

Sovint es culpa a les ciutats de que per a mantenir-se requereixen de grans quantitats d'energia i que aquesta es produeix sovint en llocs allunyats d'aquestes (externalitzen els problemes derivats de la produccio energètica). Però a Amsterdam, ja de camí cap a l'aeroport, vàrem poder observar com el cinturó indutrial que envolta el port de la ciutat ha esdevingut un planter de grans generadors eòlics que nodreixen la ciutat d'una part de l'energia que consumeix. Un exemple clar de que aquetes molins es poden integrar perfectament amb els entorns urbans i que les ciutats poden començar a produïr la seva pròpia energia de manera més neta.














I properament... notes d'un viatge a Copenhague! (aquí ja us avanço de que sí parlaré de bicicletes!)

Adrià Gelabert

Ordenança de cobertes verdes de Toronto

Molt probablement haureu sentit a parlar darrerament en diferents blocs o piulades de la novedosa ordenança de cobertes verdes que ha aprovat la ciutat de Toronto (Canadà). La novetat rau en el fet que Toronto es convertirà en la primera ciutat de Nord-Amèrica en regular l'obligatorietat de disposar de cobertes verdes en pràcticament qualsevol edifici de la ciutat (Chicago també s'ha destacat en aquest sentit).

De fet, ja va ser al gener de 2010 quan Toronto es va començar a exigir la instal·lació dels sostres verds en els nous desenvolupaments comercials, institucionals i residencials plurifamiliars de la ciutat. A partir d'ara, el requisit s'estendrà també al desenvolupament industrial nou també.

Per a aquells que tingueu interès en consultar aquesta ordenança (Toronto Municipal Code Chapter 492, Green Roof) i podeu accedir des d'aquest enllaç. I per a conneixe'n alguns detalls ràpidament podeu accedir a l'apartat de FAQ's de l'ajuntament.

Bàsicament, l'ordenança exigeix la implantació de cobertes verdes en els nous desenvolupaments comercials, institucionals, industrials i residencials amb una superfície mínima de sòl brut de 2.000 m2 (Els edificis residencials de menys de 6 pisos o 20 metres d'alçada, estan exempts de ser obligats a tenir un sostre verd). El requisit de sostre amb cobertura verda varia segons la mida de l'edifici, variant entre un 20% i un 60% de l'espai disponible a la coberta. L'espai al sostre disponible es defineix com la superfície de sostre total de menys àrea designada per a l'energia renovable, terrassa privada i l'espai residencial de les instal·lacions exterior (fins a un màxim de 2 m2 / unitat).

I per acabar, uns sugerent seqüència d'imatges sobre l'impacte que en 10 anys podria tenir aquesta ordenança sobre la imatge de la ciutat (de moment des de que es va començar a aplicar, ja s'han generat 113.300 metres quadrats de noves cobertes verdes a la ciutat). A veure quan ens animem a aplicar quelcom semblant per aquí!

Grace Yang, University of Toronto; Green Roofs for Healthy Cities

Adrià Gelabert