Urbanisme cultural

Publicado en: HÀBITATS URBANS por Adrià Gelabert Bautista. Texto original

Pot ser casualitat, però aquest dissabte el suplement cultural Babelia d'El País incorporava diverses referències a l'urbanisme i a les ciutats, cosa que no sol ser habitual.

De tant en tant, el suplement conté un apartat específic dedicat a l'arquitectura, però rarament parla d'urbanisme. En aquest cas, en el reportatge "El urbanismo de vanguardia contraataca" de David Cohn reflexiona sobre com l'esclat de la bombolla immobiliària ha afectat al sector dels arquitectes i, així, a l'urbanisme.

Destaca l'article que "arquitectes espanyols, molts d'ells d'una generació més jove, han obert un nou front: un atac frontal a les deficiències d'una planificació urbana rapinyaire i sense qualitat, una altra de les grans patologies de la bombolla especulativa. 


En comptes de demanar menys a l'arquitectura, exigeixen més al seu entorn. Demostren amb les seves obres que l'arquitectura és capaç d'enriquir la vida a un nivell local i quotidià. El seu objectiu no és crear monuments sinó fomentar vitalitat urbana en modestos barris residencials. Però aquesta tasca no es pot realitzar exclusivament a través d'obres singulars. Requereix -i aquest és el seu reclam principal- que els plans urbans amb què cada municipi regula el seu creixement es plantegin no com crus instruments tècnics, sinó amb la mateixa sensibilitat, rigor i compromís amb que els arquitectes confronten les seves millors obres."


Per altra banda, en el mateix número de Babélia ens trobem amb les recomanacions literàries de Manuel Rodríguez Rivero en la seva secció Sillon de Orejas. En ella, trobo una referència que, la veritat, no esperava trobar en una secció literèria al llibre "El triunfo de las ciudades", d'Edward Glaeser (publicat per Taurus a finals de setembre).

Glaeser, un economista de Harvard que porta molts anys especialitzant-se en el desenvolupament de les aglomeracions urbanes, reivindica la ciutat com a hàbitat privilegiat de la sociabilitat i del progrés humà: d'elles depèn el creixement de les nacions perquè atreuen el talent, permeten la màxima interacció de les persones, estimulen l'empresa i potencien la mobilitat social. També produeixen misèria, és clar, però l'autor sosté que els pobres de les ciutats hi troben més oportunitats de les que tenien al camp que van deixar enrere. De fet, avui dia més de la meitat de la població del planeta viu en ciutats. I el que és més important: cada mes, uns cinc milions de persones (5.000.000!)  es traslladen des de les zones rurals a les ciutats, atretes per la promesa d'una vida millor.


Glaeser dissecciona l'urbanisme i les diferents maneres de creixement i desenvolupament de les aglomeracions, preconitzant decididament la construcció vertical enfront de l'expansió suburbana: el secret de les millors ciutats resideix, precisament, en la seva major densitat i concentració.

El llibre té bona pinta i sembla interessant, però darrerament penso que, després de tant de temps donant-li voltes a la qüestió, fins quant haurem de seguir teoritzant sobre les bondats de la compacitat i la mixticitat abans de començar a aplicar decididament aquestes idees a l'urbanisme real?

Puedes leer y comentar el artículo completo en HÀBITATS URBANS

Entradas relacionadas