Publicado en: HÀBITATS URBANS por Adrià Gelabert Bautista. Texto original
Durant molts anys hem sentit a parlar de la ciutat de Vitoria-Gasteiz per la seva anella verda -un projecte de restauració ambiental dels entorns naturals de la ciutat que molts altres han volgut imitar posteriorment-. però des de fa un temps Vitoria s'està tornant a posar al cap de les ciutats europees (i sense dubte de els espanyoles) en matèria de sostenibilitat urbana. La culminació d'aquesta voluntat ha estat la seva recent nominació com a Capital verda europea 2012 i un exemple de per que és mereixedora d'aquest premi n'és, per exemple, el seu projecte de ser una ciutat neutra en carboni tal i com recollia la revista Sostenible el passat 23 de novembre:Pot ser una ciutat neutra en carboni?
Aconseguir que només un 10% del transport d'una ciutat es faci en automòbil privat. Aquest és un dels dos punts més crítics als quals s'enfronta la ciutat basca de Vitoria-Gasteiz per aconseguir reduir en un 90% les seves emissions de CO2 per al 2050, tal com proposa el seu pla mediambiental que han presentat aquest 23 de novembre a Conama 10.
"Es tracta de reduir en un 75% el consum energètic derivat de la mobilitat", explica el cap del servei de planificació ambiental de la capital alabesa, Andrés Alonso. I això s'aconsegueix passant del 37% de l'ús actual de vehicle propi al 10%.
Vitòria, que acaba de ser nomenada capital verda europea per al 2012, s'enfronta a més a un segon repte segons explica aquest tècnic municipal: "Cal donar-li la volta a l'habitatge construït abans de 2006 (any en què va entrar en vigor el nou codi tècnic de l'edificació i fer que siguin eficients) ".
Les dades que manegen des de l'Ajuntament mostren un escenari per al 2020 amb al voltant de 110.000 habitatges per a un total de 256.000 habitants. D'aquests, 50.000 seguirien sent de les construits amb anterioritat a la norma bàsica d'edificació de 1979. Unes 25.000 més aproximadament datarien del període entre 1979 i 1996. "Estaríem parlant de rehabilitar un parc del 75% de la ciutat". Per superar tots dos reptes, d'aquí la complexitat d'aconseguir ser una ciutat neutra en carboni, "has d'afectar les formes de vida de gairebé tota la població de la ciutat i això és difícil".
Encara que aquests dos són els punts més complicats d'aconseguir, el projecte de la Vitòria verd va més enllà: "Actuem sobre dos àmbits: l'oferta i la demanda". Des del punt de vista de la demanda es tracta de reduir el consum de la ciutat fins a un nivell "bàsic" mantenint la funcionalitat de la ciutat. És a dir, que funcioni igual però amb menys. Un 50% menys exactament. Aquí és on entren en joc la mobilitat i l'edificació sostenible.
Des del punt de vista de l'oferta, la clau és la producció d'energies renovables dins la pròpia ciutat: sistemes de captació solar tèrmica, fotovoltaica, geotèrmica i minieòlica. No obstant això, en el millor dels escenaris l'àrea urbana de Vitòria podria produir 450 GW/h l'any. Aquest és el seu sostre, mentre que el seu consum és de 1.500 GW/h l'any. Per poder produir aquesta energia recorreran a la minihidràulica i l'eòlica de la resta de la província d'Àlaba. I així caminaran cap a una ciutat competitiva neutra en carboni.
Aconseguir que només un 10% del transport d'una ciutat es faci en automòbil privat. Aquest és un dels dos punts més crítics als quals s'enfronta la ciutat basca de Vitoria-Gasteiz per aconseguir reduir en un 90% les seves emissions de CO2 per al 2050, tal com proposa el seu pla mediambiental que han presentat aquest 23 de novembre a Conama 10.
"Es tracta de reduir en un 75% el consum energètic derivat de la mobilitat", explica el cap del servei de planificació ambiental de la capital alabesa, Andrés Alonso. I això s'aconsegueix passant del 37% de l'ús actual de vehicle propi al 10%.
Vitòria, que acaba de ser nomenada capital verda europea per al 2012, s'enfronta a més a un segon repte segons explica aquest tècnic municipal: "Cal donar-li la volta a l'habitatge construït abans de 2006 (any en què va entrar en vigor el nou codi tècnic de l'edificació i fer que siguin eficients) ".
Les dades que manegen des de l'Ajuntament mostren un escenari per al 2020 amb al voltant de 110.000 habitatges per a un total de 256.000 habitants. D'aquests, 50.000 seguirien sent de les construits amb anterioritat a la norma bàsica d'edificació de 1979. Unes 25.000 més aproximadament datarien del període entre 1979 i 1996. "Estaríem parlant de rehabilitar un parc del 75% de la ciutat". Per superar tots dos reptes, d'aquí la complexitat d'aconseguir ser una ciutat neutra en carboni, "has d'afectar les formes de vida de gairebé tota la població de la ciutat i això és difícil".
Encara que aquests dos són els punts més complicats d'aconseguir, el projecte de la Vitòria verd va més enllà: "Actuem sobre dos àmbits: l'oferta i la demanda". Des del punt de vista de la demanda es tracta de reduir el consum de la ciutat fins a un nivell "bàsic" mantenint la funcionalitat de la ciutat. És a dir, que funcioni igual però amb menys. Un 50% menys exactament. Aquí és on entren en joc la mobilitat i l'edificació sostenible.
Des del punt de vista de l'oferta, la clau és la producció d'energies renovables dins la pròpia ciutat: sistemes de captació solar tèrmica, fotovoltaica, geotèrmica i minieòlica. No obstant això, en el millor dels escenaris l'àrea urbana de Vitòria podria produir 450 GW/h l'any. Aquest és el seu sostre, mentre que el seu consum és de 1.500 GW/h l'any. Per poder produir aquesta energia recorreran a la minihidràulica i l'eòlica de la resta de la província d'Àlaba. I així caminaran cap a una ciutat competitiva neutra en carboni.
Puedes leer y comentar el artículo completo en HÀBITATS URBANS
