El futur de la limitació de velocitat a 80 km/h

Publicado en: HÀBITATS URBANS por Adrià Gelabert Bautista. Texto original

www.terra.es
Una de les primeres mesures que ha aprovat el nou Departament de territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha estat la revisió (o suspensió directament) de la limitació de velocitat a 80 km/h als accessos a l'àrea metropolitana de BCN. Per tant, primera pista del pes que tendrà el cognom "sostenibilitat" en el nou departament.

A més, aquesta noticia a coincidit en la mateixes dates amb la dels elevats nivells de contaminació a Madrid (i la polèmica sobre els punts de mesura de la contaminació que sembla ser que es movien a conveninencia de l'Ajuntament per tal de millorar-ne els resultats) i també a Barcelona, que malgrat presumir de polítiques ambientals, candidatures a capital verda europea, bicings i pacificació de l'espai públic, resulta que no està molt millor que la capital i també inclompleix els nivells  màxims marcats per la Unió Europea i es prepara a demanar una pròrroga i així eludir el pagament de la conseqüent multa.

Teòricament aquesta prorroga només es pot sol·licitar si es demostra que s'han estat aplicant mesures extraordinàries i que malrat tot aquestes no han estat suficients. Per tant, retirar la limitació dels 80 km/h al mateix temps que es sol·licita una pròrroga i sense proposar cap mesura alternativa no sembla la millor carta de presetació.

En la meva opinió, aquesta decisió del Departament de territori i sostenibilitat és una errada (aquí es veurà que les promeses electoralistes al final porten conseqüències fins i tot per al que s'ha compromés a aplicar-les) ya que la mesura no només s'hauria de mantenir sinó que, els elevats nivells de contaminació de l'àrea metropolitana ens mostren que encara fan falta mesures més radicals si realment volem que aquestes tinguin una incidència significativa en la qualitat del nostre medi i la nostra salut.

Si bé, es cert que potser es podria generalitzar la velocitat variable (sempre amb criteris de qualitat ambiental i seguretat viària), segur que en algun moment ens haurem de plantejar i aplicar mesures com els peatges urbans, les restriccions d'accés a àrees cada cop més àmplies de les ciutats i la limitació en general de l'ús del vehicle privat.

D'alguna manera, en tota aquesta polèmica hi trobo similituts amb la que ha generat la nova llei del tabac. D'una banda hi ha una industria que mou una gran quantitat d'ingressos per a l'Estat (diguem-li industria automovilística o tabacaleres), que a més una part de la societat considera els productes que ofereix comun dret adquirit i superior al bé comú (cotxes o cigarretes), però que per contra genera uns efectes letals per a la salut de les persones i, causant, per tant un sobrecost a l'Estat en forma de despesa de la seguretat social o pèrdua de mà d'obra i capital humà.

Puedes leer y comentar el artículo completo en HÀBITATS URBANS