Publicado en: HÀBITATS URBANS por Adrià Gelabert Bautista. Texto original
Segons informava l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona el passat 30/11/2010, el Grup de Treball d'Indicadors de la Xarxa de Xarxes de Desenvolupament Local Sostenible ha aprovat el Sistema Municipal d'Indicadors de Sostenibilitat i el Sistema d'Indicadors i Condicionants per a ciutats grans i mitjanes. L'aprovació va tenir lloc ahir, 25 de novembre de 2010 a la Reunió del Grup de Treball celebrat en el marc del Congrés Nacional de Medi Ambient (CONAMA 10) a Madrid.El Grup de Treball de la Xarxa de Xarxes ha comptat amb la participació de 14 xarxes de municipis, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí i el Ministeri de Foment (substituint a l'antic Ministeri d'Habitatge), coordinats tècnicament per l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona. La Xarxa de Xarxes de Desenvolupament Local sostenible aglutina actualment a 2.706 municipis i una població total de 26.059.727 habitants que es veuran beneficiats per l'aprovació dels dos sistemes d'indicadors.
El Sistema Municipal d'Indicadors de Sostenibilitat representa un estàndard d'indicadors que permet mesurar el grau de sostenibilitat de qualsevol municipi d'Espanya sota els mateixos criteris. Això facilita, entre altres coses, la comparació de dades entre diferents municipis i constitueix una eina fonamental per a la presa de decisions i per elaborar un diagnòstic sobre el grau de sostenibilitat d'un municipi.
El Sistema d'Indicadors i Condicionants per a ciutats grans i mitjanes està específicament dirigit a aquelles ciutats amb una població de més de 50.000 habitants. Aquest sistema prioritza indicadors que recullen la complexitat pròpia de l'organització de la ciutat -per exemple, pel que fa a informació i diversitat d'usos i activitats-, complexitat que es reflecteix tant en la recollida de dades com en les eines necessàries per optimitzar l'ús dels seus recursos. A més, certs indicadors varien quan s'apliquen a menor o major escala, com passa per exemple amb l'indicador d'accés a superfícies verdes, que presenta valors molt més grans en pobles o ciutats petites.
Tots dos sistemes d'indicadors recullen el grau d'acomodació al model de ciutat compacta, complexa, eficient i cohesionada socialment. La selecció dels indicadors respon a quatre criteris bàsics: la rellevància en el marc del model de pobles i ciutats sostenibles, l'avaluació per mesurar el progrés cap als objectius, la coordinació per a la comparació entre territoris i la viabilitat pel que fa a la disposició de informació de base. En cada un dels indicadors s'especifica la fase d'aplicabilitat del mateix, que pot ser durant el planejament, la urbanització / construcció o l'ús.
És una molt bona noticia que s'hagin aprovat dos nous sistemes d'indicadors de sostenibilitat que posin d'acord ales diferets xarxes de sostenibiliat existents en el territori espanyol i que permetin homogeneitzar la mesura dels paràmetres ambientals i d'ecoeficiència de les ciutats i pobles, sobretot pel fet que permetrà realitar comparacions entre municipis i per tant, poder quantificar de manera més o menys objectiva els avenços i els mèrits de cada un.
Malauradament, per molt que els he buscat a la xarxa, m'ha estat impossible trobar aquests sistemes d'indicadors publicats enlloc (començam malament si no se li dona prou difusió). Per tant, no puc valorar-los tot i que sí que em sorgeixen algunes preguntes: Entenc que les característiques entre un poble de 1.000 habitants i una ciutat de 70.000 fan que els resultats d'un sistema d'indicadors o fins i tot els indicadors mateixos no siguin comparables, en qualsevol cas, potser es podria haver sintetitzat els dos sistemes en n de sòl,amb els condicionants d'aplicació que fosin necessàris.
Sospito que el sistema d'indicadors es basarà força en el Plan Especial de Indicadores de Sostenibilidad Ambiental de la Actividad Urbanística de Sevilla, però a l'espera de que es publiquin els dos sistemes d'indicadors en qüestió (i de passada que s'actualitzi tota la web de la "red de redes", o ens queda més que imaginar i seguir treballant per millorar les ciutats amb cada petita o gran acció.
Puedes leer y comentar el artículo completo en HÀBITATS URBANS
