Aviat s’acabarà el donar voltes per a aparcar

Adrià Gelabert Bautista

Publicado en: HÀBITATS URBANS por Adrià Gelabert Bautista. Texto original

El suplement Ciperpaís d'El País publicava fa poc la notícia de que a Barcelona s'ha començat a instal·lar al passatge Taulat en fase de proves un sistema de detecció de places d'aparcament lliures. Molts us demanareu que on està la novetat, doncs en la molts aparcaments subterrènis i de grans superfícies comercials aquests sensor ja comencen a ser força comuns. Es veu que la novetat d'aquest sistema, ideat per la UPC i l'empresa URBIOTICA rau en la seva eficiència i senzillesa d'instal·lació, doncs no requereix de la instal·lació de cablejats i es pot comunicar amb telefons mòbils, ordinadors o tabletes o amb les senyals de trànsit.

El problema al que donaria sol·lució aquest sistema tampoc s'ha de minusvalorar, ja que s'estima que entorn al 30% dels cotxes que circulen per la ciutat estan buscant aparcament, amb la corresponent congestió del trànsit i contaminació innecessària que provoquen.

Però sembla ser que aquests no són els únics sensors que s'estan instal·lant al passatge Taulat -n'hi ha que mesuren la humitat, controlen l'enllumenat, els contenidors de residus,...)-, que s'ha convertit en una mena de laboratori de proves d'aquest tipus de tecnologies. Tot plegat respon a un conjunt de tecnologies que per a mi representen el futur de les ciutats: les anomenades Smart Cities. Imaginem una ciutat plena de sensors, interconnectats entre ells, que recullen tota mena de dades del que succeeix en temps real (condicions atmosfèriques, mobilitat, consums energètics, qualitat de l'aigua, etc.) i que permeten que la ciutat s'autoreguli per a funcionar sempre de la manera més eficient i que ofereix informació a tots els ciutadans per a que també puguin sempre prendre les millors decisions en cada moment.

Altres posts sobre aquest tema:

Puedes leer y comentar el artículo completo en HÀBITATS URBANS

Entradas relacionadas

Notes d’un viatge a Amsterdam (en el que no parlaré de bicis)

Fa dies que no escrivia res en el bloc i la veritat es que se m'està acumulant la feina (això de poder resumir reflexions en 140 caràcters a través del twitter @habitatsurbans és massa temptador). En qualsevol cas, aquí van algunes observacions que em van cridar l'atenció en un viatge a Amsterdam el passat més de juny, i tot plegat, intentant evitar (i casi aconseguint) parlar del tòpic de les bicicletes holandeses.

Una de les coses que em va sorprendre d'Amsterdam quan un passeja pel centre de la ciutat (recordem que és una capital europea de casi 750.000 habitants i una àrea metropolitana de 1,5 milions) és la calma del trànsit. De fet el trànsit de cotxes és casi inexistent en comparació amb una ciutat com Barcelona. Tot i així (o precisament per això mateix) els carrers bullen de vida! I de fet, l'absència de cotxes, no només circulant, sinó també aparcats a la via pública permet passejar amb calma i observar altres maneres d'aprofitar el carrer i millorar-ne la qualitat. Aquí van algunes observacions:

Qualsevol lloc es bo per a posar-hi una mica de verd.

Sempre hi haurà qui dirà que en les capitals nòrdiques o centre-europees el clima facilita la presència de vegetació a la ciutat. O que els carrers més antics de les nostres ciutats i pobles no permeten posar-hi vegetació per que són massa estrets (o per que es necessita l'espai per a aparcar els cotxes!). Aquí van alguns exemples que desmonten alguns mites i que espero que ens serveixin d'inspiració.

Veieu sinó els carrers de les fotos següents. Són estrets, antics i no tenen res d'especial. Només una cosa: l'exclusió del cotxe (a més del bon gust d'alguns dels veins que posen plantes en els seus portals) ha permés plantar arbres, posar jardineres, etc. la qual cosa, juntament amb la pacificació del trànsit fan que aquest espai casi sigui un carrer-parc en el que un es pot imaginar perfectament als nens jugant al carrer o als veïns parlant al portal de casa.



I si no es poden plantar arbres a la vorera o en la calçada. Tampoc no hi ha cap problema! Els Amsterdamesos ho ressolen posant parterres o grans testos al carrer. Això sí! restant places d'aparcament als cotxes i no ocupant l'espai de la vorera.



Però potser una de les coses més interessants que em vaig trobar passejant per la ciutat va ser el veure com l'ajuntament està treballant per a "renaturalitzar" els caracterítics canals de la ciutat. Generalment els canals d'Amsterdam estan delimitats per murs verticals de pedra, la qual cosa no permet pràcticament l'establiment de cap tipus de comunitat vegetal. Per a canviar aquesta situació, i per a pemetre la reaparició dintre de la ciutat d'ecosistemes aqüàtics capaços de sustentar espècies de fauna i de contribuir a la depuració natural de les aigües, s'estan instal·lant en alguns canals una mena de gavions flotants que permeten el creixement d'algunes espècies de plantes aqüàtiques que no requereixen d'un substrat de terra tant consistent. Per la successió natural, s'espera que aquestes espècies vagin consolidant un substrat sobre el que puguin creixer noves espècies vegetals i que aquestes comunitats puguin acollir alhora noves espècies de fauna (ocells, peixos, microinvertebrats, etc.)




A Amsterdam, el vehicle elèctric ja ha arrencat

Aquest punt l'explicaré ràpid. Mentre aquí ens conformem amb fer fotos a punts de càrrega de vehícles elèctric on mai s'hi ha vist un vehicle endollat, a Amsterdam va resultar esperançador observar el contrari. Prácticament a cada punt de càrrega que vàrem veure hi havia un cotxe elèctric carregant-se.



Però el millor de tot, es que no només el cotxe elèctric ja és una realitat palpable, sinó que fins i tot les típiques embarcacions que passegen als turístes pels canals també han començat a "electrificar-se"


Noves formes d'aprofitament de l'espai públic

Cada cop són més els "artefactes" que competeixen per ocupar l'espai públic amb les persones (papereres, senyals, aparcaments de bicis, fanals, punts de càrrega de vehícles elèctrics, etc.) i a Amsterdam posiblement les bicicletes siguin un dels principals "okupes" de l'espai públic. D'aquí que potser no resulti tant sorprenent que un sistema d'aparcament a doble nivell que fins ara jo només coneixia per a cotxes, allà s'estigui utilitzant per a maximixar l'espai destinat a aparcar bicicletes.


Però aquesta política també s'està aplican a les parts més noves de la ciutat. Així, en un carrer re-urbanitzat recentment després de que finalitzessin les obres del metro, ens vam trobar amb que el model de mobiliàra urbà seleccionat era similar al que en el seu moment es va utilitzar en una prova pilot al carrer Fontanella de Barcelona. Es tracta d'un model de màstil o bàcul que permet soportar gairebé tots els tipus d'elements que generalment es disposen a la via pública. El fet de que papereres, fanals, senyals, etc. es puguin ubicar en un mateix suport, i no cada un en el seu pal individual, permet alliberar la vorera d'obstables innecessaris i millora l'experiència del vianant.


Frenar els cotxes abans d'entrar a la ciutat

Un altre apunt ràpid que ens hauria de servir d'inspiració a l'hora de dissenyar l'espai urbà en les nostres ciutats. Observeu de quina manera es frenen els vehícles quan després de sortir d'una via ràpida entren a la ciutat. Impossible correr en aquest tram de carrer!



Produïr l'energia allà on es consumeix (i si és renovable, millor!)

Sovint es culpa a les ciutats de que per a mantenir-se requereixen de grans quantitats d'energia i que aquesta es produeix sovint en llocs allunyats d'aquestes (externalitzen els problemes derivats de la produccio energètica). Però a Amsterdam, ja de camí cap a l'aeroport, vàrem poder observar com el cinturó indutrial que envolta el port de la ciutat ha esdevingut un planter de grans generadors eòlics que nodreixen la ciutat d'una part de l'energia que consumeix. Un exemple clar de que aquetes molins es poden integrar perfectament amb els entorns urbans i que les ciutats poden començar a produïr la seva pròpia energia de manera més neta.














I properament... notes d'un viatge a Copenhague! (aquí ja us avanço de que sí parlaré de bicicletes!)

Adrià Gelabert

Notes d’un viatge a Amsterdam (en el que no parlaré de bicis)

Fa dies que no escrivia res en el bloc i la veritat es que se m'està acumulant la feina (això de poder resumir reflexions en 140 caràcters a través del twitter @habitatsurbans és massa temptador). En qualsevol cas, aquí van algunes observacions que em van cridar l'atenció en un viatge a Amsterdam el passat més de juny, i tot plegat, intentant evitar (i casi aconseguint) parlar del tòpic de les bicicletes holandeses.

Una de les coses que em va sorprendre d'Amsterdam quan un passeja pel centre de la ciutat (recordem que és una capital europea de casi 750.000 habitants i una àrea metropolitana de 1,5 milions) és la calma del trànsit. De fet el trànsit de cotxes és casi inexistent en comparació amb una ciutat com Barcelona. Tot i així (o precisament per això mateix) els carrers bullen de vida! I de fet, l'absència de cotxes, no només circulant, sinó també aparcats a la via pública permet passejar amb calma i observar altres maneres d'aprofitar el carrer i millorar-ne la qualitat. Aquí van algunes observacions:

Qualsevol lloc es bo per a posar-hi una mica de verd.

Sempre hi haurà qui dirà que en les capitals nòrdiques o centre-europees el clima facilita la presència de vegetació a la ciutat. O que els carrers més antics de les nostres ciutats i pobles no permeten posar-hi vegetació per que són massa estrets (o per que es necessita l'espai per a aparcar els cotxes!). Aquí van alguns exemples que desmonten alguns mites i que espero que ens serveixin d'inspiració.

Veieu sinó els carrers de les fotos següents. Són estrets, antics i no tenen res d'especial. Només una cosa: l'exclusió del cotxe (a més del bon gust d'alguns dels veins que posen plantes en els seus portals) ha permés plantar arbres, posar jardineres, etc. la qual cosa, juntament amb la pacificació del trànsit fan que aquest espai casi sigui un carrer-parc en el que un es pot imaginar perfectament als nens jugant al carrer o als veïns parlant al portal de casa.



I si no es poden plantar arbres a la vorera o en la calçada. Tampoc no hi ha cap problema! Els Amsterdamesos ho ressolen posant parterres o grans testos al carrer. Això sí! restant places d'aparcament als cotxes i no ocupant l'espai de la vorera.



Però potser una de les coses més interessants que em vaig trobar passejant per la ciutat va ser el veure com l'ajuntament està treballant per a "renaturalitzar" els caracterítics canals de la ciutat. Generalment els canals d'Amsterdam estan delimitats per murs verticals de pedra, la qual cosa no permet pràcticament l'establiment de cap tipus de comunitat vegetal. Per a canviar aquesta situació, i per a pemetre la reaparició dintre de la ciutat d'ecosistemes aqüàtics capaços de sustentar espècies de fauna i de contribuir a la depuració natural de les aigües, s'estan instal·lant en alguns canals una mena de gavions flotants que permeten el creixement d'algunes espècies de plantes aqüàtiques que no requereixen d'un substrat de terra tant consistent. Per la successió natural, s'espera que aquestes espècies vagin consolidant un substrat sobre el que puguin creixer noves espècies vegetals i que aquestes comunitats puguin acollir alhora noves espècies de fauna (ocells, peixos, microinvertebrats, etc.)




A Amsterdam, el vehicle elèctric ja ha arrencat

Aquest punt l'explicaré ràpid. Mentre aquí ens conformem amb fer fotos a punts de càrrega de vehícles elèctric on mai s'hi ha vist un vehicle endollat, a Amsterdam va resultar esperançador observar el contrari. Prácticament a cada punt de càrrega que vàrem veure hi havia un cotxe elèctric carregant-se.



Però el millor de tot, es que no només el cotxe elèctric ja és una realitat palpable, sinó que fins i tot les típiques embarcacions que passegen als turístes pels canals també han començat a "electrificar-se"


Noves formes d'aprofitament de l'espai públic

Cada cop són més els "artefactes" que competeixen per ocupar l'espai públic amb les persones (papereres, senyals, aparcaments de bicis, fanals, punts de càrrega de vehícles elèctrics, etc.) i a Amsterdam posiblement les bicicletes siguin un dels principals "okupes" de l'espai públic. D'aquí que potser no resulti tant sorprenent que un sistema d'aparcament a doble nivell que fins ara jo només coneixia per a cotxes, allà s'estigui utilitzant per a maximixar l'espai destinat a aparcar bicicletes.


Però aquesta política també s'està aplican a les parts més noves de la ciutat. Així, en un carrer re-urbanitzat recentment després de que finalitzessin les obres del metro, ens vam trobar amb que el model de mobiliàra urbà seleccionat era similar al que en el seu moment es va utilitzar en una prova pilot al carrer Fontanella de Barcelona. Es tracta d'un model de màstil o bàcul que permet soportar gairebé tots els tipus d'elements que generalment es disposen a la via pública. El fet de que papereres, fanals, senyals, etc. es puguin ubicar en un mateix suport, i no cada un en el seu pal individual, permet alliberar la vorera d'obstables innecessaris i millora l'experiència del vianant.


Frenar els cotxes abans d'entrar a la ciutat

Un altre apunt ràpid que ens hauria de servir d'inspiració a l'hora de dissenyar l'espai urbà en les nostres ciutats. Observeu de quina manera es frenen els vehícles quan després de sortir d'una via ràpida entren a la ciutat. Impossible correr en aquest tram de carrer!



Produïr l'energia allà on es consumeix (i si és renovable, millor!)

Sovint es culpa a les ciutats de que per a mantenir-se requereixen de grans quantitats d'energia i que aquesta es produeix sovint en llocs allunyats d'aquestes (externalitzen els problemes derivats de la produccio energètica). Però a Amsterdam, ja de camí cap a l'aeroport, vàrem poder observar com el cinturó indutrial que envolta el port de la ciutat ha esdevingut un planter de grans generadors eòlics que nodreixen la ciutat d'una part de l'energia que consumeix. Un exemple clar de que aquetes molins es poden integrar perfectament amb els entorns urbans i que les ciutats poden començar a produïr la seva pròpia energia de manera més neta.














I properament... notes d'un viatge a Copenhague! (aquí ja us avanço de que sí parlaré de bicicletes!)

Adrià Gelabert

Notes d’un viatge a Milà

Fa uns dies vaig estar a Milà, i deu ser per deformació professional o realment alguna cosa es mou a la ciutat italiana.

No es pot negar que la ciutat (d'unes dimensions semblants a les de Barcelona) està en un intens procés de transformació. Arreu es veuen grans árees de la ciutat (em va semblar que antics emplaçaments industrials) en clara remodelació. L'aposta sembla ser cap a un model de ciutat en alçada i amb una presència important de vegetació. De fet, a la cèntrica galeria Vittorio Emanuele II l'ajuntament hi ha situat una sala específica per a explicar els grans projectes que estan transformant la ciutat.

Torres Bosco Verticale en construcció
Aspecte final del Bosco Verticale
De fet, un d'aquests grans projectes, a la zona coneguda com a Porta Nova, s'hi estan alçant, entre d'altres, dues torres ben singulars, a les que fèiem referència fa uns dies en el nostre twitter: les torres Bosco Verticale, que pel que varem poder veure, realment s'assemblen molt a la imatge final que s'anunciava en el projecte.

Exemple de terrat verd a Milà

Però, aquesta no serà la única edificació Milà que incorporarà vegetació en la seva estructura. De fet, em va sorprendre molt com, passejant per la ciutat i alçant una mica la vista, es podien veure molts d'edificis amb una vegetació desboirdant als terrats i balconades (aquest fet es pot observar fins i tot des del Google maps). Però també en edificis més modern, com un bar situat just al costat del teatre de l'Scala i que ens mostra que no cal ser el Cosmocaixa de Madrid per a integrar un mur verd en un edifici.

I encara un altre exemple del paisatgisme urbà de Milà. En un estret carrer peatonal que conflueix al "fashionista" Corso Venezia, hi varem trobar un bon exemple de com integrar la veegtació en l'espai urbà, sense necessitat de grans obres ni despeses econòmiques (i aprofitant la xarxa de clavagueram com a drenatge de les aigües de rec!)


Però tot i tanta vegetació, es veu que un dels principals problemes ambientals de Milà és la contaminació atmosfèria provocada, principalment pel trànsit. D'aquí que la ciutat hagi decidit realitzar una aposta ferma per un canvi en el seu model de mobilitat. I ha apostat fort, ja que s'ha sumat a la cada cop més significativa llista de ciutats europees que apliquen un peatge urbà (o taxa per congestió) per a limitar l'accés en vehicle privat al centre de les ciutats (previament ja s'aplicava una taxa per contaminació que s'anomenava Ecopass i que es va anular amb la implantació de l'Area C). Així, com ja passà  fa uns anys a Londres, l'aplicació de l'anomenada Area C a Milàn va tenir una incidència ràpida i clara en el trànsit de la ciutat. Fins al punt de que en el primer mes d'aplicació, el trànsit a l'àrea central de la ciutat es va reduïr en un 37%!!!
Cartell informatiu accés a l'Area C
Càmeres de control d'accés a l'Area C

Estació de carsharing
Servei de bici pública
Però aquesta no ha estat la única sol·lució que aplica Milà a la gestió de la seva mobilitat. A banda de la xarxa de tramvies (això sí, algun d'ells necessita una renovació urgent), autobusos, trolebus, metro i tren de rodalies, també s'ha implantat a Milà el servei de bicicleta pública (anomenat BikeMi) i el servei de carsharing (anomenat GuidaMi) que, per la quantitat de cotxes GuidaMi que varem veure per la ciutat, deu funcionar relativament bé (el fet de que aquests cotxes puguin circular gratuitament per l'Area C hi deu ajudar).

I ja per acabar l'anecdotari d'aquest viatge a Milà. Una cosa que espero que algun dia arribem a veure per aquestes contrades: en tots i cada un dels anuncis de promocions immobiliàries que es veien s'especificava, i de manera ben visible, la certificació energètica dels edificis. A veure si n'aprenem.


Adrià Gelabert