Entrevista a Haritz Ferrando

Adrià Gelabert Bautista

Publicado en: HÀBITATS URBANS por Adrià Gelabert Bautista. Texto original

Entrevista a Haritz Ferrando, coordinador del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), publicada a el Periòdico de Catalunya el passat 11 de novembre:

La DGT va anunciar dimarts que la bicicleta passa a ser «una prioritat» en la seva agenda i que ja prepara modificacions en el reglament de circulació perquè els ciclistes tinguin un apartat propi. Ara comença el més complicat: posar d'acord tots els usuaris de la via pública i implicar-hi els ajuntaments i les policies locals.

-Al juliol es van veure amb la DGT. ¿Què li van demanar de cara al nou reglament de circulació?

-El primer és que hi hagi un capítol específic per a la bicicleta, ja que ara apareix de manera confusa en diferents apartats i amb definicions fins i tot contradictòries. Necessitem una normativa que puguin aplicar tots els ajuntament perquè ara cadascú redacta i aplica les seves pròpies ordenances.

-¿Dotaria la bici de més llibertat?

-El ciclista ha de poder circular per qualsevol carril, fins i tot pel centre si així ho prefereix. Els carrils bici no han de ser obligatoris, de la mateixa manera que el bus pot abandonar el seu vial si ho considera oportú, els ciclistes haurien de circular amb més llibertat i escollir quina és la millor alternativa per la calçada.

-¿No entorpiria el trànsit?

-El límit de velocitat és el punt més important de tots. S'ha de passar de la ciutat dels cotxes a la ciutat zona 30, és a dir, que la majoria de carrers es limitin a aquesta velocitat i que només les grans artèries -Aragó, Diagonal, Gran Via o Paral·lel- mantinguin el màxim de 50 quilòmetres per hora. Fixa't que en una ciutat normal el 20% dels carrers absorbeixen el 80% del trànsit, i això significa que el 80% de carrers tenen un trànsit gairebé residencial. A les zones 30, a més, les bicis haurien de poder circular en sentit contrari, com ja passa a França.

-No sé si els conductors seran gaire receptius a aquesta proposta...

-Han de veure que és en benefici de tots, que la ciutat guanyaria tranquil·litat i perdria perillositat. Han de deixar de veure la bici com un perill i escandalitzar-se per coses importants, com els morts que causa la pol·lució.

-¿Barcelona està per la feina de defensar els interessos del ciclista?

-L'ajuntament ens ha decebut en els últims anys. Falta un pla global que consolidi la bicicleta i trobem a faltar campanyes d'educació escolar que tant d'èxit tenen en altres països. Barcelona va començar bé, però s'ha adormit.

Puedes leer y comentar el artículo completo en HÀBITATS URBANS

Entradas relacionadas

Notes d’un viatge a Amsterdam (en el que no parlaré de bicis)

Fa dies que no escrivia res en el bloc i la veritat es que se m'està acumulant la feina (això de poder resumir reflexions en 140 caràcters a través del twitter @habitatsurbans és massa temptador). En qualsevol cas, aquí van algunes observacions que em van cridar l'atenció en un viatge a Amsterdam el passat més de juny, i tot plegat, intentant evitar (i casi aconseguint) parlar del tòpic de les bicicletes holandeses.

Una de les coses que em va sorprendre d'Amsterdam quan un passeja pel centre de la ciutat (recordem que és una capital europea de casi 750.000 habitants i una àrea metropolitana de 1,5 milions) és la calma del trànsit. De fet el trànsit de cotxes és casi inexistent en comparació amb una ciutat com Barcelona. Tot i així (o precisament per això mateix) els carrers bullen de vida! I de fet, l'absència de cotxes, no només circulant, sinó també aparcats a la via pública permet passejar amb calma i observar altres maneres d'aprofitar el carrer i millorar-ne la qualitat. Aquí van algunes observacions:

Qualsevol lloc es bo per a posar-hi una mica de verd.

Sempre hi haurà qui dirà que en les capitals nòrdiques o centre-europees el clima facilita la presència de vegetació a la ciutat. O que els carrers més antics de les nostres ciutats i pobles no permeten posar-hi vegetació per que són massa estrets (o per que es necessita l'espai per a aparcar els cotxes!). Aquí van alguns exemples que desmonten alguns mites i que espero que ens serveixin d'inspiració.

Veieu sinó els carrers de les fotos següents. Són estrets, antics i no tenen res d'especial. Només una cosa: l'exclusió del cotxe (a més del bon gust d'alguns dels veins que posen plantes en els seus portals) ha permés plantar arbres, posar jardineres, etc. la qual cosa, juntament amb la pacificació del trànsit fan que aquest espai casi sigui un carrer-parc en el que un es pot imaginar perfectament als nens jugant al carrer o als veïns parlant al portal de casa.



I si no es poden plantar arbres a la vorera o en la calçada. Tampoc no hi ha cap problema! Els Amsterdamesos ho ressolen posant parterres o grans testos al carrer. Això sí! restant places d'aparcament als cotxes i no ocupant l'espai de la vorera.



Però potser una de les coses més interessants que em vaig trobar passejant per la ciutat va ser el veure com l'ajuntament està treballant per a "renaturalitzar" els caracterítics canals de la ciutat. Generalment els canals d'Amsterdam estan delimitats per murs verticals de pedra, la qual cosa no permet pràcticament l'establiment de cap tipus de comunitat vegetal. Per a canviar aquesta situació, i per a pemetre la reaparició dintre de la ciutat d'ecosistemes aqüàtics capaços de sustentar espècies de fauna i de contribuir a la depuració natural de les aigües, s'estan instal·lant en alguns canals una mena de gavions flotants que permeten el creixement d'algunes espècies de plantes aqüàtiques que no requereixen d'un substrat de terra tant consistent. Per la successió natural, s'espera que aquestes espècies vagin consolidant un substrat sobre el que puguin creixer noves espècies vegetals i que aquestes comunitats puguin acollir alhora noves espècies de fauna (ocells, peixos, microinvertebrats, etc.)




A Amsterdam, el vehicle elèctric ja ha arrencat

Aquest punt l'explicaré ràpid. Mentre aquí ens conformem amb fer fotos a punts de càrrega de vehícles elèctric on mai s'hi ha vist un vehicle endollat, a Amsterdam va resultar esperançador observar el contrari. Prácticament a cada punt de càrrega que vàrem veure hi havia un cotxe elèctric carregant-se.



Però el millor de tot, es que no només el cotxe elèctric ja és una realitat palpable, sinó que fins i tot les típiques embarcacions que passegen als turístes pels canals també han començat a "electrificar-se"


Noves formes d'aprofitament de l'espai públic

Cada cop són més els "artefactes" que competeixen per ocupar l'espai públic amb les persones (papereres, senyals, aparcaments de bicis, fanals, punts de càrrega de vehícles elèctrics, etc.) i a Amsterdam posiblement les bicicletes siguin un dels principals "okupes" de l'espai públic. D'aquí que potser no resulti tant sorprenent que un sistema d'aparcament a doble nivell que fins ara jo només coneixia per a cotxes, allà s'estigui utilitzant per a maximixar l'espai destinat a aparcar bicicletes.


Però aquesta política també s'està aplican a les parts més noves de la ciutat. Així, en un carrer re-urbanitzat recentment després de que finalitzessin les obres del metro, ens vam trobar amb que el model de mobiliàra urbà seleccionat era similar al que en el seu moment es va utilitzar en una prova pilot al carrer Fontanella de Barcelona. Es tracta d'un model de màstil o bàcul que permet soportar gairebé tots els tipus d'elements que generalment es disposen a la via pública. El fet de que papereres, fanals, senyals, etc. es puguin ubicar en un mateix suport, i no cada un en el seu pal individual, permet alliberar la vorera d'obstables innecessaris i millora l'experiència del vianant.


Frenar els cotxes abans d'entrar a la ciutat

Un altre apunt ràpid que ens hauria de servir d'inspiració a l'hora de dissenyar l'espai urbà en les nostres ciutats. Observeu de quina manera es frenen els vehícles quan després de sortir d'una via ràpida entren a la ciutat. Impossible correr en aquest tram de carrer!



Produïr l'energia allà on es consumeix (i si és renovable, millor!)

Sovint es culpa a les ciutats de que per a mantenir-se requereixen de grans quantitats d'energia i que aquesta es produeix sovint en llocs allunyats d'aquestes (externalitzen els problemes derivats de la produccio energètica). Però a Amsterdam, ja de camí cap a l'aeroport, vàrem poder observar com el cinturó indutrial que envolta el port de la ciutat ha esdevingut un planter de grans generadors eòlics que nodreixen la ciutat d'una part de l'energia que consumeix. Un exemple clar de que aquetes molins es poden integrar perfectament amb els entorns urbans i que les ciutats poden començar a produïr la seva pròpia energia de manera més neta.














I properament... notes d'un viatge a Copenhague! (aquí ja us avanço de que sí parlaré de bicicletes!)

Adrià Gelabert

Notes d’un viatge a Amsterdam (en el que no parlaré de bicis)

Fa dies que no escrivia res en el bloc i la veritat es que se m'està acumulant la feina (això de poder resumir reflexions en 140 caràcters a través del twitter @habitatsurbans és massa temptador). En qualsevol cas, aquí van algunes observacions que em van cridar l'atenció en un viatge a Amsterdam el passat més de juny, i tot plegat, intentant evitar (i casi aconseguint) parlar del tòpic de les bicicletes holandeses.

Una de les coses que em va sorprendre d'Amsterdam quan un passeja pel centre de la ciutat (recordem que és una capital europea de casi 750.000 habitants i una àrea metropolitana de 1,5 milions) és la calma del trànsit. De fet el trànsit de cotxes és casi inexistent en comparació amb una ciutat com Barcelona. Tot i així (o precisament per això mateix) els carrers bullen de vida! I de fet, l'absència de cotxes, no només circulant, sinó també aparcats a la via pública permet passejar amb calma i observar altres maneres d'aprofitar el carrer i millorar-ne la qualitat. Aquí van algunes observacions:

Qualsevol lloc es bo per a posar-hi una mica de verd.

Sempre hi haurà qui dirà que en les capitals nòrdiques o centre-europees el clima facilita la presència de vegetació a la ciutat. O que els carrers més antics de les nostres ciutats i pobles no permeten posar-hi vegetació per que són massa estrets (o per que es necessita l'espai per a aparcar els cotxes!). Aquí van alguns exemples que desmonten alguns mites i que espero que ens serveixin d'inspiració.

Veieu sinó els carrers de les fotos següents. Són estrets, antics i no tenen res d'especial. Només una cosa: l'exclusió del cotxe (a més del bon gust d'alguns dels veins que posen plantes en els seus portals) ha permés plantar arbres, posar jardineres, etc. la qual cosa, juntament amb la pacificació del trànsit fan que aquest espai casi sigui un carrer-parc en el que un es pot imaginar perfectament als nens jugant al carrer o als veïns parlant al portal de casa.



I si no es poden plantar arbres a la vorera o en la calçada. Tampoc no hi ha cap problema! Els Amsterdamesos ho ressolen posant parterres o grans testos al carrer. Això sí! restant places d'aparcament als cotxes i no ocupant l'espai de la vorera.



Però potser una de les coses més interessants que em vaig trobar passejant per la ciutat va ser el veure com l'ajuntament està treballant per a "renaturalitzar" els caracterítics canals de la ciutat. Generalment els canals d'Amsterdam estan delimitats per murs verticals de pedra, la qual cosa no permet pràcticament l'establiment de cap tipus de comunitat vegetal. Per a canviar aquesta situació, i per a pemetre la reaparició dintre de la ciutat d'ecosistemes aqüàtics capaços de sustentar espècies de fauna i de contribuir a la depuració natural de les aigües, s'estan instal·lant en alguns canals una mena de gavions flotants que permeten el creixement d'algunes espècies de plantes aqüàtiques que no requereixen d'un substrat de terra tant consistent. Per la successió natural, s'espera que aquestes espècies vagin consolidant un substrat sobre el que puguin creixer noves espècies vegetals i que aquestes comunitats puguin acollir alhora noves espècies de fauna (ocells, peixos, microinvertebrats, etc.)




A Amsterdam, el vehicle elèctric ja ha arrencat

Aquest punt l'explicaré ràpid. Mentre aquí ens conformem amb fer fotos a punts de càrrega de vehícles elèctric on mai s'hi ha vist un vehicle endollat, a Amsterdam va resultar esperançador observar el contrari. Prácticament a cada punt de càrrega que vàrem veure hi havia un cotxe elèctric carregant-se.



Però el millor de tot, es que no només el cotxe elèctric ja és una realitat palpable, sinó que fins i tot les típiques embarcacions que passegen als turístes pels canals també han començat a "electrificar-se"


Noves formes d'aprofitament de l'espai públic

Cada cop són més els "artefactes" que competeixen per ocupar l'espai públic amb les persones (papereres, senyals, aparcaments de bicis, fanals, punts de càrrega de vehícles elèctrics, etc.) i a Amsterdam posiblement les bicicletes siguin un dels principals "okupes" de l'espai públic. D'aquí que potser no resulti tant sorprenent que un sistema d'aparcament a doble nivell que fins ara jo només coneixia per a cotxes, allà s'estigui utilitzant per a maximixar l'espai destinat a aparcar bicicletes.


Però aquesta política també s'està aplican a les parts més noves de la ciutat. Així, en un carrer re-urbanitzat recentment després de que finalitzessin les obres del metro, ens vam trobar amb que el model de mobiliàra urbà seleccionat era similar al que en el seu moment es va utilitzar en una prova pilot al carrer Fontanella de Barcelona. Es tracta d'un model de màstil o bàcul que permet soportar gairebé tots els tipus d'elements que generalment es disposen a la via pública. El fet de que papereres, fanals, senyals, etc. es puguin ubicar en un mateix suport, i no cada un en el seu pal individual, permet alliberar la vorera d'obstables innecessaris i millora l'experiència del vianant.


Frenar els cotxes abans d'entrar a la ciutat

Un altre apunt ràpid que ens hauria de servir d'inspiració a l'hora de dissenyar l'espai urbà en les nostres ciutats. Observeu de quina manera es frenen els vehícles quan després de sortir d'una via ràpida entren a la ciutat. Impossible correr en aquest tram de carrer!



Produïr l'energia allà on es consumeix (i si és renovable, millor!)

Sovint es culpa a les ciutats de que per a mantenir-se requereixen de grans quantitats d'energia i que aquesta es produeix sovint en llocs allunyats d'aquestes (externalitzen els problemes derivats de la produccio energètica). Però a Amsterdam, ja de camí cap a l'aeroport, vàrem poder observar com el cinturó indutrial que envolta el port de la ciutat ha esdevingut un planter de grans generadors eòlics que nodreixen la ciutat d'una part de l'energia que consumeix. Un exemple clar de que aquetes molins es poden integrar perfectament amb els entorns urbans i que les ciutats poden començar a produïr la seva pròpia energia de manera més neta.














I properament... notes d'un viatge a Copenhague! (aquí ja us avanço de que sí parlaré de bicicletes!)

Adrià Gelabert

Ordenança de cobertes verdes de Toronto

Molt probablement haureu sentit a parlar darrerament en diferents blocs o piulades de la novedosa ordenança de cobertes verdes que ha aprovat la ciutat de Toronto (Canadà). La novetat rau en el fet que Toronto es convertirà en la primera ciutat de Nord-Amèrica en regular l'obligatorietat de disposar de cobertes verdes en pràcticament qualsevol edifici de la ciutat (Chicago també s'ha destacat en aquest sentit).

De fet, ja va ser al gener de 2010 quan Toronto es va començar a exigir la instal·lació dels sostres verds en els nous desenvolupaments comercials, institucionals i residencials plurifamiliars de la ciutat. A partir d'ara, el requisit s'estendrà també al desenvolupament industrial nou també.

Per a aquells que tingueu interès en consultar aquesta ordenança (Toronto Municipal Code Chapter 492, Green Roof) i podeu accedir des d'aquest enllaç. I per a conneixe'n alguns detalls ràpidament podeu accedir a l'apartat de FAQ's de l'ajuntament.

Bàsicament, l'ordenança exigeix la implantació de cobertes verdes en els nous desenvolupaments comercials, institucionals, industrials i residencials amb una superfície mínima de sòl brut de 2.000 m2 (Els edificis residencials de menys de 6 pisos o 20 metres d'alçada, estan exempts de ser obligats a tenir un sostre verd). El requisit de sostre amb cobertura verda varia segons la mida de l'edifici, variant entre un 20% i un 60% de l'espai disponible a la coberta. L'espai al sostre disponible es defineix com la superfície de sostre total de menys àrea designada per a l'energia renovable, terrassa privada i l'espai residencial de les instal·lacions exterior (fins a un màxim de 2 m2 / unitat).

I per acabar, uns sugerent seqüència d'imatges sobre l'impacte que en 10 anys podria tenir aquesta ordenança sobre la imatge de la ciutat (de moment des de que es va començar a aplicar, ja s'han generat 113.300 metres quadrats de noves cobertes verdes a la ciutat). A veure quan ens animem a aplicar quelcom semblant per aquí!

Grace Yang, University of Toronto; Green Roofs for Healthy Cities

Adrià Gelabert