CIBARQ10

Un dels convidats estrella va ser Thomas Herzog, arquitecte alemany considerat un dels fundadors de l'arquitectura bioclimàtica i que durant la seva ponència va defensar que l'objectiu dels arquitectes s'ha de basar en el disseny d'edificis i espais urbans que protegeixin els recursos naturals i utilitzin de la manera més extensa possible les fonts d'energia renovables, especialment l'energia solar. No en va Herzog és un dels impulsors de la Carta Europea de l'energia solar en l'arquitectura i en l'urbanisme i segurament per això mateix afirmà que "la forma del medi ambient futur que construïm s'ha de basar en un acostament responsable al medi ambient i en l'ús del inesgotable potencial energètic del sol".

Així mateix, Herzog va exposar que, en la seva intervenció, aproximadament la meitat de l'energia que es consumeix a tot el món s'utilitza per fer funcionar els edificis i un altre 25% és la consumida pel trànsit. Complementant aquestes dades, el prestigiós físic nord-americà Sthephen Seltkowitz digué que en el cas dels Estats Units, els edificis representen el major i més ràpid creixement d'ús d'energia, suposen el 40% del consum d'energia i d'emissions d'efecte hivernacle i més del 70% del total de l'energia elèctrica que s'utilitza. 

Seltkowitz defensà que "en el futur, els arquitectes han d'exercir una influència molt més decisiva pel que fa a la concepció i al disseny de les estructures urbanes i dels edificis, en l'ús de materials i elements constructius i, per tant, en l'ús de la energia, en comparació amb el que tenien en el passat " i també que un dels reptes que es planteja en el sector de l'edificació és el de l'avaluació integral del cicle de vida d'un edifici, és a dir plantejar els requisits de rendiment des de l'inici del projecte fins el seu funcionament i, en darrer terme, la seva demolició, i de l'altra, passar de l'enfocament actual al que sembla que la tecnologia per si mateixa és la "solució" cap a una estratègia conjunta en què política, plans d'empresa i tecnologia vagin de la mà i constitueixin un conjunt cohesionat.

També va intervenir en el congrès l'arquitecte Iñaki Ábalos el qual va defensar la idea de "verticalscapes" o gratacels per ser "prototipologies" que avancen una forma diferenciada de projectar l'espai públic i la interrelació entre programa i eficàcia energètica. Segons la seva opinió "la construcció vertical o gratacels és una modalitat encara en la seva "infància"que ha de ser estudiada i experimentada com aquella amb més interès per resoldre els enormes problemes que plantegen les megalòpolis contemporànies".

Tot i això, també va apuntar que per a complir els objectius perseguits en el CIBARQ, cal modificar els cursos existents de formació i capacitació dels professionals (aspecte en el van incidir diversos ponents), així com els sistemes d'abastament d'energia, els models de finançament i distribució, els estàndards i les regulacions legals i normatives d'acord amb els nous objectius.

Finalment, per a destacar un projecte concret, l'arquitecte Raúl Huitrón va presentar la "Casa Sustentable" de producció massiva. Una casa dissenyada per a ser produïda en sèrie, de la qual s'acaba de construir el primer model per presentar al mercat mexicà tot el seu potencial immobiliari i les seves aplicacions tecnològiques. Es tracta d'una casa capaç de produir l'energia que necessita amb fonts d'energia solar, que potabilitza l'aigua de pluja per a consum humà, recicla aigües residuals i està construïda amb materials reciclables i reciclats. A més està equipada amb cel·les fotovoltaiques i fototèrmiques i disposa de sistemes d'automatització d'enllumenat amb tecnologia de punta, així com sensors de vent per a l'obertura de finestres.