Com s’adaptaran els ecosistemes i les ciutats al canvi climàtic?

Publicado en: HÀBITATS URBANS por Adrià Gelabert Bautista. Texto original

El passat dimarts 11 de novembre, vaig poder assistir a una de les jornades organitzades per l'Obra social de Catalunya Caixa dintre del cicle "Conviure amb el canvi climàtic". El cicle, centrat en les mesures d’adaptació al canvi climàtic, consta de quatre conferències i una sessió extraordinària (taula d’experts), dissenyats per esperonar l’anàlisi i la discussió dels principals problemes i propostes per a la nova etapa.

Concretament, la jornada a la que vaig assistir es presentava sota el títol "Com s'adaptaran els sistemes ecològics i les ciutats?" i es centrava en l'anàlisi de la la capacitat de recuperació dels sistemes ecològics, especialment a Catalunya, i en els problemes específics de les ciutats, els impactes urbans i les mesures adaptatives. La primera part, corria a càrrec del catedràtic d'ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Jaume Terrades; mentre que Salvador Rueda, director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, es va encarregar de la part dedicat a les ciutats.

Així doncs, aquí van algunes anotacions sobre allò que més em va interessar d'aquesta jornada:

Jaume Terrades: El futur escenari dels sistemes ecològics (rius, boscos, costes, secans...)
  • A diferència del que passava fins ara, a l'escala de temps de la vida humana les condicions ambientals en les que ens desenvolupem ja no es poden considerar constants: el canvi climàtic i els seus efectes s'estan accelerant i això fa que cada cop aquests siguin més impredictibles.
  • El canvi climàtic ja està provocant canvis en el comportament de les espècies i en la seva distribució: s'ha demostrat que el canvi climàtic està obligant a les espècies a desplaçar-se uns 6 km cap al nord cada any (o 6 metres en alçada). El problema és que moltes espècies no es poden desplaçar a aquesta velocitat o els hi hem posat tantes barreres que ara els hi resulta impossible fer-ho.
  • Alguns experts ja estan començant a plantejar la necessitat d'organitzar "migracions assistides" per a evitar les extincions massives d'espècies.
  • Els últims estudis estan demostrant que la pujada del nivell de la mar podria ser fins i tot major i més ràpid del que fins ara s'havia pensat, podent arribar a 1,4 metres a les costes catalanes a finals d'aquest segle, amb els efectes catastròfics que això tindria per als ecosistemes de deltes, aiguamolls i platges.
  • Un dels principals efectes del canvi climàtic a Catalunya serà una variació significativa en els règims de pluja, no tant en la quantitat sinó en la seva distribució, així, per exemple, es preveu que hihaurà un increment dels episodis de pluges torrencials mentre que la pluviometria a la primavera (una estació clau) es podria reduïr en fins a un 22%!
  • Per a analitzar els efectes del canvi climàtic sobre el cicle de l'aigua al litoral de Catalunya, el CREAF a iniciat el projecte ACCUA.
  • La Declaració de Barcelona (2008), elaborada per un grup d’experts internacionals amb l’objectiu de reflexionar sobre el futur ambiental del planeta i dirigit a governs i gestors d’arreu del món, reclama l’adopció immediata de mesures per mitigar el canvi global i aposta per una revolució cientifico-tecnològica per avançar cap a un desenvolupament coherent amb la sostenibilitat. Per això, insten a emprendre les accions següents:
    • Una transició immediata cap a sistemes d'energia que no emetin carboni.
    • Valorar els canvis de capital natural en les mesures de rendiment econòmic.
    • Implementar immediatament mesures per encarar el canvi ambiental global.
    • Atorgar poder als països en desenvolupament perquè juguin un paper més important en les solucions globals.


Salvador Rueda: Una nova vida a les ciutats


La ponència de Salvador Rueda, va girar bàsicament entorn a un exemple concret en el qual hi està treballant actualment: l'ecobarri de la Marca de l'Ham a Figueres i es va estructurar a partir del que ell considera que són els principals efectes del canvi climàtic als quals les ciutats hauran de fer front:

1- Major probabilitat d'inundacions

  • L'excessiva urbanització del territori ha portat a una major impermeabilització del terreny, la qual cosa incrementa la velocitat de l'aigua d'escorrentia, la qual cosa, sumat a l'increment previsible en els episodis de pluges torrencials provocarà una major freqüència dels episodis d'inundacions en zones properes a cursos fluvials. Per tant, un dels reptes dels nous desenvolupament urbanístics haurà de ser el d'incrementar la permeabilitat del sòl.
  • És prioritari elaborar mapes de risc de tot el territori per a prevenir els impactes d'aquests episodis d'inundacions torrencials (en aquest sentit, donat que el canvi climàtic ja és una realitat i les seves conseqüència comencen a ser previsibles, jo afegiria que aquests mapes de risc d'inundació s'haurie de calcular d'acord amb els paràmetres de pluviometries esperables per a dintred e 50 anys, ja que sinó poden quedar desfassats ràpidament)
  • En el barri de la Marca de l'Ham de Figueres, es proposa que tota l'aigua de pluja i les aigües grises (previ tractament) es recullin en una gran bassa de retenció (que alhora podrà funcionar com a ecosistema per a les aus aqüàtiques) i des d'on aquesta aigua es bombejarà per a re-infiltrar-la en l'aqüífer des d'on es preveu que surtin bona part dels recursos hídrics necessàris per al subministrament del barri. La idea és que l'impacte hídric sigui gairebé nul.
2- Increment dels episodis de sequera
  • Es preveu que al llarg del proper segle les precispitacions es reduïran fins a un 25%; i això es produïrà paral·lelament a un increment en la població mundial, de l'activitat econòmica consumidora de recursos, i dels cossos d'aigüa per a l'agricultura.
  • En el projecte del bari de la Marca de l'Ham s'ha calculat la demanda d'aigua així com la generació estimada d'aigües grises per a cada una de les illes residencials de manera que es pugui intentar lligar la demanda amb l'excedent generat.
  • És indispensable començar a aplicar des de ja mateix totes les mesures d'estalvi d'aigüa i autosificiència tant a nivell d'habitatge, com d'edifici, illa o barri.
  • La construcció de dessalinitzadores implica transformar el problema de l'aigua enun problema enrgètic (per exemple, el consum energètic de la dessalinitzadora de Barcelona equival al d'una ciutat de 250.000 habitants!)
  • Per tal d'avançar cap a un aprofitament racional de l'aigua, cal aportar per la gestió dels drets d'ús d'aigua, mitjançant la compra-venda de drets d'aprofitament (de manera similar a com es fa amb els drets d'emissió de carboni). Aquests intercanvis s'haurien de produïr especialment entre el camp i les ciutats, de manera que en moments de sequera el sector agrari pogués vendre els drets d'aprofitament de les seves concessions a la ciutat, afavorint així un incentiu per a la major eficiència hídrica del sector agrari, i impedint aixó la necessitat de construcció de noves infraestrustures d'abastament.
  • En qualsevol cas, els excedents generats en aigües de plujes abundants s'han de conservar (per exemple infiltrant-los a l'aqüífer) per a futures èpoques de sequera (per exemple, la major part dels milers d'hectómetres que cada any es bomben des de la xarxa de metro i els aparcaments soterranis no s'emmagatzemen ni es reutilitzen, sinó que s'aboquen directament al mar a través dels rius o la xarxa de clavagueram).
  • Actualment tenim els conneixements i la tècnica per a ressoldre gairebé qualsevol problema, però ens manca l'organització i la capacitat de gestió. Així, per exemple, tenim clarissim que cal donar una nova utilitat a les aigües grisses o regenerades, però no existeixen empreses dedicades a la gestió i aprofitament d'aquests excedents.
3- Increment de les onades de calor
  • Episodis com el de l'onada de calor de 2003 a Europa seran cada cop més habituals i probablement més intensos, amb el risc que això suposa per a la salut (s'estima que l'onada de calor de 2003 va provocar la mort de 6.500 persones a Espanya).
  • Per lluitar contra les onades de calor cal prendre mesures actives per a reduïr l'efecte illa de calor de les ciutats. Per a fer-ho cal incrementar el nombre de zones verdes i arbres al carrer i potenciar les cobertes vegetals en els edificis.
  • Al barri de la Marca de l'Ham de Figueres s'ha previst arbrat viari en tots els carrers, especificant en cada cas la densitat d'arbres que hi ha d'haver en cada tram de carrer (p. ex. 0,2 arbres/metre de carrer) i s'ha establert que un mínim del 10% de les cobertes dels edificis hauran de ser cobertes vegetals.
  • Igualment, cal apostar clarament pels sistemes de climatització passius, l'eficiència energètica i l'aïllament tèrmic en els edificis.
Properament podreu veure els videos d'aquestes i la resta de ponències a la següent web i també trobareu més informació sobre aquest acte en la noticia publicada a la revista Sostenible de la Diputació de Barcelona.

Puedes leer y comentar el artículo completo en HÀBITATS URBANS