Categoría: model de ciutat

Mobilitatmodel de ciutat

Notes d’un viatge a Amsterdam (en el que no parlaré de bicis)

Fa dies que no escrivia res en el bloc i la veritat es que se m'està acumulant la feina (això de poder resumir reflexions en 140 caràcters a través del twitter @habitatsurbans és massa temptador). En qualsevol cas, aquí van algunes observacions que em van cridar l'atenció en un viatge a Amsterdam el passat més de juny, i tot plegat, intentant evitar (i casi aconseguint) parlar del tòpic de les bicicletes holandeses.

Una de les coses que em va sorprendre d'Amsterdam quan un passeja pel centre de la ciutat (recordem que és una capital europea de casi 750.000 habitants i una àrea metropolitana de 1,5 milions) és la calma del trànsit. De fet el trànsit de cotxes és casi inexistent en comparació amb una ciutat com Barcelona. Tot i així (o precisament per això mateix) els carrers bullen de vida! I de fet, l'absència de cotxes, no només circulant, sinó també aparcats a la via pública permet passejar amb calma i observar altres maneres d'aprofitar el carrer i millorar-ne la qualitat. Aquí van algunes observacions:

Qualsevol lloc es bo per a posar-hi una mica de verd.

Sempre hi haurà qui dirà que en les capitals nòrdiques o centre-europees el clima facilita la presència de vegetació a la ciutat. O que els carrers més antics de les nostres ciutats i pobles no permeten posar-hi vegetació per que són massa estrets (o per que es necessita l'espai per a aparcar els cotxes!). Aquí van alguns exemples que desmonten alguns mites i que espero que ens serveixin d'inspiració.

Veieu sinó els carrers de les fotos següents. Són estrets, antics i no tenen res d'especial. Només una cosa: l'exclusió del cotxe (a més del bon gust d'alguns dels veins que posen plantes en els seus portals) ha permés plantar arbres, posar jardineres, etc. la qual cosa, juntament amb la pacificació del trànsit fan que aquest espai casi sigui un carrer-parc en el que un es pot imaginar perfectament als nens jugant al carrer o als veïns parlant al portal de casa.



I si no es poden plantar arbres a la vorera o en la calçada. Tampoc no hi ha cap problema! Els Amsterdamesos ho ressolen posant parterres o grans testos al carrer. Això sí! restant places d'aparcament als cotxes i no ocupant l'espai de la vorera.



Però potser una de les coses més interessants que em vaig trobar passejant per la ciutat va ser el veure com l'ajuntament està treballant per a "renaturalitzar" els caracterítics canals de la ciutat. Generalment els canals d'Amsterdam estan delimitats per murs verticals de pedra, la qual cosa no permet pràcticament l'establiment de cap tipus de comunitat vegetal. Per a canviar aquesta situació, i per a pemetre la reaparició dintre de la ciutat d'ecosistemes aqüàtics capaços de sustentar espècies de fauna i de contribuir a la depuració natural de les aigües, s'estan instal·lant en alguns canals una mena de gavions flotants que permeten el creixement d'algunes espècies de plantes aqüàtiques que no requereixen d'un substrat de terra tant consistent. Per la successió natural, s'espera que aquestes espècies vagin consolidant un substrat sobre el que puguin creixer noves espècies vegetals i que aquestes comunitats puguin acollir alhora noves espècies de fauna (ocells, peixos, microinvertebrats, etc.)




A Amsterdam, el vehicle elèctric ja ha arrencat

Aquest punt l'explicaré ràpid. Mentre aquí ens conformem amb fer fotos a punts de càrrega de vehícles elèctric on mai s'hi ha vist un vehicle endollat, a Amsterdam va resultar esperançador observar el contrari. Prácticament a cada punt de càrrega que vàrem veure hi havia un cotxe elèctric carregant-se.



Però el millor de tot, es que no només el cotxe elèctric ja és una realitat palpable, sinó que fins i tot les típiques embarcacions que passegen als turístes pels canals també han començat a "electrificar-se"


Noves formes d'aprofitament de l'espai públic

Cada cop són més els "artefactes" que competeixen per ocupar l'espai públic amb les persones (papereres, senyals, aparcaments de bicis, fanals, punts de càrrega de vehícles elèctrics, etc.) i a Amsterdam posiblement les bicicletes siguin un dels principals "okupes" de l'espai públic. D'aquí que potser no resulti tant sorprenent que un sistema d'aparcament a doble nivell que fins ara jo només coneixia per a cotxes, allà s'estigui utilitzant per a maximixar l'espai destinat a aparcar bicicletes.


Però aquesta política també s'està aplican a les parts més noves de la ciutat. Així, en un carrer re-urbanitzat recentment després de que finalitzessin les obres del metro, ens vam trobar amb que el model de mobiliàra urbà seleccionat era similar al que en el seu moment es va utilitzar en una prova pilot al carrer Fontanella de Barcelona. Es tracta d'un model de màstil o bàcul que permet soportar gairebé tots els tipus d'elements que generalment es disposen a la via pública. El fet de que papereres, fanals, senyals, etc. es puguin ubicar en un mateix suport, i no cada un en el seu pal individual, permet alliberar la vorera d'obstables innecessaris i millora l'experiència del vianant.


Frenar els cotxes abans d'entrar a la ciutat

Un altre apunt ràpid que ens hauria de servir d'inspiració a l'hora de dissenyar l'espai urbà en les nostres ciutats. Observeu de quina manera es frenen els vehícles quan després de sortir d'una via ràpida entren a la ciutat. Impossible correr en aquest tram de carrer!



Produïr l'energia allà on es consumeix (i si és renovable, millor!)

Sovint es culpa a les ciutats de que per a mantenir-se requereixen de grans quantitats d'energia i que aquesta es produeix sovint en llocs allunyats d'aquestes (externalitzen els problemes derivats de la produccio energètica). Però a Amsterdam, ja de camí cap a l'aeroport, vàrem poder observar com el cinturó indutrial que envolta el port de la ciutat ha esdevingut un planter de grans generadors eòlics que nodreixen la ciutat d'una part de l'energia que consumeix. Un exemple clar de que aquetes molins es poden integrar perfectament amb els entorns urbans i que les ciutats poden començar a produïr la seva pròpia energia de manera més neta.














I properament... notes d'un viatge a Copenhague! (aquí ja us avanço de que sí parlaré de bicicletes!)

Mobilitatmodel de ciutat

Notes d’un viatge a Amsterdam (en el que no parlaré de bicis)

Fa dies que no escrivia res en el bloc i la veritat es que se m'està acumulant la feina (això de poder resumir reflexions en 140 caràcters a través del twitter @habitatsurbans és massa temptador). En qualsevol cas, aquí van algunes observacions que em van cridar l'atenció en un viatge a Amsterdam el passat més de juny, i tot plegat, intentant evitar (i casi aconseguint) parlar del tòpic de les bicicletes holandeses.

Una de les coses que em va sorprendre d'Amsterdam quan un passeja pel centre de la ciutat (recordem que és una capital europea de casi 750.000 habitants i una àrea metropolitana de 1,5 milions) és la calma del trànsit. De fet el trànsit de cotxes és casi inexistent en comparació amb una ciutat com Barcelona. Tot i així (o precisament per això mateix) els carrers bullen de vida! I de fet, l'absència de cotxes, no només circulant, sinó també aparcats a la via pública permet passejar amb calma i observar altres maneres d'aprofitar el carrer i millorar-ne la qualitat. Aquí van algunes observacions:

Qualsevol lloc es bo per a posar-hi una mica de verd.

Sempre hi haurà qui dirà que en les capitals nòrdiques o centre-europees el clima facilita la presència de vegetació a la ciutat. O que els carrers més antics de les nostres ciutats i pobles no permeten posar-hi vegetació per que són massa estrets (o per que es necessita l'espai per a aparcar els cotxes!). Aquí van alguns exemples que desmonten alguns mites i que espero que ens serveixin d'inspiració.

Veieu sinó els carrers de les fotos següents. Són estrets, antics i no tenen res d'especial. Només una cosa: l'exclusió del cotxe (a més del bon gust d'alguns dels veins que posen plantes en els seus portals) ha permés plantar arbres, posar jardineres, etc. la qual cosa, juntament amb la pacificació del trànsit fan que aquest espai casi sigui un carrer-parc en el que un es pot imaginar perfectament als nens jugant al carrer o als veïns parlant al portal de casa.



I si no es poden plantar arbres a la vorera o en la calçada. Tampoc no hi ha cap problema! Els Amsterdamesos ho ressolen posant parterres o grans testos al carrer. Això sí! restant places d'aparcament als cotxes i no ocupant l'espai de la vorera.



Però potser una de les coses més interessants que em vaig trobar passejant per la ciutat va ser el veure com l'ajuntament està treballant per a "renaturalitzar" els caracterítics canals de la ciutat. Generalment els canals d'Amsterdam estan delimitats per murs verticals de pedra, la qual cosa no permet pràcticament l'establiment de cap tipus de comunitat vegetal. Per a canviar aquesta situació, i per a pemetre la reaparició dintre de la ciutat d'ecosistemes aqüàtics capaços de sustentar espècies de fauna i de contribuir a la depuració natural de les aigües, s'estan instal·lant en alguns canals una mena de gavions flotants que permeten el creixement d'algunes espècies de plantes aqüàtiques que no requereixen d'un substrat de terra tant consistent. Per la successió natural, s'espera que aquestes espècies vagin consolidant un substrat sobre el que puguin creixer noves espècies vegetals i que aquestes comunitats puguin acollir alhora noves espècies de fauna (ocells, peixos, microinvertebrats, etc.)




A Amsterdam, el vehicle elèctric ja ha arrencat

Aquest punt l'explicaré ràpid. Mentre aquí ens conformem amb fer fotos a punts de càrrega de vehícles elèctric on mai s'hi ha vist un vehicle endollat, a Amsterdam va resultar esperançador observar el contrari. Prácticament a cada punt de càrrega que vàrem veure hi havia un cotxe elèctric carregant-se.



Però el millor de tot, es que no només el cotxe elèctric ja és una realitat palpable, sinó que fins i tot les típiques embarcacions que passegen als turístes pels canals també han començat a "electrificar-se"


Noves formes d'aprofitament de l'espai públic

Cada cop són més els "artefactes" que competeixen per ocupar l'espai públic amb les persones (papereres, senyals, aparcaments de bicis, fanals, punts de càrrega de vehícles elèctrics, etc.) i a Amsterdam posiblement les bicicletes siguin un dels principals "okupes" de l'espai públic. D'aquí que potser no resulti tant sorprenent que un sistema d'aparcament a doble nivell que fins ara jo només coneixia per a cotxes, allà s'estigui utilitzant per a maximixar l'espai destinat a aparcar bicicletes.


Però aquesta política també s'està aplican a les parts més noves de la ciutat. Així, en un carrer re-urbanitzat recentment després de que finalitzessin les obres del metro, ens vam trobar amb que el model de mobiliàra urbà seleccionat era similar al que en el seu moment es va utilitzar en una prova pilot al carrer Fontanella de Barcelona. Es tracta d'un model de màstil o bàcul que permet soportar gairebé tots els tipus d'elements que generalment es disposen a la via pública. El fet de que papereres, fanals, senyals, etc. es puguin ubicar en un mateix suport, i no cada un en el seu pal individual, permet alliberar la vorera d'obstables innecessaris i millora l'experiència del vianant.


Frenar els cotxes abans d'entrar a la ciutat

Un altre apunt ràpid que ens hauria de servir d'inspiració a l'hora de dissenyar l'espai urbà en les nostres ciutats. Observeu de quina manera es frenen els vehícles quan després de sortir d'una via ràpida entren a la ciutat. Impossible correr en aquest tram de carrer!



Produïr l'energia allà on es consumeix (i si és renovable, millor!)

Sovint es culpa a les ciutats de que per a mantenir-se requereixen de grans quantitats d'energia i que aquesta es produeix sovint en llocs allunyats d'aquestes (externalitzen els problemes derivats de la produccio energètica). Però a Amsterdam, ja de camí cap a l'aeroport, vàrem poder observar com el cinturó indutrial que envolta el port de la ciutat ha esdevingut un planter de grans generadors eòlics que nodreixen la ciutat d'una part de l'energia que consumeix. Un exemple clar de que aquetes molins es poden integrar perfectament amb els entorns urbans i que les ciutats poden començar a produïr la seva pròpia energia de manera més neta.














I properament... notes d'un viatge a Copenhague! (aquí ja us avanço de que sí parlaré de bicicletes!)

model de ciutat

Ordenança de cobertes verdes de Toronto

Molt probablement haureu sentit a parlar darrerament en diferents blocs o piulades de la novedosa ordenança de cobertes verdes que ha aprovat la ciutat de Toronto (Canadà). La novetat rau en el fet que Toronto es convertirà en la primera ciutat de Nord-Amèrica en regular l'obligatorietat de disposar de cobertes verdes en pràcticament qualsevol edifici de la ciutat (Chicago també s'ha destacat en aquest sentit).

De fet, ja va ser al gener de 2010 quan Toronto es va començar a exigir la instal·lació dels sostres verds en els nous desenvolupaments comercials, institucionals i residencials plurifamiliars de la ciutat. A partir d'ara, el requisit s'estendrà també al desenvolupament industrial nou també.

Per a aquells que tingueu interès en consultar aquesta ordenança (Toronto Municipal Code Chapter 492, Green Roof) i podeu accedir des d'aquest enllaç. I per a conneixe'n alguns detalls ràpidament podeu accedir a l'apartat de FAQ's de l'ajuntament.

Bàsicament, l'ordenança exigeix la implantació de cobertes verdes en els nous desenvolupaments comercials, institucionals, industrials i residencials amb una superfície mínima de sòl brut de 2.000 m2 (Els edificis residencials de menys de 6 pisos o 20 metres d'alçada, estan exempts de ser obligats a tenir un sostre verd). El requisit de sostre amb cobertura verda varia segons la mida de l'edifici, variant entre un 20% i un 60% de l'espai disponible a la coberta. L'espai al sostre disponible es defineix com la superfície de sostre total de menys àrea designada per a l'energia renovable, terrassa privada i l'espai residencial de les instal·lacions exterior (fins a un màxim de 2 m2 / unitat).

I per acabar, uns sugerent seqüència d'imatges sobre l'impacte que en 10 anys podria tenir aquesta ordenança sobre la imatge de la ciutat (de moment des de que es va començar a aplicar, ja s'han generat 113.300 metres quadrats de noves cobertes verdes a la ciutat). A veure quan ens animem a aplicar quelcom semblant per aquí!

Grace Yang, University of Toronto; Green Roofs for Healthy Cities

model de ciutat

Ordenança de cobertes verdes de Toronto

Molt probablement haureu sentit a parlar darrerament en diferents blocs o piulades de la novedosa ordenança de cobertes verdes que ha aprovat la ciutat de Toronto (Canadà). La novetat rau en el fet que Toronto es convertirà en la primera ciutat de Nord-Amèrica en regular l'obligatorietat de disposar de cobertes verdes en pràcticament qualsevol edifici de la ciutat (Chicago també s'ha destacat en aquest sentit).

De fet, ja va ser al gener de 2010 quan Toronto es va començar a exigir la instal·lació dels sostres verds en els nous desenvolupaments comercials, institucionals i residencials plurifamiliars de la ciutat. A partir d'ara, el requisit s'estendrà també al desenvolupament industrial nou també.

Per a aquells que tingueu interès en consultar aquesta ordenança (Toronto Municipal Code Chapter 492, Green Roof) i podeu accedir des d'aquest enllaç. I per a conneixe'n alguns detalls ràpidament podeu accedir a l'apartat de FAQ's de l'ajuntament.

Bàsicament, l'ordenança exigeix la implantació de cobertes verdes en els nous desenvolupaments comercials, institucionals, industrials i residencials amb una superfície mínima de sòl brut de 2.000 m2 (Els edificis residencials de menys de 6 pisos o 20 metres d'alçada, estan exempts de ser obligats a tenir un sostre verd). El requisit de sostre amb cobertura verda varia segons la mida de l'edifici, variant entre un 20% i un 60% de l'espai disponible a la coberta. L'espai al sostre disponible es defineix com la superfície de sostre total de menys àrea designada per a l'energia renovable, terrassa privada i l'espai residencial de les instal·lacions exterior (fins a un màxim de 2 m2 / unitat).

I per acabar, uns sugerent seqüència d'imatges sobre l'impacte que en 10 anys podria tenir aquesta ordenança sobre la imatge de la ciutat (de moment des de que es va començar a aplicar, ja s'han generat 113.300 metres quadrats de noves cobertes verdes a la ciutat). A veure quan ens animem a aplicar quelcom semblant per aquí!

Grace Yang, University of Toronto; Green Roofs for Healthy Cities

model de ciutat

Les (sorprenents) matemàtiques de les ciutats

Us recomano aquesta interessantíssima presentació de Geoffrey West a la web TED. Aquest físic, ha descobert que unes senzilles lleis matemàtiques, que primer s'han trobat en els organisme vius, també regeixen les propietats de les ciutats. La riquesa, la criminalitat, la mobilitat i altres aspectes de la vida d'una ciutat poden deduir a partir d'un sol número: la població. En aquesta impressionant xerrada de TEDGlobal, demostra com funciona això i com es pot aplicar a organismes, ciutats i també a corporacions.

Però potser el més interessant es que aquestes lleis demostren que les ciutats estan dominades totalment per l'economia d'escala, i que com més gran és una ciutat (qualsevol ciutat, de qualsevol ciutat del món) més eficient és en tots els sentits. Per exemple, si una ciutat duplica la seva dimensió, el nombre de vehicles no es duplica, sinó que només creix aproximadament un 75%, el mateix passa amb el consum d'energia, o els quilometres de carretera/capita. Per contra, aquestes mateixes normes, també mostren que les ciutats són imans per a la innovació, la generació de riquesa i la millora del benestar dels seus habitants. Així, es veu que  cada vegada que una ciutat duplica el seu tamany (recordo que això funciona per a qualsevol ciutat del món!) la renda per càpita, els salaris, els llocs de treball innovadors, etc... s'incremeten en un 15%! Malauradament, el mateix passa també amb la criminalitat, o els casos de SIDA, per exemple. Malgrat tot, la part positiva és el que fa que tot i així, cada setmana, un milió de persones es traslladin a viure a les ciutats.

Però aquestes són només algunes de les sorprenents dades que explica el professor West. Us recomano sincerament que dediqueu 15' a veure el video. I si després voleu aprofundir més en la fascinant teoria de les ciutats, llediu el llibre "El triunfo de las ciudades" d'Edward Glaeser, el qual aprofundeix encara més en diversos aspectes que just ara es comencen a fer evidents relacionats amb les ciutats i el paper que juguen en el desenvolupament de la humanitat i la millora de les societats i l'eficiencia mediambiental (trobareu uns bons resums d'aquest llibre al bloc "del tirador a la ciudad" (resums al bloc: 1, 2, 3, 4, 5).



model de ciutat

Les (sorprenents) matemàtiques de les ciutats

Us recomano aquesta interessantíssima presentació de Geoffrey West a la web TED. Aquest físic, ha descobert que unes senzilles lleis matemàtiques, que primer s'han trobat en els organisme vius, també regeixen les propietats de les ciutats. La riquesa, la criminalitat, la mobilitat i altres aspectes de la vida d'una ciutat poden deduir a partir d'un sol número: la població. En aquesta impressionant xerrada de TEDGlobal, demostra com funciona això i com es pot aplicar a organismes, ciutats i també a corporacions.

Però potser el més interessant es que aquestes lleis demostren que les ciutats estan dominades totalment per l'economia d'escala, i que com més gran és una ciutat (qualsevol ciutat, de qualsevol ciutat del món) més eficient és en tots els sentits. Per exemple, si una ciutat duplica la seva dimensió, el nombre de vehicles no es duplica, sinó que només creix aproximadament un 75%, el mateix passa amb el consum d'energia, o els quilometres de carretera/capita. Per contra, aquestes mateixes normes, també mostren que les ciutats són imans per a la innovació, la generació de riquesa i la millora del benestar dels seus habitants. Així, es veu que  cada vegada que una ciutat duplica el seu tamany (recordo que això funciona per a qualsevol ciutat del món!) la renda per càpita, els salaris, els llocs de treball innovadors, etc... s'incremeten en un 15%! Malauradament, el mateix passa també amb la criminalitat, o els casos de SIDA, per exemple. Malgrat tot, la part positiva és el que fa que tot i així, cada setmana, un milió de persones es traslladin a viure a les ciutats.

Però aquestes són només algunes de les sorprenents dades que explica el professor West. Us recomano sincerament que dediqueu 15' a veure el video. I si després voleu aprofundir més en la fascinant teoria de les ciutats, llediu el llibre "El triunfo de las ciudades" d'Edward Glaeser, el qual aprofundeix encara més en diversos aspectes que just ara es comencen a fer evidents relacionats amb les ciutats i el paper que juguen en el desenvolupament de la humanitat i la millora de les societats i l'eficiencia mediambiental (trobareu uns bons resums d'aquest llibre al bloc "del tirador a la ciudad" (resums al bloc: 1, 2, 3, 4, 5).